La "resistència pacífica" dels pobles indígenes del Brasil contra Bolsonaro

Un miler d'indis han acampat als jardins centrals de la principal avinguda de Brasília per protestar contra les polítiques del president brasiler Jair Bolsonaro. Ho fan dins de la 15a edició del Campament Terra Lliure, on, des del 2004, s'instal·len a la cèntrica Esplanada dels Ministeris. Aquest cop, però, és la primera vegada que ho fan com una "resistè​ncia pacífica" contra el president, que consideren "una amenaça" per als pobles indígenes del Brasil.

Sonia Guajajara, que l'any passat es va convertir en la primera indígena candidata a vicepresidenta del Brasil, ha dit que "estem entre els primers agredits per aquest govern, però els indis som atacats des de l'any 1.500 i resistirem".

Juntament amb altres líders indígenes, Guajajara ha participat els últims dies en audiències amb membres del Parlament, on s'hi han presentat reivindicacions dels pobles originaris i han expressat la seva "preocupació" per declaracions de "racisme i intolerància" que arriben des del govern.

En referència a les zones amazòniques, on se situen moltes de les reserves indígenes del país, Guajajara ha apuntat:

"Se'ns volen treure de sobre, perquè aquest és un govern que vol promoure el desenvolupament econòmic amb la destrucció."

Una de les principals reivindicacions dels pobles indígenes és la "recuperació" de la Fundació Nacional de l'Indi (Funai). Es tracta d'una institució que funcionava a l'òrbita del Ministeri de Justícia i que va ser traslladada al nou despatx de Família, Dona i Drets Humans. A més, consideren que és "molt greu" que la Funai hagi deixat de tenir responsabilitat sobre la demarcació de noves terres indígenes, que ha passat a mans del Ministeri d'Agricultura, la titular del qual, Tereza Cristina Correa, manté estrets vincles amb els grans empresaris del camp.

Bolsonaro i les reserves indígenes

Al Brasil, segons xifres oficials, hi ha prop de 600 reserves indígenes, que estan habitades per uns 480.000 membres de 227 ètnies i ocupen 110 milions d'hectàrees (equivalents al 13% del territori del país).

Moltes de les reserves són resultat dels recurrents conflictes entre indígenes i grans hisendats, que pretenen avançar sobre les terres amb objectius productius.

En aquest sentit, Bolsonaro ha promès mantenir "intocables" les reserves, però també ha anunciat la seva intenció que, en cas que els indígenes l'autoritzin, es permetria que les empreses privades utilitzessin els seus territoris i n'explotessin els recursos minerals, a canvi d'una contraprestació econòmica.

La gran majoria de les ètnies han rebutjat aquesta possibilitat, ja que, segons ha dit Guajajara, seria "permetre la destrucció" de la naturalesa, que més enllà del caràcter místic, és la que els dona aliments i medicines naturals.

Protagonistes de la Sessió del Fòrum Permanent de l'ONU

Des del 22 d'abril fins al 3 de maig, l'Organització de les Nacions Unides està celebrant la 18a Sessió del Fòrum Permanent sobre els pobles indígenes a la seu de l'organització a Nova York. S'hi convida els diferents grups indígenes del món i s'intenta trobar mesures perquè l'ONU ajudi a visibilitzar i protegir la seva cultura, llengua i tradicions.

Aprofitant les reunions, diversos grups d'indígenes van traslladar la seva protesta contra Bolsonaro davant de la seu de l'ONU. Van portar una carta a la missió brasilera, en què exigeixen a l'Executiu la protecció dels territoris indígenes. El text compta amb gairebé 12.000 firmes.

370 milions d'indígenes a tot el món

Maria Fernanda Espinosa, presidenta de l'Assemblea General de l'ONU, recorda que el 15% de les persones més pobres del món són indígenes, una situació que s'ha de revertir amb mesures "concretes i urgents", per complir l'objectiu d'Agenda 2030.

Segons l'organització, al món hi ha 370 milions d'indígenes que viuen en 90 països. Representen el 5% de la població mundial.

Es troben entre els grups més desfavorits i els més vulnerables i la seva esperança de vida pot arribar a ser fins a 20 anys menor, ja que registren nivells més alts de malalties com la malària, la tuberculosi i el VIH.

A més, la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes remarca la situació de les dones indígenes. Més d'un terç de les dones són agredides sexualment i tenen la taxa de mortalitat materna més alta.

L'ONU també destaca el paper d'aquests grups sobre el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Gairebé 70 milions de persones indígenes de tot el món depenen dels boscos per sobreviure, mentre que altres viuen d'activitats com l'agricultura, la caça i la recol·lecció o la pagesia. A més, la majoria de tradicions indígenes tenen una important relació i tradició amb el medi ambient.

2019: l'Any Internacional de les Llengües Indígenes

Un dels objectius de l'ONU és garantir el respecte per part dels governs i de la població de tot el món a les pràctiques educatives, la llengua i la gestió dels recursos naturals per part de les comunitats indígenes. De fet, aquest 2019 és l'Any Internacional de les Llengües Indígenes.

Es calcula que, cada dues​ setmanes, mor una llengua indígena. La presidenta del Fòrum, Anne Nourgam, ha recalcat la importància de salvar aquestes llengües, les quals segueixen desapareixent a un "ritme alarmant" i s'emporten saviesa popular i diversitat cultural:

"Hem de celebrar els nostres idiomes, però també prendre mesures concretes per preservar-los i salvar els que estan a punt d'extingir-se."