La rocambolesca confessió d'un Kennedy candidat a president sobre la mort d'un os a Central Park

Aquesta història té un inici inquietant i una resolució estrambòtica. Inclou política, animals, misteri i un cognom molt influent lligat a la llegenda negra nord-americana.

Ens hem de remuntar deu anys enrere. L'octubre del 2014, l'aparició del cadàver d'un cadell d'os negre al bell mig del Central Park de Nova York va desconcertar les autoritats i els mitjans de comunicació: mai fins aleshores s'hi havia vist un os i l'animal no pertanyia al zoològic local.

Les primeres hipòtesis policials ja apuntaven que el cadell havia estat traslladat al parc, però no ha sigut fins ara, una dècada després, que s'ha descobert en quines circumstàncies va arribar-hi.

El candidat independent a la Casa Blanca Robert Kennedy Jr, nebot del president nord-americà assassinat JFK i fill del també tirotejat Bobby Kennedy, ha confessat estar rere l'enigma.

Una confessió per avançar-se a un article incriminatori

En un vídeo publicat a les xarxes socials, l'actual aspirant a la presidència dels Estats Units ha reconegut que va ser ell qui va deixar l'animal mort, juntament amb una bicicleta, en aquest pulmó verd de Nova York.

Segons ha admès, la intenció era preparar l'escenari perquè semblés que un ciclista havia atropellat l'os i desempallegar-se del cos.

Kennedy, a qui algunes enquestes atorguen un suport del 8% dels votants, hauria compartit l'anècdota per avançar-se a un article a The New Yorker, publicat aquest dilluns, en què es desvela tot plegat.

Cronologia trepidant

El fragment, publicat diumenge al seu compte de X, mostra Kennedy parlant amb la controvertida còmica nord-americana Roseanne Barr mentre descriu el que, segons ell, va passar aquell mes d'octubre del 2014.

El polític assegura que, durant una excursió amb amics a Hudson Valley, a l'estat de Nova York, una dona que circulava davant d'ell va atropellar mortalment un cadell d'os negre.

Segons relata, l'animal tenia uns sis mesos i ell es va aturar i el va pujar al seu vehicle amb la intenció de treure'n profit:

"Anava a pelar l'os i a posar la seva carn a la nevera. Estava en molt bon estat i és legal fer-ho."

Les lleis estatals emparen que els ciutadans s'emportin ossos morts a les carreteres, però estipulen que s'ha de notificar a les autoritats, un deure que Kennedy no hauria complert.

En lloc d'això, segons la seva cronologia, va continuar amb l'expedició, que es va allargar i va haver d'encadenar amb un sopar a la ciutat de Nova York.

"Al final de l'àpat era tard i em vaig adonar que no podia tornar a casa", explica:

"Havia d'anar a l'aeroport, i l'os era al meu cotxe. No volia deixar-lo allà perquè hauria estat terrible."

"Deixem-lo a Central Park, serà divertit"

En aquesta tessitura, Kennedy, reconeix que es va recordar dels nombrosos accidents amb bicicletes a Nova York que aquells dies sacsejaven l'opinió pública.

"Acabaven de posar els carrils bici i havien mort un parell de persones, hi havia hagut uns quants ferits, i el tema era cada dia a la premsa", contextualitza.

"Llavors vaig pensar que tenia una bici vella al cotxe que tothom em deia que llencés":

"Deixem l'os a Central Park i fem que sembli que l'ha colpejat una bicicleta. Serà divertit per a la gent."

El candidat a la presidència admet que estava amb un grup de gent que havia begut alcohol, tot i que afirma que ell no n'havia tastat ni una gota, i diu que a tothom li va semblar una gran idea.

"L'endemà era a totes les televisions"

Va ser l'endemà quan, proclama, va adonar-se de la magnitud dels fets: "Era a tots els informatius, era portada de tots els diaris. Vaig encendre la televisió i hi havia cinta policial encerclant-ho tot, 20 cotxes patrulla i helicòpters sobrevolant l'escena":

"Vaig dir: 'Déu meu, què he fet?' Apareixia en pantalla gent de la policia científica, amb guants, dient que analitzarien les empremtes digitals. Estava preocupat perquè les meves eren a tota la bici!"

Després de tot plegat, però, "la història es va apagar i va quedar morta durant una dècada", explica Kennedy.

"The New Yorker, d'alguna manera, se n'ha assabentat i farà un gran article sobre mi. Serà un mal article", profetitza.

El polític acaba el seu relat amb una rialla, mentre Roseanne Barr l'observa entre la incredulitat i el somriure.

Un antivacunes acusat d'agressió sexual

Caldrà veure quin impacte té aquesta confessió en la cursa electoral de Robert Kennedy Jr, que, tot i que al principi va desafiar Biden per a la nominació demòcrata, s'havia convertit en un dels tercers candidats amb millors perspectives electorals de les darreres dècades als Estats Units.

Polèmic activista antivacunes i difusor de fake news sobre els seus efectes, és fill de l'exsenador demòcrata Robert F. Kennedy, que va ser assassinat el 1968 durant la seva pròpia candidatura presidencial, i nebot de John Fitzgerald Kennedy, mort el 1963 quan era president del país.

Part de la seva família, marcada per aquestes i altres tragèdies i diversos escàndols al llarg de la història, s'ha posicionat en contra de la seva candidatura i l'acusa de malmetre el llegat del seu cognom.

Especialment controvertides són les seves postures sobre els drets a l'avortament. Tot i assegurar que cada avortament és una "tragèdia", ha afirmat que hauria de ser un dret de la dona durant tot l'embaràs.

A més, recentment ha sigut acusat per una antiga treballadora d'agressió sexual. En declaracions recollides a Vanity Fair, Eliza Cooney ha relatat que el 1998, quan tenia 23 anys i treballava de mainadera per a la família, va patir tocaments i assetjament sexual per part de Robert Kennedy Jr.

D'altra banda, en el pla internacional, el polític ha donat suport a Israel en la invasió a Gaza i considera que el trànsit migratori al sud dels Estats Units és una crisi humanitària.

A més, és advocat defensor del medi ambient i ha detallat que fa uns anys va tenir paràsits al cervell, dels quals afirma que ja està recuperat.

Impulsat per les xarxes socials i el suport dels votants més joves --descontents amb el bipartidisme tradicional-- Kennedy encara ha de certificar els vots a diversos estats abans de poder-se presentar oficialment a les eleccions del 5 de novembre.