La ruta balear: per què creix l'arribada de migrants per una via llarga i perillosa

Cada estiu hi ha més migrants que intenten arribar a Europa a través de la ruta algeriana, una travessia llarga i perillosa. Això s'està notant a les illes Balears. Des de principi d'any, Salvament Marítim ha localitzat més de 100 pasteres amb 1.700 persones a bord.

L'arribada de pasteres carregades de migrants ha estat una constant aquests últims mesos a les costes de les illes Balears. Amb les xifres actuals, les dades de l'any passat podrien duplicar-se.

Fins al 26 de juliol s'havien registrat 1.723 arribades, a prop de les 2.194 que es van registrar en tot el 2023.

L'any de la pandèmia va començar una tendència a l'alça que ja no s'ha aturat. De fet, les arribades han anat creixent els últims cinc anys. Homes --i cada vegada més dones amb menors-- que fugen de la pobresa, la guerra i la violència.

El govern balear de la popular Marga Prohens assegura que els centres d'acollida estan col·lapsats i reclama suport al govern espanyol. 
 

El conflicte amb Algèria obre una escletxa

És un fet: la ruta algeriana del Mediterrani està consolidada. El conflicte diplomàtic entre Espanya i Algèria hi ha ajudat, perquè s'ha obert una escletxa a la frontera.

El gir sobre el Sàhara Occidental del govern espanyol --que ha passat de ser neutral a donar suport al pla d'autonomia del Marroc-- va obrir un enfrontament el 2022. Algèria va cridar a consultes el seu ambaixador el març d'aquell any i poc després va suspendre el tractat d'amistat amb Espanya.

2.000 euros per una ruta perillosa

La majoria de persones que arriben a les Balears són del Senegal, però cada vegada n'hi ha més de l'Àfrica Subsahariana. El seu viatge és més llarg i dur. Surten tots des de diferents ports de la costa algeriana per creuar junts el mar Mediterrani. Paguen uns 2.000 euros a les màfies per fer aquest trajecte. Les embarcacions són molt precàries.

Victòria Avellà, responsable de Socors i Emergències de la Creu Roja a les illes Balears, explica que el gruix principal són persones que venen en embarcacions petites, "amb molta gent a dins i amb un gran risc".

"Fan navegacions de dos dies i mig o tres dies, però si tenen algun problema hi ha hagut casos que han trigat fins a nou dies."

El viatge amb pastera d'Algèria a les Balears són uns 300 quilòmetres.

La majoria són interceptats per les autoritats espanyoles quan estan a punt d'arribar a les platges d'Eivissa, Mallorca, Formentera o Cabrera. Fins a Menorca no hi arriben mai.

Els immigrants són traslladats fins al port més proper. La majoria no saben ni on són. Molts arriben descalços, amb ferides els peus, deshidratats, amb cremades de sol i gasolina. Alguns amb hipotèrmia.

I de mitjana, cada dia mor una persona en aquesta ruta, segons l'ONG Caminando Fronteras.

Retinguts en una antiga base militar

Els que han arribat a l'illa de Mallorca són retinguts en una antiga base militar, reconvertida en calabossos de la Policia Nacional. Hi poden estar un màxim de 72 hores. Tots surten en llibertat amb un expedient de devolució. La majoria de seguida agafen un ferri per continuar el seu trajecte cap al continent europeu.

Les persones considerades vulnerables --malalts o dones amb menors, per exemple-- si volen poden ingressar a un centre d'atenció humanitària que gestiona la Creu Roja.

És el cas de la Djamila. Té 30 anys i ve de Benín, a l'Àfrica Occidental. Va estar dies creuant al Mediterrani amb 25 persones a dalt d'una pastera.

"No estava tranquil·la, tenia molta por, però estava decidida a venir. És lluny, he trigat dos dies"

Els menors no acompanyats són acollits en uns altres centres que a les Balears gestionen els consells insulars. A Mallorca ara n'hi ha gairebé 300 d'atesos. El govern del PP diu que estan al límit.

Guillermo Sánchez és el conseller de Benestar Social del Consell Insular de Mallorca: "Crec que ens estem anticipant a una situació que pot ser similar al que passa a les Canàries. Si no volem veure aquelles imatges aquí, totes les administracions ens hi hem de posar"

Però les entitats socials recorden que darrere les xifres hi ha persones. Marina Rupérez, responsable del Centre d'Acollida d'Emergència i Derivació de la Creu Roja a Palma, recorda que tenen noms, cares i històries.

"Tenim les seves vides i et sap greu que no es pugui comprendre la seva realitat. Sí, hi ha unes xifres, però també hi ha unes persones i a vegades ens oblidem que parlem de persones."