La Reserva Federal torna a retallar els tipus, ara ja sota la mirada exigent de Trump

No hi ha hagut sorpresa i la Fed, la Reserva Federal dels Estats Units, ha abaixat els tipus d'interès 0,25 punts, amb la qual cosa queden ara en la forquilla que va del 4,5% al 4,75%.

La moderació de la inflació als Estats Units, que ja frega l'objectiu del 2%, és el principal argument de la Fed per relaxar la seva política monetària juntament amb un mercat laboral que els últims mesos començava a mostrar signes de refredament.

Jerome Powell, el president de la Reserva Federal, havia de marcar el camí que seguirà a partir d'ara, tenint en compte que les polítiques econòmiques de Donald Trump, rebaixa d'impostos i imposició d'aranzels a les importacions, justament podrien fer revifar la inflació a curt i mitjà termini. I un dels mandats de la Fed és precisament contenir-la costi el que costi. Però Powell ha preferit no entrar a valorar les polítiques de la nova administració Trump i ha afirmat que "no endevinem, no especulem i no suposem". 

Powell, l'home que Trump no vol

Sigui com sigui, els camins de Powell i Trump tornen a trobar-se i el cert és que la seva visió de les condicions financeres no ha coincidit mai. Sense anar més lluny, al setembre, Trump va acusar Powell d'afavorir Kamala Harris justament per retallar els tipus un mes i mig abans de les eleccions presidencials.

Més encara i més clar: abans de ser nominat candidat republicà, el febrer d'aquest any, a Trump li van preguntar en una entrevista si renovaria Powell el 2026 al capdavant de la Reserva Federal. Trump va respondre ras i curt, en la seva línia, això: "Tinc força clar que no."

Justament en la roda de premsa posterior a la decisió de rebaixar els tipus d'aquest dijous una periodista li ha preguntat a Jerome Powell si deixaria el càrrec si Trump l'hi demana. El president de la Fed ha estat taxatiu en la seva resposta: "No". 

Una llarga història de desavinences

L'origen de la diferència de criteris entre tots dos ve de lluny. Trump va triar Jerome Powell com a president de la Reserva Federal el novembre del 2017, en substitució de Janet Yellen, que ara mateix és la secretària del Tresor.

Home de conviccions republicanes, Powell semblava el perfecte enllaç entre el president del país i la màxima institució de la política monetària.

Però Trump va deixar clar que volia controlar no només la política interior i l'exterior, sinó també la financera. És per això que va començar a pressionar públicament Powell per tal que retallés uns tipus que havien arribat al 2,25% a finals del 2018. Trump obviava que la Reserva Federal, el banc central dels  Estats Units, és un ens independent del poder executiu i legislatiu.

Amb els tipus ja en descens, en el 2%, Trump no en tenia prou i es va preguntar en un tuit, sense embuts, qui era l'enemic més gran dels Estats Units, si el líder xinès Xi Jinping o Powell.

L'insaciable Trump

Finalment, la Fed va acabar retallant els tipus des del 2,25% fins a l'1,5% de finals del 2019. La pressió de Trump havia fet efecte o Powell va fer valer els seus criteris i els dels seus companys a la Fed? Tot i això, Trump va titllar aquestes retallades d'"insuficients".

Inesperadament, la pandèmia va fer la resta de la feina; això sí, amb un cost molt alt en vides humanes. La Reserva Federal va retallar els tipus el març del 2020 fins al 0% per tal de fer revifar l'activitat, que havia quedat paralitzada per les restriccions davant la covid-19.

Un nou escenari amb interrogants

Ara, Trump i Powell es tornen a veure les cares amb els tipus d'interès en un nivell molt alt, que no es veia des del 2001. La tendència dels preus està clarament orientada a la baixa i el preu del diner hauria de seguir reculant, tot i que la Fed sol mostrar-se prudent en els seus moviments.

Per això hi ha interès per saber si Trump en tindrà prou amb baixades de tipus de 0,25 punts a cada reunió de la Reserva Federal o si, molt probablement, reclamarà retallades molt més agressives per rellançar el consum privat i la inversió empresarial.

Trump ha promès "una època daurada" per al seu país i això inclou una activitat econòmica que funcioni a tota màquina... amb el risc que això implica per als preus en general.