La salut mental dels joves catalans: 1 de cada 3 pateix malestar emocional

Gairebé una tercera part dels joves de Catalunya tenen malestar emocional. És la conclusió d'un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Departament de Joventut fet a partir de les dades de l'enquesta catalana de joventut corresponents al 2022. Concretament, a Catalunya, fins a un 31% dels joves d'entre 15 i 34 anys asseguren que tenen aquest tipus de sentiments, que els experts defineixen com situacions en què "no pots gaudir d'un estat de salut mental ple, significatiu, amb energia i la possibilitat d'estar descansat, però on encara no s'han desenvolupat problemes psicopatològics".

Així ho ha explicat, en una entrevista al "Catalunya migdia" de Catalunya Ràdio, Eva Pedrosa, una de les autores de l'estudi i professora de l'Escola Superior d'Infermeria de l'Hospital del Mar de Barcelona, que adverteix de l'impacte que aquests episodis poden tenir en la salut mental i la vida d'aquestes persones. 

"Hi ha una situació de normalització, de considerar que això és un estat normal. És alarmant perquè, més enllà del problema que es generi en aquest context, corre el risc d'arrossegar-se en etapes posteriors. Preocupa de cara a quin futur ens espera."

Pedrosa subratlla que l'etapa de joventut és especialment vulnerable, perquè la transició al mercat laboral o l'emancipació són noves fonts d'estrès que, en alguns casos, es poden acabar cronificant.

Patiment desigual

L'estudi constata que aquestes sensacions negatives es manifesten de manera molt poc equitativa, com alerta la professora de Sociologia de la UAB Mireia Bolíbar, una altra de les responsables del treball.

 "Segons l'edat dels joves, el gènere i el seu nivell d'estudis, el malestar emocional es pot triplicar entre els qui estan millor i pitjor."

Per exemple, segons Bolíbar, entre les dones de 20 a 24 anys sense estudis universitaris, la taxa de malestar emocional triplica la dels homes de 30 a 34 anys amb estudis superiors. Unes diferències que s'expliquen, sobretot, per les grans bretxes socioeconòmiques que existeixen, també, entre la població juvenil de casa nostra.

"Té a veure amb la pobresa de les famílies d'origen, amb el fet de viure en llars pobres, on els pares són pobres. També amb la precarietat laboral i la seva cronificació entre els joves, que s'insereixen en el mercat laboral en condicions que no són gens òptimes. I amb problemes d'exclusió laboral, sobretot entre dones amb menys estudis i d'orígens immigrants", indica la professora.

També s'assenyala que el mal repartiment de les tasques domèstiques o familiars --que, també entre els joves, recau majoritàriament en les dones-- pot ser una altra de les causes d'aquesta sensació de malestar.

Per tot plegat, les responsables de l'estudi defensen que cal una atenció mental pública i de qualitat i també polítiques estructurals per donar solucions als actuals problemes laborals, d'habitatge o de suport a la criança dels fills. Reclamen que aquestes accions es considerin mesures també a favor d'una millor salut mental per als joves.