La revolució islàmica de l'Iran fa 40 anys amb noves hostilitats amb els EUA

Aquest dilluns es compleixen 40 anys del triomf de la revolució islàmica a l'Iran. L'11 de febrer de 1979 queia definitivament el xa Reza Pahlavi, després de gairebé dues setmanes on va haver-hi un enfrontament civil que va deixar un balanç de 200 morts i més d'un miler de ferits.

L'èxit de la revolució va suposar l'enderrocament de la dictadura al país asiàtic, i va donar pas a una règim teocràtic que encara dura a dia d'avui.

Coincidint amb el 40è aniversari, milers de manifestants, aplegats a la plaça Azadi de Teheran, han aprofitat l'oportunitat per donar suport a l'actual govern d'Hasan Rouhani tot i una forta tempesta de neu i pluja.

La situació actual del règim és de tensió amb els Estats Units, país amb el qual es van trencar relacions l'any 1980 arran de l'assalt a l'ambaixada del país nord-americà a Teheran. La situació va millorar amb la signatura del pacte nuclear amb Barack Obama al poder, però es va tornar a truncar amb l'arribada de Donald Trump.

A la manifestació s'han pogut escoltar crits contra la política de noves sancions que ha imposat el govern nord-americà: "Mort a Amèrica!", així com s'han cremat banderes dels Estats Units. El president Rouhani ha deixat clara la seva postura:

"Aquest any ens enfrontem a una conspiració de la vilana Amèrica, el sionisme i els reaccionaris que ens han posat sota la pressió de les sancions. No hem demanat ni demanarem permís per desenvolupar diferents tipus de (...) míssils i continuarem el nostre camí i el nostre poder militar".

A més d'aquesta mala relació amb els Estats Units, l'Iran viu una conjuntura difícil. S'ha instaurat una profunda crisi econòmica associada amb la del petroli, una inflació i una alta taxa d'atur que no para d'incrementar-se.