La sentència de l'Estatut: un cas complex que va deixar tocat el Constitucional

Fa deu anys de la sentència de l'Estatut. El Tribunal Constitucional va tombar 14 articles, 27 més els va reinterpretar de manera restrictiva, i va deixar sense valor jurídic el concepte "nació catalana". Catedràtics de Dret Constitucional el qualifiquen com un cas molt difícil, amb un tribunal molt dividit, i que va deixar tocat el prestigi del tribunal.  

Deu anys després, la majoria dels protagonistes d'aquella època han desaparegut de l'escena pública. Alguns s'han dedicat al món acadèmic; altres, com Jorge Rodríguez-Zapata, que volia una sentència més dura contra l'Estatut, continuen ocupant plaça en un tribunal de renom, en aquest cas el Suprem.

María Emilia Casas, la primera dona que va presidir el Constitucional, es va incorporar fa quatre anys com a assessora a un despatx d'advocats. Entre els protagonistes sembla que hi ha poques ganes de celebrar unes deliberacions que els van posar a l'ull de l'huracà, tal com reconeix Javier García Roca, catedràtic de Dret Constitucional:

"Era un cas molt difícil. Els casos molt complicats surten malament. El tribunal estava dividit i va dictar una sentència amb vots particulars. Una sentència interpretativa, cosint i intentant salvar l'Estat tant com va poder. Per mi li va faltar, a la primera part, un estil més integrador"

Quatre anys d'incerteses amb polèmiques com la famosa foto de la Maestranza, on es va veure tres jutges anant als toros en plena deliberació de la sentència.

I fins a set ponències o esborranys per acabar donant llum a una sentència recosida, i per només sis vots contra quatre d'un tribunal desprestigiat.

Ana Carmona, catedràtica de Dret Constitucional, creu, però, que la situació s'ha superat amb el temps:

"Estar al centre de la disputa política i sota el focus permanent dels mitjans de comunicació va crear un context d'erosió important de la figura del Tribunal Constitucional. Amb el temps, aquesta situació s'ha superat."

La lliçó apresa és que no es pot deixar en mans dels tribunals el que s'hauria d'haver dialogat i reformat en l'àmbit polític.

"Això no ho pot arreglar ni la sala penal del Tribunal Suprem, ni el Tribunal Constitucional, ni el govern intervenint amb el 155. Ja ho hem assajat."