La robot artista Ai-Da parla de crear amb intel·ligència artificial al Parlament britànic

Per respondre a la qüestió de fins a quin punt la intel·ligència artificial perjudica la creativitat dels artistes és important tenir en compte l'opinió d'un robot que es dediqui a l'art. Això devien pensar a la Cambra dels Lords a l'hora de convidar el robot Ai-Da a la Comissió de Comunicacions i Digital, en el marc de la consulta "Un futur creatiu".

Aquest dimarts, Ai-Da es va convertir en el primer robot a parlar a la Cambra dels Lords. Un fragment de la intervenció es pot veure en aquest vídeo de The Guardian:

Tot i que s'ha presentat com el primer cop que un androide intervé en un Parlament, la Cambra dels Comuns es va avançar a la dels Lords fa just quatre anys. L'octubre del 2018, el robot Pepper va comparèixer davant la Comissió Selecta d'Educació per parlar del paper de la intel·ligència artificial en aquest camp.

Pepper va ser creat el 2014 per l'empresa japonesa SoftBank Robotics, que el va deixar de fabricar el 2021. En els anys en què va estar en el mercat va tenir diverses aplicacions, entre elles algunes de programades per l'empresa catalana Yasyt Robotics. Pepper va participar a la Marató del 2018 dedicada al càncer i el mateix any va començar a ser assajat als hospitals Clínic i Sant Joan de Déu de Barcelona per la seva capacitat de captar emocions.

Ai-Da, l'artista

Ai-Da va ser concebuda per Aidan Meller, especialista en art modern i contemporani i galerista. El robot va ser fabricat per l'empresa Engineered Arts i programat a les universitats d'Oxford i Birmingham.

El seu nom, a part de ser, probablement, una autoreferència al de Meller, combina AI (artificial intelligence) amb un homenatge a Ada Lovelace, la matemàtica que al segle XIX va ser precursora dels codis informàtics. I que va preveure la capacitat futura de les màquines analítiques, entre altres coses, per compondre música. És a dir, per fer art.

Gairebé dos segles després, Ai-Da, descrita per Meller com "el primer robot humanoide artista ultrarealista del món", ha elaborat pintures i fins i tot les ha exposat a diferents llocs del món. Un dels seus quadres més coneguts és el retrat de la Reina Elisabet II, fet amb motiu del seu jubileu de platí --el 70è aniversari de la seva coronació.

A la pregunta de Deborah Bull, membre de la cambra i antiga directora creativa de la Royal Opera House, sobre com produïa art, Ai-Da va respondre això:

"Produeixo les meves pintures amb càmeres als ulls, els meus algoritmes i el meu braç robòtic per pintar al llenç, cosa que resulta en imatges visualment atractives a partir de la meva poesia, fent server xarxes neurals".

De fet, Ai-Da va pronunciar "neutrals" i no "neurals", en el que seria un error del programa que li permetia respondre a les preguntes. Aquestes havien estat enviades per avançat i les respostes preparades per fer la impressió que el diàleg es feia en temps real.

Ai-Da també va explicar que podia analitzar un corpus de text per identificar-ne el contingut i les estructures poètiques que li permeten generar nous poemes. També va deixar clares algunes diferències amb les persones:

"En el que difereixo dels humans és en la consciència. No tinc experiències subjectives tot i ser capaç de parlar-ne."

Meller va explicar que Ai-Da és un personatge amb molts algoritmes, "algoritmes molt diferents per obtenir resultats molt diferents":

"Per tant, té un conjunt d'algoritmes per dibuixos, un per pintures, un per enraonar o un per escriure amb el sistema d'intel·ligència artificial."

La presidenta de la comissió, Tina Stowell, va posar èmfasi en el fet que si bé es tractava d'una audiència seriosa, "el robot aporta proves, però no és un testimoni per dret propi i no té el mateix estatus que els humans":

"Vostè, el seu creador, és l'últim responsable de les declaracions."

I no només això. Després de la felicitació d'una altra membre de la cambra, Ai-Da va deixar de funcionar. Meller va manipular un endoll i va reinicialitzar el robot. Una altra gran diferencia amb els artistes o els diputats humans.