La secretària diu que Millet donava sobres "tancats i gruixuts" al tresorer de CDC

En la sessió d'aquest dimecres del judici del cas Palau, la secretària de Fèlix Millet, Elisabet Barberà, ha assegurat que aquest li donava sobres "tancats i gruixuts" a Carles Torrent, el que va ser tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya fins al 2005, que va morir.

En la seva declaració, Barberà, que va ser secretària de Fèlix Millet durant 35 anys, ha assegurat que era habitual que Millet li enviés notes i missatges a Torrent, i també que aquest anés sovint al Palau de la Música per reunir-se amb Millet.

Era en aquestes ocasions que li donava els sobres que ella guardava a la caixa forta per indicació de Millet:

Barberà: "El senyor Millet de tant en tant em donava un sobre i em deia: ‘Guarda això a la caixa forta, i ja t'avisaré quan ho necessitem'."

Fiscal: "I els de Torrent eren els que anaven a la caixa forta?"

Barberà: "Sí. Però jo no li dic que siguin diners, només em deia que els guardés a la caixa forta."

Barberà ha insistit que no sabia què hi havia dins dels sobres, perquè Millet els hi donava ja tancats. Durant la seva declaració, Millet va assegurar que havia fet pagaments en efectiu al llavors tresorer de CDC.

Barberà exculpa Osàcar

La secretària de Millet també ha explicat que en una ocasió Torrent la va trucar per queixar-se que una empresa que treballava en campanyes electorals de CDC, Hispart-Stereorent, no havia cobrat algunes factures.

De tota manera, Elisabet Barberà ha assegurat que mai va sentir el nom de Daniel Osàcar, que va ser el successor de Torrent a partir del 2005. Ha negat, per tant, saber si Osàcar també s'havia reunit amb Millet al Palau, tal com sí que ha explicat que feia amb Torrent.

Barberà, que ha comparegut en qualitat de testimoni, després que va estar imputada i que el fiscal Emilio Sánchez-Ulled la va acabar desimputant, ha relatat com Millet li donava grans quantitats de diners per guardar en una caixa forta del Palau, diners que ella ha assegurat que es pensava que eren seus:

Barberà: ""Sí, eren diners particulars del senyor Millet, en una caixa forta que teníem a la tercera planta."

Fiscal: "En què es basa vostè per afirmar que eren diners del senyor Millet?"

Barberà: "Bé, perquè mai s'havien fet transaccions amb diners del Palau ni res. Eren diners que em portava el senyor Millet de casa seva, i em deia: 'Guarda'ls a la caixa'. I es feien servir únicament i exclusivament per a pagaments particulars d'ell. No es pagava res del Palau."

Fiscal: "Vostè pot afirmar amb rotunditat que coneix l'origen dels diners?"

Barberà: "No, me'ls portava ell, i eren en principi per venda de parcel·les, terrenys..."

Fiscal: "I com els portava? En efectiu?"

Barberà: "Sí, en efectiu sempre."

La secretària de Millet ha dit que eren paquets de bitllets considerables, amb xifres de 48.000 euros, de 51.000 i de 90.000, per exemple. Barberà ha explicat que aquests diners es guardaven en una caixa forta de la tercera planta, la de "presidència".

També ha assegurat que Millet sempre treballava amb diners en efectiu, i que gairebé mai havia fet transferències bancàries. La secretària ha dit que aquest costum es remunta als inicis de la seva relació, els anys 70.

L'ara exsecretària de Millet ha detallat com s'encarregava de gestionar el dia a dia de les despeses personals i familiars de Millet amb els diners en metàl·lic que hi havia a la caixa forta:

Barberà: "Cada final de mes es feia un llistat de pagaments amb el que s'havia de pagar de casa seva..."

Fiscal: "El feia ell, o l'hi feia vostè?"

Barberà: "El fèiem nosaltres a la secretaria segons els pagaments fixos, per exemple el sou del servei domèstic de casa seva, el jardiner, el matrimoni que li cuidava la casa de l'Ametlla, els diners que es donaven a la seva senyora per a despeses de la casa. Hi havia uns pagaments fixos."

Fiscal: "Amb aquesta llista què feien? Preparaven sobres?"

Barberà: "Sí. Es feia la llista, aleshores jo l'hi passava a ell abans de preparar-ho, a veure si hi havia algun pagament... que em digués: 'Això no ho paguis perquè no vull, o afegeix-me aquesta altra cosa perquè s'ha de pagar'. Aleshores sobre aquesta llista jo preparava sobres individuals amb cada cosa, anava a la caixa forta, treia els diners, ho comptabilitzava en el llibre de comptabilitat que hem vist abans, i l'hi entregava a ell perquè s'ho emportés a casa seva..."

Fiscal: "Perquè aquell llibre de comptes ve a ser una mica el guió econòmic de la vida del senyor Millet, podríem dir?"

Barberà: "Sí."

Poc abans de les 11 del matí s'ha hagut d'interrompre la sessió durant gairebé mitja hora perquè l'ordinador del fiscal s'ha bloquejat i no podia continuar l'interrogatori a Elisabet Barberà.