La sentència del judici: a partir del setembre i buscant la unanimitat

Després de 52 sessions d'un dels judicis més importants per a la història d'Espanya, els set jutges de la sala segona del Suprem comencen a preparar des d'aquest dijous mateix la sentència, amb la vista posada al setembre o a l'octubre, i amb un interès prioritari de la sala: buscar la unanimitat. Per moltes raons: per la transcendència que tindrà a l'hora de marcar la línia del que és violència, del que han de ser les protestes al carrer, i del que poden fer els dissidents polítics, com han recordat els advocats a la sala. I, també, per a Estrasburg, meta final dels acusats.

Deliberacions secretes, a partir del que s'ha sentit a la sala, com ha repetit en més d'una ocasió a la vista pública: la sala farà una sentència amb allò que s'hagi dit i escoltat en aquests quatre mesos. En qualsevol cas, Marchena afirma que se submergeix en els metres i metres cúbics de documentació per prendre una decisió.

Aquest judici ha estat televisat però les càmeres no ho ensenyen tot. En aquest sentit, missatges que alguns dels magistrats han adreçat a les defenses. Felicitacions pels seus informes finals, frases com que "no els ho han posat gens fàcil per prendre una decisió" i que l'organització criminal per la qual acusa Vox no s'aguanta per enlloc.

Els advocats, més enllà d'aquests missatges -que tenen lectures més positives o menys optimistes depèn de qui els interpreti- tenen bones impressions i expectatives diferents: hi ha qui confia en l'absolució i qui és més prudent i assegura que el tribunal serà valent i aplicarà el dret en un judici que consideren polític. Així ho ha explicat a les portes del Suprem Marina Roig:

"Vam tenir felicitacions dels magistrats i dels fiscals, la qual cosa és important. S'agreix molt perquè és un reconeixement a la feina, però no vol dir ni que el tribunal dicti ni faci el que nosaltres volem ni tot el contrari. Si els ho hem aconseguit posar difícil aquest era un dels objectius del judici, evidentment."

El Suprem encara té moltes qüestions plantejades per les defenses per resoldre, al marge de la decisió de fer tornar Joaquim Forn a Soto del Real un cop sigui regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Sens dubte, la que té més pes, la llibertat o no dels presos. I si no hi ha llibertat, quan tornaran a Catalunya.

Però també per la transcendència del fet, el permís o no perquè Oriol Junqueras pugui ser investit europarlamentari, que hi hagi un possible suplicatori a la cambra europea i que el Suprem no acabi dictant una sentència per a aquest judici. Qüestió important per la discrepància de parers, una vegada més, entre la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Uns a favor del no a Junqueras; el ministeri públic. I els altres, advocades de l'Estat, a favor de permetre-li anar-hi.

Val a dir que Rosa María Seoane, l'advocada de l'Estat, diu -i ha insistit- que s'ha limitat als criteris tècnics per prendre aquesta decisió. Com també manté que les seves decisions en aquest judici, des que li va caure a les mans el cas, han estat al més tècniques possible. De fet, aquest mateix dimecres encara definia el seu paper com el d'una funcionària d'alt rang.