La salut de generacions futures, en risc: com maten els combustibles fòssils

La sobredependència dels combustibles fòssils està empitjorant l'escalfament global i això repercuteix perillosament en la salut de les generacions actuals i futures, sense que cap país es pugui sentir segur.

Aquest és el missatge contundent que es desprèn de l'informe "Countdown on health and climate change: health at the mercy of fossil fuels" (Compte enrere sobre la salut i el canvi climàtic: la salut a mercè dels combustibles fòssils), que ha publicat la revista The Lancet.

Es tracta del setè informe anual. Ha estat dirigit per Marina Romanello, de la University College de Londres, i representa el treball de 99 experts de 51 institucions, entre les quals l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Una de les dades més contundents de l'informe és que entre 2017 i 2021 les morts relacionades amb la calor van augmentar un 68% respecte al període 2001-2004.

L'informe explica que l'exposició a la calor extrema afecta directament la salut, perquè afavoreix o agreuja malalties com les cardiovasculars i les respiratòries, i provoca cops de calor, produeix efectes negatius a l'embaràs, altera els patrons de son i augmenta els problemes de salut mental. També actua indirectament, perquè limita la capacitat de treball i de fer exercici físic.

Per als autors, l'escalfament global segueix avançant sense aturador, i s'hi afegeixen les implicacions sanitàries, socials i econòmiques de la pandèmia de covid; la invasió d'Ucraïna, i la crisi energètica i del cost de la vida.

La dependència dels combustibles fòssils, afegeix, agreuja les repercussions sanitàries d'aquestes crisis, però tot i així els governs en segueixen fomentant la producció i el consum:

"Dels 86 governs analitzats a l'informe, 69 subvencionen els combustibles fòssils amb un total net de 400.000 milions de dòlars el 2019. Aquestes subvencions van superar el 10% de la despesa sanitària en 31 dels països i van superar el 100% en cinc països."

Tot i la greu situació, la doctora Marina Romanello creu que encara es pot actuar:

"Malgrat les dificultats, hi ha proves clares que una acció immediata encara podria salvar la vida de milions de persones, amb un canvi ràpid cap a l'energia neta i l'eficiència energètica. Una acció climàtica accelerada aportaria una onada de beneficis, amb sistemes sanitaris, alimentaris i energètics més resilients."

La situació a Europa

Al mateix temps s'ha presentat el Lancet Countdown in Europe (LCDE), liderat pel Barcelona Supercomputing Center i codirigit per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). S'ha publicat a The Lancet Public Health.

Segons els indicadors, a Europa l'exposició a onades de calor va augmentar un 57% de mitjana en el període 2010-2019 en comparació amb el període 2000-2009, i més d'un 250% en algunes regions.

Això suposa un alt risc de morbiditat i mortalitat relacionades amb la calor per a la gent gran, els nens petits, les persones amb malalties cròniques i aquelles que no tenen un accés adequat a l'assistència sanitària.

La mortalitat relacionada amb la temperatura també ha augmentat un 94% en les 990 regions vigilades, com a conseqüència de l'escalfament observat entre el 2000 i el 2020.

Una altra conseqüència són uns fenòmens extrems relacionats amb el clima cada cop més intensos i freqüents. Això té repercussions directes i indirectes per a la salut, pèrdua d'infraestructures i costos econòmics.

Entre el 2011 i el 2020, un 55% de les regions europees es van enfrontar a sequeres estivals entre extremes i excepcionals, i altres fenòmens extrems, incloent-hi les inundacions, van causar pèrdues econòmiques rècord el 2021, per un total de gairebé 48.000 milions d'euros.

Les condicions ambientals canviants també estan afavorint la transmissió de malalties infeccioses com el dengue o els brots del virus del Nil Occidental.

Una altra conseqüència és el canvi en les temporades de floració de diverses espècies d'arbres al·lergògens, com bedoll, olivera i allisa, que comencen entre 10 i 20 dies abans que fa 41 anys.

L'informe destaca que, si bé els països europeus tenen alguns dels millors sistemes sanitaris del món, amb la proximitat de punts de no retorn "es necessiten ambicioses estratègies d'adaptació i mitigació no només per protegir les vides i el benestar a Europa, sinó també als països que històricament han contribuït menys al canvi climàtic causat per l'acció humana".