La salut mental i la dana al País Valencià: "El dol es complica si hi ha hagut negligència"

Anna Romeu va coordinar l'atenció psicològica després dels atemptats del 17A, una situació duríssima, però diferent de la tragèdia de la dana al País Valencià: "Una catàstrofe natural és una situació que sobrepassa totes les possibilitats de reacció, és una situació caòtica en què es fa el que es pot".

La psicòloga ha explicat a "El suplement" que "el primer és salvar la vida, després, que la gent tingui el que necessita per cuidar-se; i al final, apareixen reaccions emocionals d'estrès agut". En aquest últim punt és on entren els psicòlegs d'emergències.

Si a tot això s'hi sumen les sospites de negligència i la indignació ciutadana per una catàstrofe que es podia haver previngut, són factors determinants per allargar i complicar un dol.

"Una altra gran diferència amb els atemptats del 17A", apunta Romeu, "és que aleshores hi havia por perquè hi havia algú al carrer que podia ser perillós. Hi va haver molta reacció a la por."

"En aquest cas, la reacció és d'indignació i ràbia per la pèrdua."

I entre la indignació i la ràbia, els afectats entren en bucle. Romeu explica com tot això bloqueja el procés natural del dol: "Quan hi ha hagut negligència, com sembla en el cas que ens trobem ara, l'acceptació d'aquella pèrdua, que és la primera tasca del dol, és molt més complicada perquè la gent tendeix a buscar la reparació a través de castigar el culpable".

"S'ha de vigilar molt que el pacient no empitjori, que les persones no s'obsessionin i que puguin avançar en el seu procés de dol."

Segons Anna Romeu, el dol és més fàcil de transitar en una tragèdia inevitable que no pas en una on hi ha potencials culpables: "La ira és la primera manifestació, però el procés de dol ha d'anar passant etapes que van i venen i s'ha d'anar avançant cap a la integració de la pèrdua. Si et quedes enganxat en la reparació del dany, t'hi pots quedar molts anys".

La tortura de la incertesa

També alerta de les greus conseqüències psicològiques que comporta la incertesa, en el cas dels familiars de les persones desaparegudes: "La incertesa és una de les pitjors situacions que ens podem trobar, el no saber, el no tenir notícies. No pots començar a elaborar el dol, perquè no hi ha certesa de la mort. Inevitablement et fas esperances".

És una angoixa permanent i el procés es converteix en una muntanya russa.

"Passes de l'esperança màxima, sense tenir-ho tot perdut, a la desesperació total.  S'ha de permetre tot aquest procés de la persona que està esperant i, sobretot, se l'ha de protegir dels rumors."

Voluntaris i testimonis

Els psicòlegs també tenen molt en compte els efectes d'un desastre d'aquestes dimensions en les persones que no han estat directament afectades, però treballen o viuen a la zona del desastre: equips de rescat, voluntaris, testimonis o periodistes.

Per Anna Romeu, tots són potencials afectats: "Tots els voluntaris, la gent que estigui allà desplaçada o vivint la situació d'alguna manera, fins i tot la premsa, se'ls ha de considerar població afectada."

"Encara que no hi hagin estat des del començament, tot el que viuen és molt intens i té un impacte emocional molt gran. Poden manifestar símptomes psicològics d'estrès agut i pot ser que requereixin assistència", conclou la psicòloga.

Dols múltiples

Com que es tracta d'una gran catàstrofe, els dols pels aiguats del País Valencià poden ser múltiples, perquè, a més de la pèrdua de vides, també s'ha de passar pel dol d'haver perdut la casa, objectes de valor, animals o negocis.

"Hi ha molts dols a la vegada. Evidentment, hi ha el dol per la persona que mor... però, si ara et diuen que no recuperaràs casa teva mai més, l'impacte és molt gran. S'ha de tenir en compte el dol per l'habitatge perdut, els objectes personals, la feina, tota una vida". I la preocupació pel futur, afegeix Romeu.

Quan comença i acaba el suport psicològic d'emergència en un desastre com aquest?

"Comença quan la persona ja està segura en l'àmbit material i té les necessitats bàsiques cobertes. Acaba quan pugui reincorporar-se a la vida normal. Poden passar setmanes o mesos."