La resistència als antibiòtics es pot transmetre dels animals de granja al ramader

La resistència als antibiòtics que desenvolupen alguns bacteris pot passar dels animals a les persones. Això significa un nou risc que pot amplificar el problema que genera l'aparició de soques resistents a certs fàrmacs.

L'estudi que confirma aquest possible pas d'animals a persones l'ha fet un equip d'investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i del Servei Veterinari de Genètica Molecular (SVGM) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S'ha publicat a la revista Antibiotics.

Tot va començar el 2015, quan es va detectar, per primer cop a l'estat espanyol, en un escorxador de vedells, una soca del bacteri Escherichia coli resistent a l'antibiòtic colistina, que s'utilitza en animals, però també en persones.

Precisament aquell mateix any s'havia descobert un nou gen en els bacteris, anomenat mcr-1 i distribuït mundialment, que conferia resistència a la colistina.

Dos anys després, es va poder identificar la granja on es va originar aquesta soca resistent. Aleshores, investigadors de l'IRTA s'hi va desplaçar per analitzar mostres fecals dels animals i del granger.

La seqüenciació i anàlisi de les mostres, fetes pel Servei Veterinari de Genètica Molecular de la UAB, va revelar que els vedells, els porcs i el granger tenien bacteris E. coli amb el mateix gen de resistència mcr-1.

Els experts apunten que la transmissió del gen es va produir dels animals a la persona, perquè si bé als vedells i als porcs se'ls havia administrat colistina, el granger, en canvi, no s'havia tractat amb aquest fàrmac.

Transmissió per contacte

Es tracta d'una variació en un procés que es produeix entre bacteris. Aquests microorganismes tenen dos tipus de material genètic: l'ADN del cromosoma i plasmidis, que són molècules circulars d'ADN. Si bé els plasmidis s'hereten, no tenen cap paper en el creixement o la reproducció de la cèl·lula.

Però són els plasmidis els que permeten que alguns gens passin d'un bacteri a un altre, com explica Lourdes Migura, investigadora del programa de Sanitat Animal de l'IRTA i líder de l'estudi:

"Quan hi ha contacte entre dos bacteris, es poden transmetre aquest 'superpoder' resistent, intercanviant-se els plasmidis els uns amb els altres. Així és com el gen mcr-1 de resistència a la colistina passa d'un bacteri a un altre."

En aquest cas, segons els investigadors, el granger podria haver adquirit la resistència a la colistina pel contacte directe amb els animals o els seus excrements o amb eines de treball contaminades.

Això significa un nou risc que cal tenir en compte, tal com comenta Joaquim Viñes, investigador del Servei Veterinari de Genètica Molecular i primer signant de l'article:

"En aquest estudi veiem clarament que els animals poden ser reservoris d'aquests gens i els poden transmetre als humans. Per això és important extremar les mesures higièniques a les explotacions ramaderes."

Risc per a la salut

Això implica un perill important per als humans. A les granges, la colistina es va utilitzar regularment fins al 2016, principalment per tractar infeccions com la diarrea postdeslletament. El fet que apareguessin bacteris resistents a aquest antibiòtic indica que se'n devia produir un ús excessiu.

En les persones, actualment només s'utilitza als hospitals com a últim recurs en casos greus, quan els fàrmacs convencionals no han aconseguit frenar algunes infeccions bacterianes.

Per això, que apareguin bacteris E. coli resistents a la colistina no és, d'entrada, un perill directe, però sí en certs casos, com comenta Migura:

"Cal tenir en compte que aquest bacteri és oportunista. Això vol dir que si una persona amb aquest bacteri resistent emmalalteix greument per una altra causa, el bacteri oportunista pot aprofitar la baixada de defenses del cos per fer-hi també la seva infecció i desencadenaria un cas de pacient molt difícil de tractar."

I afegeix: "Si aquesta persona hagués d'ingressar a un hospital, també hi hauria el risc que propagués el bacteri o el seu plasmidi a altres persones."

La resistència de certs bacteris a antibiòtics és un problema greu, perquè limita l'arsenal terapèutic i permet que algunes infeccions s'escampin i siguin difícils d'aturar. També comporta una gran càrrega socioeconòmica. En el cas específic dels animals, fa disminuir-ne la productivitat.

Per això, hi ha diverses iniciatives per reduir l'ús dels antibiòtics i disminuir l'aparició d'aquests superbacteris. L'IRTA treballa per reduir-ne l'ús en l'àmbit de la producció animal. És un dels reptes del seu pla estratègic per als propers tres anys.

L'IRTA desenvolupa estratègies que contribueixin a eliminar pràctiques inadequades. Ofereix eines de diagnòstic i estratègies alternatives de maneig i tractament, com ara noves vacunes o mètodes ràpids de detecció.