La senyera, l'himne i la Diada representen Catalunya com a comunitat autonòmica integrada a Espanya
La Sentència del Tribunal Constitucional també fa referència als símbols de Catalunya que apareixen a l'Estatut: la senyera, l'himne i la festa de Catalunya, l'Onze de Setembre. Considera que aquests símbols són els propis "d'una nacionalitat" però no han de tenir intenció de competència o de contradicció amb els símbols de la nació espanyola. Aquest terme de "nacionalitat" no té sentit jurídic i només "es constitueix com a comunitat autònoma", segons queda definida per la Constitució, i "integrada en la indissoluble unitat de la nació espanyola". Destaca que la Constitució "no coneix una altra nació que la Nació espanyola" i el poble espanyol "és l'únic titular reconegut" de sobirania.
Per tant, la sentència remarca que queda desproveïda "d'abast jurídic interpretatiu" la menció del preàmbul a la "realitat nacional" de Catalunya i a la declaració del seu Parlament sobre la nació Catalana. En qualsevol context que no sigui el juridicoconstitucional "l'autorepresentació d'una col·lectivitat com a una realitat nacional en sentit ideològic, històric o cultural" té "plena cabuda en l'ordenament democràtic com a expressió d'una idea perfectament legítima.
Segons la sentència, tant els drets històrics com les institucions seculars i la tradició jurídica de Catalunya són "només aquells dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat". Per tant, es tracta de "drets històrics en un sentit ben diferent del que correspon als drets dels territoris forals", ja que fan referència a "drets i tradicions de dret privat" o en l'àmbit del dret públic, al dret que la Constitució atorga a les comunitats autonòmiques a constituir-se en el procés específic contingut en la disposició transitòria segona.
Segons la sentència, tant els drets històrics com les institucions seculars i la tradició jurídica de Catalunya són "només aquells dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat". Per tant, es tracta de "drets històrics en un sentit ben diferent del que correspon als drets dels territoris forals", ja que fan referència a "drets i tradicions de dret privat" o en l'àmbit del dret públic, al dret que la Constitució atorga a les comunitats autonòmiques a constituir-se en el procés específic contingut en la disposició transitòria segona.
