La selectivitat tindrà canvis el 2024, però la prova de maduresa no es farà fins al 2028

El nou examen de la selectivitat definitiu s'endarrereix un any, fins al curs 2027-2028. Per tant, no es farà fins al juny de 2028.

A partir del 2024 ja començarà a haver-hi alguns canvis discrets en l'examen, però encara no inclourà la prova de maduresa, com estava previst inicialment.

En aquest sentit, són els estudiants que ara fan primer de batxillerat els primers que començaran a notar els canvis en el model de selectivitat, quan la facin el juny del 2024, tot i que molt més moderats del que estava previst.

De fet, tot el procés s'està endarrerint perquè s'està pendent que el govern espanyol aprovi el reial decret que reguli com ha de ser aquesta selectivitat.

La selectivitat del 2024

Del 2024 al 2027, les PAU tindran el mateix format que fins ara, amb 5 proves en la part comuna, que és obligatòria, i una fase específica per a qui vulgui apujar nota fins a 14.

El secretari d'estat d'Educació, José Manuel Bar, assegura que quan s'acabi aquest curs hi haurà models i característiques de la prova que es farà el juny del 2024. Per tant, els centres encara hauran d'esperar uns mesos per tenir un model d'examen.

Les reaccions de sorpresa i malestar s'han estès a molts centres, tal com recull aquest reportatge:

Només dos exàmens el 2028

Tal com estava previst, a partir del 2024 ja s'aniran introduint canvis més notables per fer les proves cada vegada més competencials i que no es basin tant en coneixements que es poden aprendre de memòria.

Es preveu arribar al 2028 a unes PAU amb només dos exàmens: la prova de maduresa de competències bàsiques, que tindrà un pes del 60%, i l'específica segons la modalitat, amb un 40% de la qualificació final.

Serà un examen que vol recollir el pensament crític, la gestió i relació de la informació i la resolució de problemes. S'ha dit, però, que les proves ja seran més competencials i menys memorístiques, una tendència global del sistema educatiu.

Crítiques del Partit Popular

La reforma ha indignat el PP i les cinc comunitats autònomes que governen han dit que volen començar les negociacions de zero i reclamen la retirada de la reforma.

A més, volen que hi hagi una prova única que sigui igual a tot Espanya. El govern espanyol rebutja la mesura per invasió de competències.

Les comunitats autònomes de Madrid i Castella i Lleó han amenaçat d'abandonar les taules de negociació de la reforma. A la reunió anterior, fa quinze dies, les comunitats governades pels populars ja havien dit que abandonarien les converses de les EBAU, que és com anomenen a la resta de l'Estat la prova de la selectivitat.

La reforma també ha rebut crítiques de la Reial Acadèmia Espanyola i també de l'Institut d'Estudis Catalans, perquè creuen que la prova de maduresa no està ben dissenyada per avaluar les competències lingüístiques.