La segona meitat del mandat de Pedro Sánchez: reptes per poder acabar la legislatura

El govern de Pedro Sánchez ha arribat a la meitat de la legislatura. Ha passat dos anys de mandat marcats per la covid, pels indults dels presos independentistes i pels canvis al govern. També s'han fet notar les tensions amb Podem i les múltiples aliances, amb dreta i esquerra, per tirar endavant les iniciatives de l'executiu espanyol.

La Moncloa manté que acabaran la legislatura i a l'horitzó queda la gestió dels fons europeus o bé que el Congrés aprovi lleis tan importants com la reforma laboral.  

En aquests mesos, Sánchez ha anat apuntalant el seu govern. De fet, es pot dir que en dos anys s'ha passat d'una investidura molt ajustada a la majoria folgada amb què es van aprovar, fa només uns dies, els segons pressupostos de la legislatura.

Els números indiquen que ara el govern de coalició té més suports al Congrés. L'estabilitat penja d'un fil perquè els seus aliats palamentaris, ERC, PNB o Bildu estan molestos amb la reforma laboral, També reclamen canvis en altres projectes com la llei mordassa o la de memòria democràtica.
 

Negociació per la reforma laboral

El govern espanyol no té garantits els suports per aprovar la reforma laboral. ERC afirma que es decanta pel "no" i exigeix canvis com ara tenir la potestat sobre els ERO o que es prioritizin els convenis autonòmics.

La Moncloa diu que no vol tocar ni una coma de la reforma i podria pactar amb Ciutadans, que ja s'hi ha posat bé. L'executiu haurà d'esmerçar-s'hi perquè la patronal ja ha dit que es despenjarà de l'acord si es modifica el text.

Tot plegat, i en especial la possibilitat d'estendre la mà cap a Ciutadans, és un maldecap per a la vicepresidenta morada, Yolanda Díaz.

Díaz s'ha erigit com el nou referent de l'espai de Podem des del moment en què Pablo Iglesias va abandonar l'executiu i la va assenyalar com a successora.

Pel que fa als republicans, asseguren que volen començar cada negociació amb el govern espanyol des de zero. I remarquen que tenen la vista posada, per exemple, en la llei de memòria democràtica o en la reforma de la llei d'habitatge.


Els fons europeus, un as a la màniga

Sánchez fia bona part del segon tram de la legislatura a la recuperació econòmica, amb el vent favorable del milions d'euros procedents dels fons europeus. El govern espanyol disposa d'un coixí econòmic important gràcies a l'arribada dels fons Next Generation.

La primera remesa de 10.000 milions va arribar a finals del 2021 i se suma a un avançament de 9.000 milions que la Comissió ja havia fet arribar a l'Estat. Sánchez disposarà encara de 12.000 milions al juny, 5.000 a desembre, i 17.000 milions més el 2023.
 

Equador del mandat marcat per l'òmicron

El govern espanyol ha de conviure amb la incertesa que genera els efectes de la sisena onada de la variant òmicron i elements com la inflació disparada o el preu de l'electricitat, que esguerren el discurs optimista de la Moncloa.

La inflació a l'alça (6,7% al desembre), el preu disparat de l'electricitat i els efectes de la sisena onada de covid suposen un repte important per l'executiu, que ha promès una recuperació ràpida. De moment, el lideratge de Sánchez no sembla que perilli i el PSOE fa gala d'una etapa d'unitat.

La taula de diàleg, de nou encallada

Covid i economia són ara mateix les prioritats de Sánchez. Un cop ja aprovats els indults als líders independentistes, el Procés ha desaparegut del discurs del president espanyol.

El Govern espanyol no té pressa per convocar una nova reunió de taula de diàleg i menys encara amb la convocatòria d'eleccions al febrer a Castella i Lleó i en l'horitzó els comicis a Andalusia. Catalunya ha passat clarament a un segon pla. 

La taula de diàleg s'havia de reunir aquest gener, però Pedro Sánchez ja la va pràcticament descartar, emparant-se en el repunt de contagis per covid.