La sequera deixa ferides incurables en la biodiversitat d'alguns ecosistemes

Pot ser que la sequera remeti i tornem a tenir reserves gràcies a pluges molt esperades, malgrat que ara mateix és difícil de saber quan i com. Però la previsió és molt més greu quant a la biodiversitat. Aquesta sequera tan llarga, la més extrema de les últimes dècades, ha deixat ferides tan grans en alguns ecosistemes que, per molt que plogui a partir d'ara, ja no es podran recuperar.

Les que tenen més les de perdre són aquelles que no s'adapten tant als canvis. És el cas dels pinus nigra o pinasses que resten al parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Pinasses monumentals, de més de 300 anys de vida, s'estan morint. Les seves copes, que sobresurten entre altres espècies com les alzines, i que estan molt més exposades a la radiació solar, estan totalment marrons.

Els científics del Centre de Monitoratge de Muntanyes Mediterrànies, un ens que depèn de l'IRBio (Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona), estan fent un seguiment en aquest parc natural amb dades que es remunten a molts anys enrere, per tal de poder tenir un coneixement de l'estat de les espècies i poder-ne fer la millor gestió. Joan Real n'és el director i explica:

"Aquesta pinassa que s'està morint té tres segles d'història. N'hi ha de documentades en altres indrets que tenen 700 anys. Si no hi fem res, potser ja està sentenciada. Quan vaig venir el 2020, abans d'aquesta sequera tan llarga, estava perfecta."

Recolzat en un arbre vetust impressionant, observa les pinasses del voltant que estan també molt malament: "Aquí s'hi hauria de fer una gestió immediata, per intentar salvar aquests arbres, retirant les alzines més petites del voltant, que li fan la competència i li prenen aigua. Potser hi seríem a temps."

Santi Sabaté, professor d'Ecologia de la Universitat de Barcelona i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF, descriu aquest indret, a l'obaga d'en Dalmau, com un monument de la natura.

"Costa molt de trobar un ecosistema com aquest. Què n'hem de fer d'aquests indrets únics? La crisi climàtica els està tensionant tant que està clar que estan desapareixent. I ho estem veient aquí, en directe." Els científics ja saben que molts paisatges canviaran, i no seran mai més com els coneixem:

"Estem en condicions d'un canvi ambiental climàtic que encara no sabem on ens portarà. I algunes espècies no ho suportaran, es quedaran pel camí."

Aquest conjunt monumental de pinasses té una història i un origen, quan hi havia unes condicions climàtiques, d'humitat i temperatura, diferents de les que ja tenim ara, que ja han canviat. Com serà el mateix indret d'aquí unes dècades amb un nou clima que va variant any a any? És una incògnita.
 

L'impacte en la fauna

I si els hàbitats canvien, evidentment, la fauna que hi viu, també. Els investigadors del Centre de Monitoratge fa anys que es dediquen a fer un comptatge minuciós dels aglans que hi ha en el parc. Els resultats mostren clarament com ha afectat la sequera de gairebé 3 anys en un parc natural com el de Sant Llorenç del Munt. Si el 2020 hi havia abundància de fruits, el 2022 gairebé ni un aglà.

I com que és una cadena que s'ha trencat, també han caigut en picat els rosegadors que hi habiten. Els investigadors ho saben fent-ne un seguiment exhaustiu. Col·loquen diverses caixetes-trampa en punts concrets amb una mica de menjar a dins perquè els ratolins i musaranyes s'hi sentin atrets.

Per a aquest estudi al parc natural de Sant Llorenç del Munt en col·loquen més de 30. Cada matí, ben d'hora, en Marc Rota, tècnic del Centre de Monitoratge, les comprova una a una:

"Aquesta temporada ha estat un desastre. No hem capturat ni un rosegador. Totes les capses estan buides."

Revisant capsetes també hi ha en Roger Puig-Gironès, investigador del Centre: "Aquí en el centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies, el que estem veient és que tant la vegetació com la fauna estan disminuint els tres anys prolongats de sequera, des del 2021."

Estan documentant una davallada preocupant en ocells i vertebrats petits. En ratolins, especialment, la patacada és molt gran. "Només en una petita parcel·la, el 2019 vam trobar 72 individus, l'any següent gairebé cap, com enguany, ni un! És molt greu que en un termini de temps tan curt, només un any, passem de tanta abundància a res."

I la cadena continua trencant-se. Si no hi ha ratolins, tampoc hi haurà els seus depredadors naturals. Així que han vist com el gamarús, un rapinyaire nocturn, també ha desaparegut del parc natural. En Joan Real es mostra clarament preocupat:

"Ja tenim dades de seguiments de fa 40 anys d'alguns rapinyaires i mai havíem vist unes baixades tan pronunciades. En el cas dels gamarussos mai havíem documentat una caiguda tan gran."

I també han vist que la reproducció d'espècies com el duc o l'àliga cuabarrada ha estat la pitjor dels darrers 20 anys: "És important fer seguiments a llarg termini. Perquè no sabem fins on arribarà això."