Sentència cas Palau: considera provat que CDC es finançava amb comissions il·legals

Vuit anys i mig després de destapar-se el cas d'espoli del Palau de la Música, ja ha arribat la sentència enmig d'una gran expectació; una sentència que considera provat que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) es finançava amb comissions cobrades de manera il·lícita i la condemna a pagar 6,6 milions d'euros, , els "guanys" que el Tribunal considera "obtinguts". Per import d'aquesta quantitat, el partit tenia diverses seus embargades. 

També ha condemnat a 4 anys i 5 mesos l'extresorer de Convergència, Daniel Osàcar, una pena inferior als 8 anys de presó que demanava el fiscal, per un delicte continuat de tràfic d'influències, delicte de blanqueig de capitals en concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil i un delicte de falsedat comptable. A més, multa de 3,8 milions d'euros.

Pel que fa als dos exdirectius de la constructora Ferrovial acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, per a qui els fiscal demanava 5 anys de presó per a cadascun, han quedat absolts perquè els delictes han prescrit.

CDC recorrerà

El representant legal de Convergència, Francesc Sánchez, ja ha dit que recorreran la sentència, tant pel que fa referència a Daniel Osàcar com el que fa referència a Convergència. Sánchez ha assegurat que "la jutge ha comprat la idea de la fiscalia i nosaltres no hi estem d'acord".

"En cap cas s'acusa Osàcar d'un delicte de  tràfic d'influències i per tant se'ns comissa uns diners que teòricament es va fer a través d'aquest tràfic d'influències, però no axiestia aquest delicte a part."

Els arguments de la sentència sobre Convergència

Segons la sentència, considera que els més de 23 milions d'euros espoliats al Palau van servir, entre d'altres, per al "pagament de comissions a una formació política, Convergència Democràtica de Catalunya".

Segons l'escrit, Millet i Montull "van buscar i van obtenir enriquiment particular" amb la seva "mediació per a l'establiment, manteniment i funcionament d'un sistema pel qual la societat Ferrovial-Agroman, mitjançant el pagament de comissions a la formació política CDC, obtenia l'adjudicació de determinats concursos i licitació per a la construcció d'obra pública a Catalunya, concursos que eren promoguts per entitats autonòmiques o locals on els seus governs estaven conformats o regits per membres de la citada formació".

I afegeix:

"Millet i Montull, afirma el tribunal, van pactar amb el tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Torrent, i sense excloure la participació d'altres persones d'aquesta formació que no han pogut ser completament identificades o de qui la seva responsabilitat penal ha estat declarada prescrita, que Ferrovial entregaria diners a CDC a canvi que aquesta garantís l'adjudicació d'un determinat volum econòmic d'obra pública de manera anual."

Un "acord criminal" que va durar més de deu anys

La sentència detalla que la comissió que Ferrovial i CDC van pactar per a l'obtenció d'obra pública "era del 4% de l'import del total de les adjudicacions obtingudes i aquesta quantitat es repartiria entre CDC, per una banda, i Millet i Montull, per altra, en un percentatge del 2,5% per al partit i un 1,5% per a aquests.

Al mateix temps, Fèlix Millet i Jordi Montull es repartien el percentatge que els corresponia en un 80% per al primer i un 20% per al segon. I segueix:

"Aquest acord criminal es va mantenir ininterrompudament des d'abans de l'any 1999 fins al 2009, i va cessar arran de l'entrada i el registre de les instal·lacions del Palau de la Música acordada judicialment en el present procediment."

El text també explica que "les comissions il·lícites pactades pels acusats Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, amb Millet, Montull, Daniel Osàcar, i, abans que aquest, Carles Torrent, amb destinació a CDC", es feien arribar a aquesta formació política "de manera emmascarada, servint-se per a això de l'estructura juridicofinancera del Palau".

I conclou: "que Millet i Jordi Montull, amb la determinant cooperació de Gemma Montull, posaven per a tal efecte a la seva disposició".

Sentència cas Palau: 9 anys i 8 mesos de presó per a Millet i 7 anys i 6 mesos per a Montull

Pel que fa a Millet i Montull, el jutge ha dictat 9 anys i 8 mesos de presó per al primer, inferior als 14 anys que demanava el fiscal, i 7 anys i 6 mesos per al segon, també inferior als 11 que demanava el fiscal. En canvi, eleva la pena per a Gemma Montull a 4 anys i 6 mesos enfront dels 2 que demanava la fiscalia després d'arribar a un pacte amb l'acusada.

Consulta aquí el text del resum de la sentència:

Resum Sentència Cas Palau by Moderador Noticies Web on Scribd