La repressió xinesa contra els uigurs, al descobert pel hackeig d'arxius policials

Un sistema altament secret de detenció massiva d'integrants de la minoria uigur i altres minories túrquiques de la Xina. També una política de disparar a matar les persones que intentessin escapar.

Això és el que ha posat al descobert el hackeig de servidors policials de la regió de Xinjiang, fet públic per 14 mitjans informatius d'11 països. Són els anomenats "arxius policials de Xinjiang".

Hackejades per una font que ha preferit mantenir-se en l'anonimat, han estat analitzades i verificades durant mesos sota la direcció d'Adrian Zenz, expert de la Fundació Memorial Víctimes del Comunisme, amb seu a Washington.

Es tracta d'una gran quantitat de dades, desenes de milers de fotografies i altres documents com missatges classificats d'alts comandaments policials, manuals policials d'ús intern, fulls de càlcul amb dades personals de més de 20.000 uigurs i detalls sobre el seu internament.

"El material no està redactat; és en brut, no està atenuat i és divers. Ho tenim tot", explica Zenz, abans d'afegir:

"Tenim documents confidencials. Tenim transcripcions de converses en què els líders parlen lliurement sobre el que pensen realment. Tenim fulls de càlcul. Tenim imatges. No té precedents i destrossa la cara de propaganda xinesa."

També s'ha pogut verificar que les dades hackejades són reals i no han estat fabricades: per una banda, s'ha treballat amb Hany Farid, expert en l'anàlisi forense d'imatges; per l'altra, i en contacte amb uigurs residents a Europa i els Estats Units, s'ha comprovat que les dades dels fulls de càlcul fan referència a persones reals.

Persecució de la identitat uigur

Els documents hackejats estan datats el 2018, just abans que a principis de 2019 una directiva va ordenar augmentar els estàndards d'encriptació de les dades policials.

Evidencien, per exemple, l'ús tant de presons com de "camps de reeducació", construïts des de 2017 i que el govern xinès assegura que són "escoles".

L'any 2019, per exemple, el ministre d'Exteriors xinès, Wang Li, va declarar: "La veritat és que els centres d'educació i entrenament a Xinjiang són escoles que ajuden la gent a alliberar-se de l'extremisme".

També ha quedat al descobert l'ús generalitzat de l'acusació de terrorisme, a partir de la qual milers de persones han estat empresonades de manera indiscriminada.

"Els arxius policials de Xinjiang", en definitiva, posen en evidència una política de persecució sistemàtica de qualsevol expressió de la identitat uigur o de la cultura i la fe islàmiques per part del govern xinès, que a partir de la segona meitat de la dècada dels anys deu d'aquest segle va intensificar la repressió d'aquesta minoria ètnica.
 

Més de 5.000 fotografies policials

Entre l'abundant informació hackejada a la policia xinesa, per exemple, hi ha més de 5.000 fotografies policials, elaborades entre gener i juliol de 2018.

Les dades que les acompanyen permeten saber que almenys 2.884 d'aquestes persones van acabar detingudes. La més jove, Rahile Omer, tenia 15 anys en el moment de la detenció. La persona detinguda més gran també és una dona, Anihan Hamit, de 73 anys.

De tota manera, la majoria dels detinguts són homes (86%) menors de 30 anys (69%). En molts casos, el motiu de la detenció no consta.

Quan sí que s'indica, pot ser, senzillament, haver visitat "països sensibles", és a dir, de majoria musulmana.

També hi ha persones empresonades després de ser acusades de terrorisme en considerar que tenien "fortes inclinacions religioses" [musulmanes] perquè no fumen i ni beuen.

Centenars de persones van ser detingudes i condemnades fins a deu anys de presó per utilitzar molt poc el mòbil i estar sovint sense crèdit, cosa que s'interpreta com un intent d'evitar la vigilància digital del govern xinès.

D'altres estan acusades d'haver accedit a "conferències il·legals" des del mòbil, o de tenir-hi aplicacions que encripten les dades, de manera que no poden monitoritzar-se.

Es dona el cas, fins i tot, de persones detingudes només pel fet de ser familiars de persones acusades d'algun delicte.

Vida sota vigilància

Els arxius policials hackejats també demostren que fins i tot les persones que no estaven detingudes ni acusades de cap delicte i continuaven vivint a casa seva eren sotmeses a una forta vigilància.

A més, eren cridades a comparèixer a la comissaria de policia, de vegades a altes hores de la nit, on eren fotografiades sistemàticament famílies senceres.

Se sospita que aquestes fotografies, identificades de manera semblant a les dels detinguts serveixen per construir una gran base de dades de reconeixement facial, que se sap que la Xina estava construint en aquell temps.

Més d'un milió de detinguts

A banda de les desenes de milers de fotografies, la informació sobre els integrants de la minoria uigur vigilats o detinguts està recollida en fins a 452 fulls de càlcul amb el nom, l'adreça i el número del document d'identitat de més d'un quart de milió d'uigurs, en què també s'especifica quins han estat detinguts, en quina mena d'instal·lació són i per quin motiu.

Es dona la circumstància que la majoria dels fulls de càlcul que formen part dels "arxius policials de Xinjiang" es refereixen a persones residents en un sol comtat de la regió, conegut com a Konasheher, en iugur, i com a Shufu, en xinès, que té més de 22.700 habitants. La seva lectura mostra que entre 2017 i 2018 més del 12% de la població d'aquest comtat estava empresonada o internada en un camp de reeducació.

L'extrapolació de les dades al conjunt de Xinjiang indica que 1,2 milions de persones hi han estat detingudes, una xifra que coincideix amb les estimacions fetes pels experts i negades pel govern xinès.

Zenz parla de "l'internament més gran d'una minoria ètnica religiosa des de l'Holocaust".

La Xina parla "lluita contra el terrorisme"

El govern xinès ja ha donat una resposta oficial sobre les dades policials hackejades a Xinjiang. Contactat pels mitjans que avui publiquen "Els arxius policials de Xinjiang", ha emès un comunicat, des de l'ambaixada xinesa a Washington, en què afirma que "les qüestions relatives a Xinjiang són, essencialment, sobre la lluita contra el terrorisme violent, la radicalització i el separatisme, no sobre drets humans o religió".

Sense entrar a comentar cap aspecte concret dels documents ara exposats, les autoritats xineses afegeixen que "ara, la regió gaudeix d'estabilitat social i harmonia i també de desenvolupament econòmic". Un fet, asseguren, que és "la resposta més poderosa a totes les mentides i la desinformació sobre Xinjiang".

Viatge polèmic de Bachelet

La publicació d'"Els arxius policials de Xinjiang", d'altra banda, coincideix amb un controvertit viatge oficial a la Xina de Michelle Bachelet, l'alta comissionada de l'ONU per als Drets Humans, que inclou visitar la regió de Xinjiang.

Un viatge que moltes ONG de defensa dels drets humans temen que serveixi per blanquejar el règim xinès.