La selva amazònica, prop del punt de no retorn i camí de convertir-se en una sabana
Un estudi mostra que la capacitat de la selva per recuperar-se després de viure grans alteracions ha disminuït en aquest segle i ho ha fet més a les zones més properes a les activitats humanes
La selva tropical de l'Amazònia està a prop del punt de no retorn i d'aquí a unes dècades podria convertir-se en una sabana. Això tindria greus implicacions per a la biodiversitat i per al clima de la Terra.
Aquesta és la conclusió d'un estudi fet per Chris A. Boulton, Timothy Lenton? i Niklas Boers, de la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, que publica la revista Nature Climate Change.
Si bé diversos estudis recents han mostrat que la destrucció de l'Amazònia està avançant, l'aportació d'aquest estudi és que s'ha basat en dades captades per satèl·lits entre 1991 i 2016 combinades amb d'altres obtingudes sobre el terreny i amb registres climàtics.
La conclusió és que la resiliència de la selva, és a dir, la capacitat per recuperar-se després de tenir alteracions, ha disminuït en aquest segle.
La selva amazònica és un ecosistema d'extraordinària importància, tant per la biodiversitat que acull, amb moltes espècies animals i vegetals que ni tan sols han estat encara identificades, com en la regulació del clima, degut tant al carboni que manté emmagatzemat com a l'intercanvi d'humitat.
La pèrdua de resiliència és més important en les zones que reben menys pluja i en les més properes a activitats humanes, on es talen més arbres, es construeixen carreteres i es generen més incendis. Els investigadors han calculat que la pèrdua de resiliència es redueix a partir d'uns 200 o 250 quilòmetres de les àrees amb més activitat humana.
L'article no parla explícitament de conversió en sabana, un ecosistema on hi ha arbres i arbusts dispersos però on domina la vegetació herbàcia. Però sí que s'hi ha referit un dels investigadors, Lenton, en declaracions a diversos mitjans. Ha explicat que aquesta conversió reduiria en uns 90.000 milions de tones el carboni emmagatzemat en la seva biomassa. Això és més del doble de les emissions anuals mundials de diòxid de carboni, uns 40.000 milions de tones.
Lenton ha reconegut que no es pot donar una data de l'arribada al punt de no retorn, en què l'Amazònia ja no pugui preservar-se com a selva, però calcula que això podria passar d'aquí a només unes dècades.
Un altre descobriment destacat dels autors és que les zones amb més pèrdua de resiliència no coincideixen amb aquelles en què hi ha hagut més desforestació. Per això, podríem estar a prop del punt de no retorn sense que l'aspecte general de certes zones ho manifestés.
Tot i així, el fet que les activitats humanes, combinades amb la disminució de pluges, hagin jugat un paper bàsic en la pèrdua de resiliència els fa suposar que "reduir la desforestació no només protegirà les parts de la selva directament amenaçades sinó que també beneficiaria la resiliència a una escala més gran".
Un equip de la UPC estudiarà la biodiversitat
Coincidint amb la publicació d'aquest estudi s'ha sabut que l'equip científic Providence+, liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha estat seleccionat per participar en l'XPRIZE Rainforest, una competició impulsada per la Fundació XPRIZE.
El premi, dotat amb 10 milions de dòlars, repta a desenvolupar en cinc anys noves tecnologies per estudiar de manera ràpida i exhaustiva la biodiversitat de les selves tropicals i utilitzar la informació per protegir-la.
Un dels reptes consisteix a presentar mètodes tecnològics per explorar, en 24 hores, una extensió de selva de 100 hectàrees i avaluar, en 48 hores, la biodiversitat amb les dades obtingudes.
Providence+ proposa estudiar les selves tropicals amb un conjunt de bioindicadors específics per controlar espècies en temps real i amb índexs ecoacústics.
Per això es basaran en la tecnologia desenvolupada, el 2016, pel Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB), un centre vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la UPC. El LAB ha desenvolupat la base de dades bioacústiques més gran del món, que abasta des de l'oceà profund fins a la selva amazònica.
Providence + està coordinat per Michel André, director del LAB. La tecnologia es basa en els nodes Providence, una xarxa de sensors que actualment monitoren i fan el seguiment constant de la biodiversitat sota la coberta dels boscos tropicals.
El sistema identifica, mitjançant imatges i sons, una gran quantitat d'espècies. Com que consumeix poca energia i les dades es transmeten sense fils, pot funcionar durant llargs períodes de temps sense necessitat de manteniment.
L'equip Providence+ millorarà els actuals nodes i inclourà tècniques de visió per computador per identificar les espècies vegetals d'aquests boscos.
També introduirà l'ús de drons i robots no motoritzats per fer el seguiment en temps real de centenars d'espècies, per primer cop sense intervenció humana in situ. Fins i tot incorporarà una tecnologia d'anàlisi de l'ADN present en aire, aigua i sòl, en forma de pèls i plomes, i d'anàlisi de petjades per detectar la presència històrica d'espècies animals i vegetals.
El desenvolupament d'aquestes tecnologies requereix una inversió de més d'1,5 milions d'euros. Per recaptar-los, la UPC ha posat en marxa un programa de captació de fons procedents d'inversors privats, patrocinadors i donants.
