La rendició més cara
Enllaç a altres textos de l'autor
Ricard Torquemada
Periodista i analista en les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio.
Ahir es va trencar alguna cosa en un òrgan vital del que un dia va ser el millor Barça de la història. El Barça va caure en la semifinal de Champions, va ser golejat a casa i va cedir definitivament el govern del futbol europeu al Bayern, però, sobretot, es va trair a si mateix en allò que sempre ha considerat innegociable: la capacitat per competir fins a l'últim minut més enllà del resultat. La trajectòria de l'equip va viure un punt d'inflexió perquè els blaugrana es van rendir abans d'hora, ja fos per incapacitat física o per la superioritat bavaresa. No van calcular prou bé la dimensió de la ferida si es deixaven vèncer pel desànim, com van fer a la segona part, no van valorar de la manera més adequada el privilegi de jugar una semifinal de Champions en un Camp Nou ple i van oblidar un dels seus principis inviolables: tractar cada minut de competició com si fos l'últim de la seva carrera.
En aquest sentit, Vilanova no va aconseguir que l'equip encarés el partit amb la millor predisposició competitiva. No es tractava de creure en una remuntada que era ciència-ficció, sinó de defensar amb orgull la identitat d'un equip especial i recordar al Bayern qui ha governat fins fa pocs dies el futbol mundial. L'absència de Messi ja va insinuar una certa falta d'ambició col·lectiva, perquè es va preferir no córrer riscos abans de somiar en el miracle, quan fa una setmana va completar 90 minuts limitat a Munic. Ara bé, els canvis de Xavi i Iniesta quan faltava gairebé mitja hora de partit van ser definitius per transmetre a jugadors i aficionats que la Lliga ja havia passat a ser la prioritat. Va ser la invitació definitiva a la golejada del Bayern per arrodonir un 7-0 en el total de l'eliminatòria que obliga a fer una reflexió autocrítica abans d'amagar-la darrere d'una Lliga d'un valor incalculable o passar pàgina pel conducte automàtic.
Les inèrcies han condemnat aquest equip. Algunes han estat insalvables per obstacles vitals duríssims, però d'altres reclamen ser eliminades amb la màxima urgència, com la devoció als galons a la plantilla, cosa que ha impedit que Tello tingués ni un minut per intentar estimular competitivament l'equip amb el seu perfil especial. I finalment també n'hi ha de relacionades amb l'estat físic dels jugadors i les decisions tàctiques, que han desfigurat sense remei un equip de talents inimitables immersos en un projecte seductor.
Ara toca rematar la Lliga, però guardar en un racó de la memòria col·lectiva les sensacions d'impotència i frustració d'aquesta eliminatòria, emmarcades pel resultat de 0 a 7. És tan important donar dimensió a una Lliga immillorable com valorar la condició de semifinalista a la Copa i a la Champions, però també és obligatori revisar com han estat aquestes derrotes. Costa tolerar la rendició, i encara més si et presenta una factura tan cara.
En aquest sentit, Vilanova no va aconseguir que l'equip encarés el partit amb la millor predisposició competitiva. No es tractava de creure en una remuntada que era ciència-ficció, sinó de defensar amb orgull la identitat d'un equip especial i recordar al Bayern qui ha governat fins fa pocs dies el futbol mundial. L'absència de Messi ja va insinuar una certa falta d'ambició col·lectiva, perquè es va preferir no córrer riscos abans de somiar en el miracle, quan fa una setmana va completar 90 minuts limitat a Munic. Ara bé, els canvis de Xavi i Iniesta quan faltava gairebé mitja hora de partit van ser definitius per transmetre a jugadors i aficionats que la Lliga ja havia passat a ser la prioritat. Va ser la invitació definitiva a la golejada del Bayern per arrodonir un 7-0 en el total de l'eliminatòria que obliga a fer una reflexió autocrítica abans d'amagar-la darrere d'una Lliga d'un valor incalculable o passar pàgina pel conducte automàtic.
Les inèrcies han condemnat aquest equip. Algunes han estat insalvables per obstacles vitals duríssims, però d'altres reclamen ser eliminades amb la màxima urgència, com la devoció als galons a la plantilla, cosa que ha impedit que Tello tingués ni un minut per intentar estimular competitivament l'equip amb el seu perfil especial. I finalment també n'hi ha de relacionades amb l'estat físic dels jugadors i les decisions tàctiques, que han desfigurat sense remei un equip de talents inimitables immersos en un projecte seductor.
Ara toca rematar la Lliga, però guardar en un racó de la memòria col·lectiva les sensacions d'impotència i frustració d'aquesta eliminatòria, emmarcades pel resultat de 0 a 7. És tan important donar dimensió a una Lliga immillorable com valorar la condició de semifinalista a la Copa i a la Champions, però també és obligatori revisar com han estat aquestes derrotes. Costa tolerar la rendició, i encara més si et presenta una factura tan cara.
