La sequera a Espanya, el novè desastre climàtic més car de l'any en el rànquing mundial

La sequera d'Espanya ocupa el novè lloc, a la llista dels 20 principals desastres climàtics més costosos del 2023. L'organització benèfica internacional Christian Aid elabora la llista dels desastres climàtics i en calcula el cost que representa per habitant, que aquest any afecta 14 països, entre els quals Espanya, com els més propensos --per la mida, la geografia o altres factors-- a patir esdeveniments climàtics extrems.

Cap racó del món es va estalviar el 2023 de formar part de la llista. Fins i tot hi figuren països extensos amb una gran població, com els Estats Units, la Xina i Mèxic, que tenen més de 100 milions d'habitants. Han experimentat desastres que "costen desenes d'euros a cada habitant, però milers de milions a nivell nacional", destaquen. 

L'estudi ha trobat que el cost per càpita més alt dels desastres naturals van ser els incendis forestals que van afectar Hawaii a l'agost. El cost mitjà d'aquests focs està al voltant dels 4.000 euros per persona. Més lluny està la segona catàstrofe més costosa, que són les tempestes de Guam al maig, que van suposar uns 1.300 euros per persona. I contrasta amb els 8 euros per persona que suposen les inundacions del Perú que ocupen l'última posició. 

Pel que fa a la sequera que afecta Catalunya, i tot l'estat espanyol, segons l'estudi, ens suposa 5 euros per cap. I a un país pròxim com és Itàlia --en la sisena posició de la taula-- es calcula que les inundacions li han costat prop de 150 euros per habitant. 

Doble injustícia pels més pobres

L'impacte econòmic relatiu dels desastres varia considerablement entre països. I hi ha una doble injustícia en el fet que les comunitats més afectades per l'escalfament global hagin contribuït poc al problema.

Aquesta és una de les conclusions de l'informe "Counting the Cost 2023: A year of climate breakdown", en el que la ONG inclou el rànquing de desastres i costos, per reclamar "més finançament climàtic" als països pobres afectats.

"Els desastres són pitjors per als països que no poden suportar-los a causa de les cases menys resistents, on moltes persones treballen en l'agricultura, vulnerables a les condicions meteorològiques extremes i els llocs on no hi ha inversions governamentals en prevenció o la reconstrucció", diu el director executiu de Christian Aid, Patrick Watt.

Garantir el finançament 

Christian Aid demana als líders mundials que augmentin la inversió en alerta i acció primerenca i es comprometin a destinar més diners "per  garantir que el Fons de Pèrdues i Danys acordat a la COP28 hi puguin obtenir ajuda ràpidament aquells que més ho necessiten". 

Watt destaca que el 2023 ha estat l'any més calorós registrat, i els efectes del canvi climàtic són més evidents que mai, però que "si bé alguns desastres són als titulars, com els incendis forestals a Hawaii, en molts casos els desastres devastadors relacionats amb el clima passen desapercebuts per al món en general".