La represa de la guerra i el bloqueig humanitari deixen Gaza en una situació catastròfica

Ja fa tres setmanes que Israel va decidir tancar els passos fronterers de Gaza i impedir que hi entrés ajuda humanitària. Des de llavors, cap camió amb aliments, medicines, gasolina o materials ha pogut creuar la duana, fos amb carregaments de l'ONU o comercials. Això representa el període de bloqueig més llarg des de l'inici de la guerra, el 7 d'octubre del 2023.

Israel va bloquejar els passos com a mesura de pressió perquè Hamas alliberés ostatges, malgrat que prèviament havia pactat que la resta d'alliberaments es farien en la segona etapa de la treva, que havia de començar a principis de març i no s'ha fet mai realitat perquè Israel ho ha impedit.

Dimarts, l'exèrcit jueu va trencar l'alto el foc de dos mesos i, des de llavors, ja ha matat més de 600 persones i ha forçat el desplaçament de més de 150.000.

La guerra ha tornat a Gaza i això fa témer als civils de la Franja i les agències humanitàries que el bloqueig continuarà i els passos fronterers continuaran segellats sine die.

"Els subministraments crítics, incloent-hi els aliments i els equips mèdics, s'estan esgotant i són necessaris amb urgència per respondre a la ja greu situació humanitària", assegura l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA). I els progressos que s'havien pogut fer durant els dos mesos de treva s'estan revertint".

Al mateix temps, la distribució de l'ajuda que encara hi ha dins la Franja s'ha complicat molt arran de la represa de les hostilitats, especialment al nord, que està sent més bombardejat per Israel.

Farina per a quatre dies

La UNRWA alerta que només tenen farina per a pocs dies, fins dimarts que ve, i el mateix començarà a passar amb la resta d'aliments. Ja es detecta escassetat, tant als menjadors gratuïts com a les botigues i els mercats, i els preus tornen a enfilar-se quan la immensa majoria de la població viu ja en la pobresa més absoluta i no es poden permetre comprar gairebé res.

Així, la majoria de famílies palestines no poden assegurar un àpat per als seus fills. L'Unicef calcula que un milió de criatures viuen sense tenir cobertes les necessitats més bàsiques i que uns 4.000 nadons no tenen accés a les cures més essencials pel mal estat de les instal·lacions mèdiques.

En una entrevista al 324, el director executiu d'Unicef a Espanya, José María Vera, assegura que s'està veient "una carnisseria de nens i nenes".

"En un sol dia, 130 nens i nenes van ser assassinats. És el número més alt en aquests 15 mesos, i això s'hi sumen 20 dies de bloqueig humanitari. La situació és una catàstrofe."

"Crec que si cadascú de nosaltres penséssim en un nen o en una nena propera i estiguéssim veient que porta 15 mesos sota les bombes, 15 mesos sense poder tenir cap lloc segur, 15 mesos sense poder alimentar-se...  bé, això és el que està passant allà", afegeix Vera.

Vera també assegura que "més del 90% dels nens i nenes a la Franja de Gaza estan afectats per alguna malaltia".

Hi ha una desnutrició que és severa. Ja han mort nadons per gana en algunes zones --al nord, fonamentalment-- i també pel fred. I en aquesta situació, totes les malalties, des de les diarrees al xarampió o el còlera, es reprodueixen i apareixen molt ràpidament.

"La fragilitat que tenen aquests nens i nenes, la vulnerabilitat extrema, l'efecte sobre la seva salut mental i la seva salut física és immens."

"No només per les bombes, sinó simplement pel fet de saber que poden morir cada dia o que ho poden fer els seus pares, per la dramàtica situació humanitària, per la gana i la por que passen. Tot això els marcarà de per vida. Cada dia pateixen una vulnerabilitat extrema i un terror difícils d'imaginar", diu el director d'Unicef Espanya.

La demolició d'un hospital contra el càncer

Els poquíssims hospitals i clíniques que encara funcionaven a la Franja tenen molts problemes per seguir operant, i torna a haver-hi escassetat crònica de subministraments i medicaments. Els metges diuen que és molt difícil tractar les lesions dels palestins ferits pels atacs aeris israelians i la Creu Roja explica que té la meitat de vehicles aturats per falta de combustible.

A tot això s'hi suma que Israel també ha tallat l'electricitat i l'aigua a la Franja i que l'única planta potabilitzadora que hi havia ha deixat de funcionar. O la demolició, divendres, del principal hospital que tractava pacients de càncer. Un projecte de 70 milions de dòlars finançat per Turquia al centre de la Franja que tractava 30.000 pacients l'any i que va quedar desert al principi de la guerra.

De fet, l'exèrcit jueu el va ocupar durant mesos i ahir el va destrossar. Oficialment, perquè Hamas el feia servir com a base, per bé que no n'ha ensenyat cap prova ni tampoc ha justificat la necessitat militar de demolir totalment una infraestructura civil d'aquestes dimensions i importància.

The IDF has demolished the so-called Turkish hospital in central Gaza.

Hamas used it as a command center and built tunnels beneath it, according to prior IDF findings.

COGAT confirms the IDF operated to dismantle terrorist infrastructure at the site. -@manniefabian pic.twitter.com/y0TNx2YuPP

— Israel War Room (@IsraelWarRoom) March 21, 2025

Desesperança sense fi

Les agències humanitàries també alerten que la decisió d'Israel de trencar l'alto el foc unilateralment suposa un cop duríssim per a la fràgil salut mental de dos milions d'habitants de Gaza.

Van tenir només dos mesos per recuperar-se de més d'un any de guerra i devastació, unes setmanes per poder tornar a casa --tot i que fos un munt de runes-- i deixar de sentir-se tan desplaçats; 58 dies per poder dormir més tranquils, sense la por de morir en un bombardeig o de poder accedir a més aliments bàsics per a un mateix i per a la família.

La represa de la guerra submergeix els civils en la desesperança més absoluta. I les perspectives que tothom té al cap és que passaran setmanes, o mesos, fins que hi hagi un altre alto el foc.