La sequera i la calor fan caure la producció d'energia hidràulica a nivells mai vistos

L'estiu d'aquest 2022 està batent rècords en molts aspectes, i això ha fet que es redueixi la producció d'energia hidroelèctrica a nivells mai vistos.

Les centrals catalanes d'Endesa --algunes han hagut de parar les turbines per falta d'aigua embassada-- produeixen avui en dia un 15% menys que fa un any i un 35% menys que fa una dècada. Les xifres més baixes de producció d'energia hidràulica des que se'n tenen registres, ara fa 23 anys.

Endesa controla l'activitat de la seixantena de centrals hidroelèctriques que hi ha a Catalunya, on mesuren el nivell dels embassaments o el cabal dels rius per prendre decisions sobre la quantitat d'energia hidroelèctrica que es genera. Els enginyers que hi treballen constaten que la sequera ha fet minvar la producció hidroelèctrica de les centrals.

"S'ha d'estalviar tota l'aigua possible per veure com evoluciona la tardor i l'hivern. El més prudent és deixar alguns pantans al mínim i fer algunes aturades."

El pantà de Susqueda, que és l'embassament amb més capacitat del conjunt de les conques internes, se situa avui al 44%, la meitat del que tenia fa un any.

Ara mateix la situació a Catalunya és de prealerta. Des de l'Agència Catalana de l'Aigua preveuen que si continua l'actual sequera a finals de mes s'hauran de començar a activar restriccions. De moment, el pantà continua desembassant l'aigua necessària per cobrir les necessitats d'ús domèstic i de reg i per mantenir el cabal ecològic del riu Ter.

Les xifres impacten

La falta de pluges i les elevades temperatures estan reduint la producció d'energia de les centrals hidràuliques. Fet que ha disparat el preu de la llum encara més. Aquest dimecres es pagarà de mitjana en el mercat majorista un total de 436 euros el megawatt hora, un 19% més que aquest dimarts i un 67% més que fa un mes.

Precisament, el preu del gas en els mercats de futurs internacionals se situa ara en els 274 euros el megawatt hora, el doble que a començaments d'estiu.

Incendis arreu d'Europa

La poca producció d'energia hidràulica va de la mà de l'elevat nombre d'incendis que viu el món. Europa ha batut enguany el rècord històric d'hectàrees cremades, amb gairebé 290.000. De fet, Espanya, que ha multiplicat per quatre les xifres del 2021, ocupa la primera posició com a país més cremat en el que portem d'any. A Catalunya han cremat 7.000 hectàrees, la majoria en terreny forestal.

En aquesta línia, el Consell de Ministres ha declarat aquest dimarts com a zona catastròfica els territoris afectats pels grans incendis i ha distribuït un total de 1.889 milions d'euros procedents dels fons europeus per a la rehabilitació d'habitatges i per al lloguer social a les 15 comunitats autònomes afectades. Catalunya rebrà aproximadament 225.000 euros pels incendis del Pont de Vilomara i Rocafort i el del polígon Bufalvent de Manresa.

Aquestes ajudes ja s'estan tramitant, però s'aniran actualitzant pels focs que encara cremen.