La sequera en xifres: es podria arribar a l'estat d'emergència aquest estiu
Pantans buits, rius amb cabals irrisoris, sense neu al Pirineu, amb boscos secs i temperatures altes. Fa dos anys i mig que no plou amb regularitat, i això s'ha traduït en aquest panorama desolador. Les xifres ho evidencien.
Cal recordar que la gestió de les reserves d'aigua a Catalunya està dividida en dues demarcacions, en funció de les conques: si són rius que neixen i moren a Catalunya les gestiona l'Agència Catalana de l'Aigua; en el cas de les conques que afecten els rius que travessen diverses comunitats autònomes --com són el riu Ebre, el riu Segre, les dues Nogueres i el riu Garona-- també les gestiona l'Estat.
Així, les conques internes del Ter-Llobregat i Fluvià-Muga inclouen 224 municipis i hi viuen pràcticament sis milions de persones, la majoria de la població catalana. En aquest cas, estan al 27% de les reserves i hi ha fase d'excepcionalitat.
En el cas de la part catalana de la conca de l'Ebre, que depèn de l'Estat, les reserves estan al 39%. Pel que fa a la conca del Segre, fa nou mesos que està en situació d'emergència.
El pròxim escenari és el d'emergència, quan les reserves estiguin al 16%. Hi podríem arribar en només 4 mesos, i no tots els municipis estan preparats.
Les dessalinitzadores, a ple rendiment
Davant la falta de pluja, s'han d'aprofitar al màxim tots recursos hídrics. Així, les dues dessalinitzadores, la del Prat de Llobregat i la de Blanes, han ajudat que les reserves no baixessin tan ràpidament.
L'any passat, entre les dues dessalinitzadores catalanes van produir més de 63 milions de metres cúbics d'aigua, més del doble del rècord anterior, establert el 2019.
En el cas de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, en poden arribar a sortir 180 milions de litres d'aigua cada dia, tanta com per omplir 72.000 piscines olímpiques. Això són 2.000 litres per segon.
Fa exactament un any, des del març passat, les instal·lacions treballen al màxim de la seva capacitat operativa. En aquest període han produït prou aigua per omplir, sencer, el pantà de Darnius-Boadella, a l'Alt Empordà.
Sense tota aquesta aigua, Catalunya hauria entrat en alerta per sequera mig any abans.
La dessalinització, doncs, té ara un paper fonamental, i per això s'ha recuperat el projecte d'ampliar la planta de la Tordera i de construir-ne una tercera entre el Garraf i el Baix Penedès.
Tot això, però, són obres que trigaran anys a fer-se realitat. En el curt termini, hi ha altres actuacions més urgents, com millorar l'estat de la xarxa per evitar pèrdues a les canonades o potenciar la reutilització de l'aigua.