La secretària judicial va demanar un helicòpter el 20S "en veure el que hi havia fora"

En la dotzena sessió del judici contra els líders independentistes acusats de rebel·lió, aquest dimecres li ha tocat el torn com a testimoni a Montserrat del Toro, la secretària del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

Del Toro és la lletrada que el 20 de setembre del 2017 va dirigir l'escorcoll a la Conselleria d'Economia de la Generalitat, i que va acabar marxant de l'edifici pel terrat per por de la gentada congregada a l'exterior.

Pina protesta per una argumentació del fiscal

Abans que entrés la testimoni, la Fiscalia ha demanat que no es veiés la seva imatge, i ho ha justificat dient que viu a Barcelona.

L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, ha protestat per aquesta justificació:

Jordi Pina: "Aquesta part no té cap inconvenient que no es projecti la imatge de la il·lustríssima lletrada de l'administració de justícia del jutjat 13. Sí que cal que faci esment, perquè consti en acta, a les dues manifestacions que hi ha hagut justificatives per part del senyor fiscal, que el motiu pel qual dona suport això és perquè viu a Catalunya o a Barcelona, perquè això sembla que està dient que la ciutadania catalana podrien fer alguna cosa, i en això hi estic radicalment en contra."

La declaració de Del Toro ha començat amb l'interrogatori del fiscal Javier Zaragoza, que li ha preguntat directament pel que va passar el 20 de setembre del 2017.

La funcionària, que és lletrada de l'administració de justícia, ha explicat que va sortir de la Ciutat de la Justícia a les 7.40 del matí acompanyada per una dotzena de guàrdies civils i que, en 3 cotxes, van arribar a la Conselleria d'Economia a les 8.

"Un incident molt desagradable amb un guàrdia civil"

Segons ha explicat, va passar una bona estona esperant a l'entrada perquè a aquella hora no hi havia cap responsable que els pogués portar als despatxos que volien registrar.

Del Toro ha dit que s'hi va passar gairebé una hora, i que va veure com el carrer es començava a omplir de gent:

Javier Zaragoza: "Vostè, quan comença a veure o percebre que hi ha gent a l'exterior o que s'estan aglomerant?"

Montserrat del Toro: "Només arribar, hi va haver l'incident de les fotografies d'un senyor gran i un jove des de l'altra vorera, des de la Rambla, però no vaig fer cap comentari. I cap a les 9 del matí, quan encara estàvem esperant a la planta baixa, comento al tinent de la GC que veig un incident molt desagradable amb un guàrdia civil, i llavors..."

Javier Zaragoza: "Va veure un incident desagradable, fora?"

Montserrat del Toro: "Sí. És un vidre, però darrere del vidre una persona jove es va acostar molt a prop del guàrdia civil que estava custodiant la porta d'accés i li... Suposo que devia ser una bandera, però li posa una bandera molt a prop de la cara i li crida alguna cosa. I a mi em fa la sensació que li escup, però... Llavors vaig deixar de mirar això i és quan vaig parlar amb el tinent i li vaig dir que calia trucar, perquè en una hora hi havia avisos que s'anava a desbordar la situació."

Del Toro ha continuat el relat dient que a les 10 del matí ja hi havia molt soroll al carrer i que li van dir que hi havia milers de persones.

A preguntes del fiscal, la secretària judicial ha dit que va sentir que per megafonia es cridava frases com "votarem", "no sortiran" i "no passaran", i que els agents de la Guàrdia Civil que estaven fent el registre que ella dirigia li van aconsellar que no s'acostés a les finestres perquè no la gravessin des del davant.

Ha dit que ella es va dedicar a registrar l'oficina de Montserrat Vidal, encarregada dels processos electorals, i també la de Núria Arbussà.

Diu que la gentada va impedir que els detinguts hi anessin

Segons ha explicat Del Toro, a dos quarts de dues, el tinent de la Guàrdia Civil encarregat de la seguretat del registre li va anar a dir que havia "tingut diverses entrevistes" amb el president de l'ANC, Jordi Sànchez, que li havia dit que no era possible que els detinguts en l'operació arribessin fins a l'edifici:

Montserrat del Toro: "...les condicions que li havien estat imposades per permetre l'accés a l'edifici no eren acceptables per part de la força actuant, i, per tant, que hauríem de seguir en absència dels detinguts."

Javier Zaragoza: "El tinent de la Guàrdia Civil li va explicar que havia conversat amb el senyor Sànchez. Recorda de quines condicions li va parlar l'oficial de la Guàrdia Civil a vostè?"

Montserrat del Toro: "L'oficial em va dir que fins i tot comptant amb la dificultat de poder desplaçar la multitud de gent que s'havia aglomerat a la porta principal, sense perjudici d'aquestes dificultats pròpies, tinc entès que les condicions eren formar un passadís humà, un passadís format per civils, a través del qual podrien accedir a l'edifici els detinguts, que havien de presenciar els seus respectius registres... Crec recordar que en una situació de llibertat, és a dir, sense manilles, sense conducció, simplement entrant lliurement. Pel passadís format pels voluntaris que s'havien ofert."

Javier Zaragoza: "Què li va comentar el tinent?"

Montserrat del Toro: "Que no era assumible per seguretat jurídica i per a la integritat tant dels detinguts com dels agents, no eren condicions assumibles."

A preguntes del fiscal, la testimoni ha assegurat que "els detinguts mai van arribar."

Sis entrepans a dos quarts de cinc

Segons ha afirmat, quan va ser l'hora de dinar li van dir que no podien sortir de l'edifici:

"L'agent de la Guàrdia Civil em va dir que era impossible demanar menjar ni  sortir per comprar-ne. No es podia sortir ni molt menys tornar amb menjar."

Segons ha dit, a dos quarts de cinc, un guàrdia civil va portar 6 entrepans al despatx de Josep Maria Jové, i li van dir que els havia portat una mossa que, segons l'agent, s'havia apiadat d'ells.

Del Toro ha dit que a dos quarts de 5 va sentir un soroll molt gran, "com un tumult" des de l'exterior, i li van dir que era perquè havia arribat el llavors titular d'aquella conselleria, Oriol Junqueras.

Un parell d'hores més tard, diu que va sentir per megafonia la veu de Carme Forcadell.

Cap a dos quarts de 10 del vespre, quan ja havien acabat el registre, van pujar al terrat per veure com estava la situació, i  va fer fotografies de la gentada per incorporar-les a l'informe:

"Era, doncs, un mar de gent, que és el que ens esperava a la sortida per la porta principal. Llavors, en aquest moment, i perquè de vegades ho faig en els actes de registre, vaig prendre fotografies del que hi havia, el que es veia des d'allà dalt, la multitud de gent arribava fins a la plaça Catalunya, i això són centenars de metres."

"S'estenia pels carrers perpendiculars, Gran Via, i la intenció d'aquestes fotografies, que era incorporar-les a l'informe que anava a fer l'endemà sobre les incidències que havien succeït al llarg del dia i donar compte, si és el cas, tant al magistrat instructor com als organismes que considerava que havien de saber què havia passat."

Va demanar un helicòpter per marxar

Del Toro ha afirmat que abans havia demanat que un helicòpter l'anés a buscar per sortir de l'edifici, però que va veure que no era possible:

"Bé, és veritat que aquell terrat era difícilment transitable, però, tot i això, era de nit i vaig comprovar per què la meva petició inicial de demanar un helicòpter no hauria estat viable, perquè estava ple d'antenes."

Del Toro ha explicat que va tornar a baixar a l'entrada de l'edifici, i que allà va sentir per primera vegada el nom de Jordi Cuixart:

"Vaig baixar a l'atri perquè m'havien dit que el tinent de la Guàrdia Civil s'estava entrevistant amb el senyor Sànchez i el senyor Cuixart."

"He de dir que és el primer moment al llarg del dia en què se'm parla d'ell, la primera vegada que sento el seu nom, que eren en un despatx a la planta baixa entrevistant-se sobre com podríem sortir la comissió judicial."

La secretària judicial ha dit que no va poder veure gaire què hi havia a l'exterior:

"Si hi havia policia a l'exterior, jo no ho vaig veure, però era pràcticament impossible veure el que hi havia fora, de tanta gent que hi havia acumulada. Només si pujaves en un pedrís podies veure que hi havia diverses capes de caps. No sé com descriure-ho d'una manera més gràfica."

"Veig..., em retiro quan veig el de la sortida, em retiro a la dreta i llavors sento com un soroll també terrible, com una allau, i veig que hi ha gent que queda aixafada contra el vidre. Quan un es queda aixafat amb el vidre de l'exterior, eh, l'exterior, i m'espanto."

"En qüestió de segons sento un impacte contra el vidre, veig que és una ampolla, una ampolla d'aigua que algú hauria tirat contra el vidre. Llavors em retiro, directament surto de l'atri i vaig on se suposa que hi havia el despatx encara ocupat pel senyor Cuixart i el tinent de la Guàrdia Civil conversant o intentant arribar a un acord que ens permetés la sortida."

Del Toro ha afirmat que no va voler parlar amb Sànchez i Cuixart perquè no volia que ningú la identifiqués.

Va rebutjar tres solucions possibles

Segons ha assegurat, els Mossos li van oferir d'acompanyar-la a través de la gentada fins al metro, i que no ho va acceptar:

Montserrat del Toro: "La primera oferta que em van fer és que jo sola sortís per la porta principal custodiada per dos agents dels Mossos d'Esquadra de seguretat. Agents amb la seva armilla antibales, però agents normals. I que em acompanyarien fins al final de la multitud, fins que ells consideressin que no hi havia més gent i, que a partir d'allí, jo anés a la primera boca de metro i tornés com pogués."

Montserrat del Toro: "Aquesta opció va ser absolutament... Jo ni la vaig contemplar."

Javier Zaragoza: "Per què va rebutjar aquesta oferta?"

Montserrat del Toro: "Era inadmissible. Primer, perquè jo soc part de la comissió judicial i de la mateixa manera que vaig entrar havia de sortir, és a dir, amb els altres membres de la policia, com ha de ser. Segon, perquè jo, després del que havia vist a l'altra banda del vidre, el que hi havia esperant-me darrere la porta i el que havia vist i fotografiat des del terrat, no era una opció ... Això no era una opció segura, i no ho vaig acceptar."

La segona possibilitat que li van plantejar va ser que els voluntaris de l'ANC fessin un passadís perquè pogués passar:

"Després, sempre a través del responsable de la Guàrdia Civil, se'm va fer una segona oferta que, amb les mateixes premisses, se'm formava un passadís de civils, no de policies, de civils a banda i banda, i jo podia sortir, no sé fins on, però que em facilitava l'accés, no sé si amb custòdia policial o sense custòdia policial, però per les mateixes raons que havia rebutjat la primera oferta, vaig rebutjar la segona."

"Primer, havíem de sortir com a comissió i això no podien assegurar-ho, i segon, seguien sense cap tipus de seguretat per a la meva integritat física ni de cap classe. Ni com a persona ni com a professional, perquè jo portava amb mi l'acta i part de la documentació i no podia arriscar-me que això es perdés."

Del Toro ha dit que va trucar al titular del seu jutjat, i que aquest va reclamar al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que busqués una solució.

Sortida pel teatre Coliseum

Finalment, aquesta solució va ser sortir pel teatre Coliseum a través d'un terrat de l'edifici, i que ella va preguntar si havia de sortir per la porta principal per arribar-hi:

"Em diuen que no, que a l'edifici de la Conselleria, hi ha, a la segona planta, que equival a un quart pis en realitat, hi ha un accés a un terrat, que no és el terrat últim des d'on havíem pres les fotos, sinó que és un accés a un terrat que permet l'accés al terrat de l'edifici contigu, que és un teatre, i que per aquí podríem sortir creuant el teatre fins el carrer perpendicular, que era la Gran Via."

"Aprofitant el final d'una funció, sortiríem barrejats entre el públic. Que em va acompanyar. Que no tingués por, que m'acompanyarien 8 mossos d'esquadra no uniformats, vestits de paisà, com qualsevol persona."

"Vaig sortir pel terrat. Havia de saltar un mur d'un metre d'alçada. No ho podia fer sola i em van ajudar. El salt a l'altre terrat era molt més alt."

Segons ha explicat, el responsable del teatre en aquells moments no volia deixar-los passar:

"Un cop vaig arribar als camerinos del teatre Coliseum, el responsable es va desdir i va decidir que no em deixava passar. El van haver de convèncer."

"Jo vaig entrar al teatre quan tot el públic havia marxat, més enllà de les dotze de la nit. Al teatre hi quedaven només els actors."

Va passar por

A preguntes del fiscal, ha assegurat que va passar por:

"Vaig tenir por a partir de les 21.30, quan vaig veure el que hi havia fora."