La segona mort de Francisco Paesa, l'espia que va ajudar Luis Roldán a fugir

Aquesta setmana s'ha sabut que l'espia espanyol Francisco Paesa ha mort als 87 anys a Bois-Colombes, una petita ciutat dormitori al nord-oest de París, a França.

Paesa es va fer famós fa 30 anys perquè va ser el testaferro que va ajudar l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán a amagar la fortuna que havia robat i després a fugir d'Espanya.

És l'episodi més conegut d'una biografia amb moltes llacunes, en què, a més, destaquen el seu pas per Guinea Equatorial i per Ginebra, i també la participació en l'operació Sokoa contra ETA.

Mort fa tres mesos a prop de París

La notícia la va donar aquest dilluns el digital ElDiario.es, i aquest dimarts l'ha confirmada el registre civil de Bois-Colombes a l'agència EFE, que ha certificat que Paesa va morir el 3 de maig.

La mort real de Paesa ha passat desapercebuda durant tres mesos, a diferència de la mort fictícia del 1998, quan ell mateix va fer publicar una esquela als diaris que afirmava que havia mort a Tailàndia.

Llavors poca gent es va creure que s'hagués mort de debò, però el dubte no es va esvair fins al 2004, quan l'agència de detectius Método 3 va localitzar-lo a Luxemburg.

Establert a Guinea Equatorial i a Ginebra

Nascut a Madrid el 1936, Francisco Paesa Sánchez va començar la seva carrera la dècada del 1960 com a empresari a Guinea Equatorial, just quan aquest país es va independitzar d'Espanya.

Va convèncer el primer president del país i futur dictador, Francisco Macías, per fundar un banc central, però poc després Paesa va haver de fugir acusat d'estafa.

Després es va establir a Ginebra, on va prosperar econòmicament i va relacionar-se amb Dewi Sukarno, vídua del dictador d'Indonèsia, amb la qual va arribar a aparèixer a les portades de la premsa del cor.

Els llançamíssils de l'operació Sokoa contra ETA

A Ginebra tenir tractes amb traficants d'armes, relació que li va servir a la dècada del 1980 per col·laborar amb el govern espanyol contra la banda terrorista ETA.

Va entrar-hi en contacte i els va vendre diverses armes, entre les quals dos llançamíssils amb localitzadors electrònics que van permetre descobrir l'amagatall d'armes de l'organització armada.

Va ser en una empresa de mobles del País Basc francès anomenada Sokoa, on es va trobar molta documentació que va permetre saber com funcionava ETA internament.

De còmplice a delator de Roldán

La fama no buscada li va arribar el 1994, quan es va saber que havia ajudat Luis Roldán a amagar la fortuna que havia reunit amb les comissions d'obres en cases caserna de la Guàrdia Civil per tot Espanya i també quedant-se diners dels fons reservats.

Va ser un escàndol sonat, que va erosionar molt els governs del PSOE encapçalats per Felipe González, que va anar perdent bona part del suport electoral per aquest escàndol i altres de similars.

Paesa també va ajudar Roldán a fugir a Àsia a través de França, però quan va estar exposat als focus mediàtics va acabar col·laborant amb el govern espanyol per entregar-los l'expolític fugitiu.

Segons es va saber després, ho va fer a canvi de 300 milions de pessetes, gairebé 2 milions d'euros, i a Roldán, que s'havia amagat a Laos, el van acabar detenint a Tailàndia.

Paesa es va fer fonedís, i també els diners robats per Roldán, qui, des de la presó, va assegurar que se'ls havia quedat Paesa. Roldán va quedar en llibertat el 2010 i va morir el març de l'any passat.

El nivell de vida del Paesa dels "bons temps"

El judici contra Roldán es va celebrar entre el 1996 i el 1998, quan ja governava el PP, i va ser condemnat a 28 anys de presó, moment en què Paesa va simular la seva mort i va aconseguir passar desapercebut durant sis anys.

Francesc Marco, de Método 3, va explicar el 2004 a TV3 que va localitzar-lo a Luxemburg a través dels seus nebots, que feien negocis fraudulents amb ell, i que va poder comprovar quina vida duia:

"Té un ritme de vida molt alt, amb seguretat que va de quatre a sis o vuit escortes privats, que van sempre amb ell; viatja constantment, mou molts diners, amb un nivell de vida molt alt."

La investigació de Marco la va publicar el diari El Mundo amb el títol "El mort és viu", però, malgrat tot, l'estat espanyol no el va perseguir judicialment.

Aquest és el reportatge que el "Telenotícies" de TV3 va emetre el 2004 sobre la localització de Paesa:

Una vida de pel·lícula amb pel·lícula pròpia

Periodistes que l'han entrevistat els últims anys, com ara David López, d'ElDiario.es, diuen que Paesa afirmava que tenia protecció dels serveis secrets francesos, amb què hauria col·laborat.

També diuen que al llarg de les dècades ha viscut a molts llocs, com Buenos Aires, Londres o el Líban, i va arribar a ser ambaixador de Sao Tomé i Príncipe davant l'ONU a Ginebra.

Segons López, malgrat que no tenia causes pendents a Espanya, Paesa es va continuar amagant per un altre assumpte: els 10 milions de dòlars que hauria estafat a l'exagent del KGB i magnat rus Aleksandr Lébedev en un negoci a Bahrain.

En definitiva, el que s'acostuma a qualificar d'una vida de pel·lícula, i que, efectivament, el 2016 va dur a la pantalla el director Alberto Rodríguez amb el títol "El hombre de las mil caras", amb Eduard Fernández com a Paesa.