"La repressió no s'atura": suport d'ERC i Junts a la consellera Garriga davant del jutjat 13

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha declinat declarar en la causa que investiga els preparatius del referèndum de l'1-O. Garriga estava citada aquest dimarts al jutjat d'instrucció número 13 per l'organització de l'1-O i la suposada desobediència de tres resolucions del Tribunal Constitucional en la seva etapa com a secretària de Serveis de Vicepresidència.

Garriga ha al·legat que, com a consellera, és aforada davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La jutge ha ofert a Garriga la possibilitat de declarar, però que estava dispensada de fer-ho com a aforada, davant la qual cosa la consellera ha optat per no declarar.

"La maquinària judicial no cessa"

A l'arribada a la Ciutat de la Justícia, Garriga ha estat acompanyada per diversos càrrecs de partits i entitats sobiranistes. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, s'ha solidaritzat amb la consellera de Cultura i tots els "professionals que van fer la seva feina i que són víctimes d'aquesta causa contra l'independentisme".

"Tot i que molts parlin de retrobament i de concòrdia, aquesta maquinària judicial no cessa i continua reprimint", ha dit Borràs en una clara referència a les declaracions de Pedro Sánchez sobre els indults els últims dies.

La portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, ha emmarcat la declaració de la consellera de Cultura en "la causa general contra l'independentisme, que és una evidència que encara es manté".

La secretària general adjunta dels republicans ha expressat "tota la solidaritat antirepressiva" amb tothom que va fer possible l'1-O i ha dit que la citació a Garriga és "la prova més clara que els indults no són la solució, encara que sí que poden ajudar a alleugerir una situació injusta, és que la causa és molt més gran i afecta exiliats, i fins a 3.000 persones represaliades".

A l'exterior de la Ciutat de la Justícia hi havia persones processades per altres causes relacionades amb el procés sobiranista, com la consellera de Feminismes, Tània Verge, membre de la Sindicatura Electoral de l'1-O, de qui la Fiscalia ha recorregut l'absolució; o el conseller d'Educació, Josep González Cambray, un dels acusats en l'operació Volhov.

També hi havia la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; les exconselleres Meritxell Serret i Alba Vergés; la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, o el vicepresident d'Òmnium Marcel Mauri.

Una trentena d'excàrrecs citats a declarar

La consellera de Cultura forma part de la trentena de càrrecs del govern i empresaris processats per haver participat en la logística de l'1-O. Se'ls investiga pels delictes de malversació, desobediència, falsedat documental i prevaricació.

Entre la desena de càrrecs citats aquest dimarts hi havia l'exsecretari de Comunicació del govern Antoni Molons o l'exdirectora de serveis del Departament de Presidència Teresa Prohias. Tots ells s'han negat a respondre, excepte l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo.

En les properes setmanes se citarà altres processats, entre els quals hi ha la presidenta de la CCMA, Núria Llorach; els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo; l'antic director de la delegació de la Generalitat davant la UE Amadeu Altafaj o l'exinterventora de la Generalitat Rosa Vidal.

L'Advocacia de l'Estat va demanar que se'ls tornés a preguntar per tres resolucions del Tribunal Constitucional que no estaven incloses en la causa quan se'ls va comunicar el processament. En aquestes resolucions, l'alt tribunal suspenia acords destinats a dur a terme el referèndum, com la declaració de ruptura del 9 de novembre de 2015 o la dotació pressupostària de l'1-O, que les acusacions consideren que els processats havien d'haver acatat malgrat que no se'ls haguessin notificat personalment.