La Reserva Federal abaixa tres quarts de punt els tipus d'interès
La caiguda generalitzada de les borses europees i asiàtiques davant una possible recessió de l'economia nord-americana ha obligat la Reserva Federal (FED) a actuar. La FED ha anunciat que abaixa tres quarts de punt el preu del diner, que passa del 4,25% al 3,5%. Aquest descens força important dels tipus d'interès vol tenir un efecte dissuasiu davant el pànic generalitzat als mercats de tot el món. Sembla que ja ho hauria aconseguit perquè en conèixer la notícia, els mercats internacionals han reaccionat amb resultats positius. A Wall Street, però, els inversors han mostrat desconfiança i la borsa ha tancat amb pèrdues, encara que més moderades de les que ha tingut a l'obertura.
La Reserva Federal ha buscat un cop d'efecte amb una rebaixa inesperada i agressiva, la més gran entre reunions de l'organisme des del 1984. Amb la davallada, el preu del diner ha quedat al 3,5%, el nivell més baix des del setembre del 2005.
Les borses europees han estat les més receptives a la rebaixa, mentre que Wall Street no s'ha estalviat una caiguda de més del 3% durant l'obertura de la sessió, pels dubtes que es pugui evitar una recessió econòmica. Els índexs han alentit la caiguda, però al final han tancat amb pèrdues d'un 1%, en el cas del Dow Jones, i d'un 2%, en el Nasdaq.
El context no porta precisament a l'optimisme. Els Estats Units van tancar el 2007 amb la inflació més elevada dels últims 26 anys en l'àmbit majorista. Per als consumidors, l'increment de preus ha estat el més gran en 17 anys. A això s'ha d'afegir que els salaris han baixat un 0,9%, de manera que han patit la pèrdua de poder adquisitiu més gran des del 2005.
Per controlar la situació, el president nord-americà, George W. Bush, negocia amb el Congrés un paquet de mesures que podria incloure la rebaixa d'impostos, que no beneficiaria les famílies amb les rendes més baixes. Bush ha de parlar amb els demòcrates, que proposen que s'ampliï el subsidi d'atur i el programa de cupons per aliments.
Les borses europees han estat les més receptives a la rebaixa, mentre que Wall Street no s'ha estalviat una caiguda de més del 3% durant l'obertura de la sessió, pels dubtes que es pugui evitar una recessió econòmica. Els índexs han alentit la caiguda, però al final han tancat amb pèrdues d'un 1%, en el cas del Dow Jones, i d'un 2%, en el Nasdaq.
El context no porta precisament a l'optimisme. Els Estats Units van tancar el 2007 amb la inflació més elevada dels últims 26 anys en l'àmbit majorista. Per als consumidors, l'increment de preus ha estat el més gran en 17 anys. A això s'ha d'afegir que els salaris han baixat un 0,9%, de manera que han patit la pèrdua de poder adquisitiu més gran des del 2005.
Per controlar la situació, el president nord-americà, George W. Bush, negocia amb el Congrés un paquet de mesures que podria incloure la rebaixa d'impostos, que no beneficiaria les famílies amb les rendes més baixes. Bush ha de parlar amb els demòcrates, que proposen que s'ampliï el subsidi d'atur i el programa de cupons per aliments.
