Gestió de la dana: l'exconsellera d'Interior diu que no tenia cap experiència en emergències
Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, s'espolsen la responsabilitat en els tècnics
Ni Salomé Pradas, consellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana el 29 d'octubre de 2024, ni Emilio Argüeso, l'exnúmero dos d'Emergències, han admès cap responsabilitat en les víctimes de la dana, davant de la jutge de Catarroja que n'investiga la gestió.
La Fiscalia avala imputar Pradas perquè havia de protegir la població, mentre que, de moment, s'oposa a imputar Argüeso, sense perjudici que pugui fer-ho més endavant, quan avanci la investigació.
Pradas ha dit que no tenia cap experiència ni coneixements en la gestió d'emergències i que ella no dirigia res.
També ha volgut remarcar que el seu càrrec era "institucional" i que quan hi ha emergències d'aquest abast cal coordinar tècnics de diverses administracions, com la Generalitat i el govern espanyol.
L'exconsellera ha hagut d'interrompre diverses vegades el seu testimoni davant la jutge perquè s'ha posat a plorar.
"Era la primera vegada que feia front a una emergència d'aquesta mena", ha explicat Pradas, que va prendre possessió del càrrec al juliol de 2024.
També ha transcendit que Pradas ha presentat a la jutge una llista de les trucades que va fer aquell dia, entre les quals n'hi al president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, que hauria arribat a les 20.28 al Cecopi, el Centre de Coordinació Operatiu Integrat.
Pradas, d'altra banda, ha desvinculat Mazón del retard del missatge Es-Alert, enviat a les 20.11, quan el desbordament de barrancs i rius ja havia passat feia unes hores i la devastació ja era un fet consumat.
Per contra, n'ha responsabilitzat els tècnics, les indicacions dels quals assegura haver seguit "en tot moment".
Pradas ha comparegut com a investigada a la Ciutat de la Justícia de València, perquè els jutjats de Catarroja van resultar danyats per la dana. Ha entrat sense fer declaracions, tot assegurant que ella o el seu advocat parlarien a la sortida.
Ha declarat durant durant dues hores i 45 minuts, des de les 10.15 i fins a les 13.00. La durada de la seva declaració ha obligat a retardar la del seu número dos, Emilio Argüeso, aleshores secretari d'Emergències de la Generalitat Valenciana, que estava citat per declarar a partir de les 12.30.
Ara per ara, Pradas i Argüeso són els únics exalts càrrecs de la Generalitat Valenciana investigats en la causa oberta per la jutge instructora de Catarroja sobre la gestió de la dana del 29 d'octubre de 2024, en què van morir gairebé 230 persones.
La jutge no pot investigar el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, perquè és aforat.
Pradas "va estar al peu del canó"
Després de declarar, Pradas no ha sortit per la porta principal per evitar trobar-se amb els mitjans de comunicació i amb les víctimes mobilitzades.
Sí que ho ha fet Eduardo de Urbano, el seu advocat, que ha valorat que la declaració ha anat "bastant bé" i ha explicat que Pradas "ha donat molts detalls del seu paper aquella jornada", com ara la gran quantitat de normes reguladores, estatals, autonòmiques i municipals que cal tenir en compte.
"Ha explicat que va estar al peu del canó durant tota la jornada i que les decisions es van prendre, fonamentalment, en funció de la informació que arribava al Cecopi", ha afegit.
Preguntat per l'estat de la seva defensada, De Urbano ha dit que Pradas "no està bé".
"On éreu a aquelles hores?"
L'exconsellera ha respost només les preguntes del seu advocat, De Urbano, amb qui ha arribat a les 9.17.
Estava citada a les 10.00, però l'antelació no li ha evitat ser rebuda per mig centenar de familiars de víctimes, representants de les tres associacions que s'han creat, que havien començat a concentrar-se passades les 8.30.
Pradas ha hagut de sentir crits com "Assassins" i "Mazón, dimissió", i també amb la pregunta "On éreu a aquelles hores".
A més, ha hagut de sentir el so que acompanya els missatges del sistema ES-Alert, com el que es va enviar a les 20.11 del 29 d'octubre, quan el desbordament de barrancs i rius ja havia passat.
Els concentrats lluïen diverses pancartes, amb missatges com "Justícia per al meu marit i els meus fills" o "Els nostres familiars han mort per la vostra incompetència".
Alguns duien fotografies de víctimes, i alguns duien samarretes amb el missatge "229 morts, 0 responsables. València no oblida".
Argüeso ha arribat mitja hora més tard. "Digues la veritat", li han cridat els concentrats, que també li han fet escoltar el so dels missatges Es-Alert.
Com Pradas, també ha respost només les preguntes de la seva defensa.
Argüeso: "Vaig salvar moltes vides"
Durant la seva declaració, Argüeso ha assegurat que el 29 d'octubre va traslladar-se a la seu del 112, el telèfon d'emergències, i que la seva actuació allà "va salvar moltes vides".
Ha carregat contra el subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, acusant-los de no informar de la crescuda del barranc de Poio.
També contra el cap dels Bombers del Consorci Provincial de València, José Miguel Basset, acusant-ho l'haver retirat la vigilància del barranc de Poio.
En canvi, com Pradas, ha defensat Mazón, que "no havia d'anar" al Cecopi, ha assegurat. I ha afegit que el comandament el tenien la consellera Pradas i Pilar Bernabé, la delegada del govern espanyol al País Valencià.
La Fiscalia de València s'oposa per ara a la imputació de l'exnúmero dos d'Emergències de la Generalitat Valenciana, sense perjudici que, quan avanci la investigació, es reveli que tenia algun tipus de responsabilitat "que hagués pogut evitar o disminuir" les morts.
"M'he trencat", diu una víctima
Familiars de les víctimes mortals de la dana s'han mostrat impactats pel fet de veure en persona Pradas i Argüeso.
"Saber que estava entrant una de les màximes responsables de la mort de 228 persones a estat molt dur", ha dit Rosa Álvarez, de l'Associació de víctimes mortals de la dana, que va perdre el seu pare.
"És una situació extrema i m'he trencat, ha afegit, en declaracions als mitjans presents a l'exterior de la Ciutat de la Justícia de València.
Álvarez ha demanat que Pradas, "per una vegada, doni la talla, si no política, que no va donar-la, almenys humana".
"Esperem que es faci justícia per tenir la reparació que necessitem els 75 pobles i tots els afectats per aquella alerta que no va sonar", defensa Mariló Gradolí, presidenta de l'Associació de víctimes 29 d'octubre.
Del "no és tan greu" a "estem desbordats"
Justament, poques hores abans de les declaracions davant la jutge de Pradas i Argüeso s'ha fet públic l'informe pericial que ha encarregat Argüeso per iniciativa pròpia.
L'exsecretari d'Emergències pretén demostrar així que ell va fer arribar als seus superiors els missatges pertinents sobre la gravetat de la situació i que, per tant, no se li pot imputar la responsabilitat del retard de l'alerta.
L'informe, elaborat per un pèrit informàtic, recull la llista de trucades que Argüeso va fer els dies 28, 29 i 30 d'octubre, els desplaçaments que va fer i els xats de whatsapp en què va prendre part, entre d'altres, amb la consellera d'Igualtat, Susana Camarero, i la d'Interior, Salomé Pradas.
La nit del 28 d'octubre, Argüeso comparteix amb la coordinadora d'Emergències, Inma Piles, una notícia sobre el tancament de centres educatius l'endemà, i afegeix:
"D'això en sabem res? És que la informació que ens arriba del 112 no és tan greu."
Seguidament, qualifica el tancament d'escoles d'"exagerat". Però la situació comença a virar poques hores després, el matí del dia 29. Abans de tres quarts de vuit del matí, és la mateixa Piles que informa Argüeso de l'alerta que estava a punt de llançar l'Agència Estatal de Meteorologia, l'Aemet.
Segons es desprèn del buidatge del seu telèfon, Argüeso va compartir aquesta informació amb diversos responsables del govern, però, malgrat que a la Plana d'Utiel els aiguats ja provocaven inundacions, les següents passes es van fer esperar.
A les 12.58 h, Argüeso comunica a la consellera d'Interior que sol·licita el desplegament dels Bombers Forestals al riu Magre i el Barranc del Poio. Dos minuts després, comparteix la informació en un xat amb els principals responsables de la Conselleria de Serveis Socials, encapçalada per la vicepresidenta Camarero.
Preocupació creixent, però sense alerta
La situació va ser cada cop més preocupant per als responsables de la Generalitat. A tres quarts de tres de la tarda, les previsions que tenia Argüeso ja contemplaven el possible desbordament dels barrancs. En aquest missatge, Argüeso no fa referència a l'Aemet ni a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, però s'expressa amb molta contundència.
Vides en perill
No queda clar en quin moment hi arriba, però la tarda d'aquell dia 29 Argüeso ja era al Centre de Coordinació d'Emergències a l'Eliana. Des d'allà, a un quart de set de la tarda, es comunica amb Susana Camarero. La vicepresidenta de la Generalitat li pregunta per la possible evacuació d'algun municipi, però sense donar cap ordre, i acaba dient: "Si puc fer res, m'ho dius".
Les hores següents, al mòbil d'Argüeso s'hi acumulen els missatges des de diferents poblacions valencianes amb avisos dramàtics: molts ciutadans estaven atrapats per l'aigua i la seva vida corria perill. L'alerta arriba des de Paiporta, Xiva o Alaquàs, des d'on un agent de la policia local fa arribar aquest missatge:
Aquest missatge va arribar tot just deu minuts abans que, a les 20.11 h, la Generalitat activés el sistema d'enviament de missatges de mòbil a la població. Uns minuts més tard, finalment, el president valencià, Carlos Mazón, va arribar a la seu del Cecopi.
Dilluns, més declaracions
Després de prendre declaració als dos investigats, la instrucció de la jutgessa de Catarroja encara tindrà un altre plat fort.
Dilluns declararan a la Ciutat de la Justícia dos càrrecs institucionals molt rellevants: la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó.
Tots dos han estat, amb diferents matisos (Bernabé és militant del Partit Socialista i Mompó del Partit Popular), crítics amb l'actuació de Mazón i el seu govern. La jutgessa, en canvi, no ha citat a declarar Carlos Mazón per la seva condició d'aforat, que fa que qualsevol iniciativa judicial que s'obri contra ell hagi de passar pel Tribunal Superior de Justícia.
