La secretària del jutjat 13 de Barcelona al Suprem en 10 frases

La declaració de la secretària del jutjat número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, era molt esperada perquè el seu testimoni és un dels principals càrrecs contra els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, pels fets del 20S.

Del Toro ha declarat sense que el sistema de televisió que transmet el judici mostrés la seva imatge, i ha ofert un relat subjectiu del que va viure aquell dia, en què ha assegurat que va passar por i que dies després se li va "trencar" la salut.

"Un incident molt desagradable amb un guàrdia civil"

Del Toro ha explicat que entre les 8 i les 9 del matí del 20S va ser a l'entrada de la conselleria, i que va veure un "incident molt desagradable" al carrer:

"Darrere del vidre una persona jove es va acostar molt a prop del guàrdia civil que estava custodiant la porta d'accés i li... Suposo que devia ser una bandera, però li posa una bandera molt a prop de la cara i li crida alguna cosa. I a mi em fa la sensació que li escup, però... Llavors vaig deixar de mirar..."

Sis entrepans a dos quarts de cinc

Segons ha afirmat, quan va ser l'hora de dinar li van dir que no podien sortir de l'edifici:

"L'agent de la Guàrdia Civil em va dir que era impossible demanar menjar ni sortir per comprar-ne. No es podia sortir ni molt menys tornar amb menjar."

L'advocada Marina Roig, durant l'interrogatori a Montserrat del Toro

Va demanar un helicòpter per marxar

Del Toro ha afirmat que abans havia demanat que un helicòpter l'anés a buscar per sortir de l'edifici, però que va veure que no era possible:

"Bé, és veritat que aquell terrat era difícilment transitable, però, tot i això, era de nit i vaig comprovar per què la meva petició inicial de demanar un helicòpter no hauria estat viable, perquè estava ple d'antenes."

La secretària judicial ha dit que no havia explicat això de l'helicòpter abans perquè els agents de la Guàrdia Civil "van riure" quan ho va demanar aquell dia.

"Aixafada contra el vidre"

Al vespre va tornar a baixar a l'entrada de l'edifici i allà es va espantar pel que veia a través dels vidres de les portes:

"Veig..., em retiro quan veig el de la sortida, em retiro a la dreta i llavors sento com un soroll també terrible, com una allau, i veig que hi ha gent que queda aixafada contra el vidre. Quan un es queda aixafat amb el vidre de l'exterior, eh, l'exterior, i m'espanto."

"Un autèntic fantasma"

La secretària judicial ha dit que durant la major part d'aquell dia va ser un "fantasma":

"Des del principi del matí fins a l'última hora de la tarda... vaig ser un autèntic fantasma. Ningú va intentar posar-se en contacte amb mi ni per preguntar-me ni per informar-me de res. Quan dic ningú, és ningú."

"... a la primera boca de metro..."

Segons ha assegurat, els Mossos li van oferir d'acompanyar-la a través de la gentada fins al metro, i no ho va acceptar:

Montserrat del Toro: "La primera oferta que em van fer és que jo sola sortís per la porta principal custodiada per dos agents dels Mossos d'Esquadra de seguretat. Agents amb la seva armilla antibales, però agents normals. I que m'acompanyarien fins al final de la multitud, fins que ells consideressin que no hi havia més gent i, que a partir d'allí, jo anés a la primera boca de metro i tornés com pogués."

Javier Zaragoza: "Per què va rebutjar aquesta oferta?"

Montserrat del Toro: "Era inadmissible."

L'advocat Jordi Pina, durant les preguntes a Montserrat del Toro

La segona oferta

"Se'm va fer una segona oferta que, amb les mateixes premisses, se'm formava un passadís de civils, no de policies, de civils a banda i banda, i jo podia sortir, no sé fins on, però que em facilitava l'accés, no sé si amb custòdia policial o sense custòdia policial, però per les mateixes raons que havia rebutjat la primera oferta, vaig rebutjar la segona."

Sortida pel teatre Coliseum

Finalment, aquesta solució va ser sortir pel teatre Coliseum a través d'un terrat de l'edifici:

"Vaig sortir pel terrat. Havia de saltar un mur d'un metre d'alçada. No ho podia fer sola i em van ajudar. El salt a l'altre terrat era molt més alt."

Va passar por

Pel que fa a la por que diu que va passar aquell dia, ha dit que no era només per ella com a persona, sinó perquè no es perdés la feina feta:

"Tenia por i, a més, la meva obligació professional era que la feina de 17 hores no es perdés i jo pogués marxar amb l'acta."

Salut "trencada"

Del Toro ha assegurat que pocs dies després del 20S la seva salut "es va trencar":

"El cert és que vaig aguantar emocionalment 3 o 4 dies en el meu lloc de treball com bonament vaig poder. I el dilluns següent la meva salut es va trencar, i vaig pagar la tensió i l'estrès que havia passat tots aquells dies anteriors."