La sinucleïna, un nou marcador que centra la cursa per detectar el Parkinson amb antelació

El concepte que es tenia de la malaltia del Parkinson està canviant ràpidament. Si fins fa uns anys era una patologia que s'associava al tremolor, a la lentitud de moviments i a problemes per parlar i de mobilitat, d'un temps ençà això ha canviat.

I és que quan apareixen els símptomes en l'aparell motor, la malaltia ja està molt avançada --pot ser que hagués començat entre 10 i 15 anys abans-- i el pacient pot haver perdut fins a un 50% de les neurones. Investigadors i metges que tracten el Parkinson han començat a detectar altres coincidències entre aquests pacients.

Des de fa uns anys, s'ha descobert que malalts amb trastorns del son, pèrdua de l'olfacte, problemes de memòria o de restrenyiment --per posar alguns exemples-- són potencials malalts de Parkinson. De manera que s'està posant l'interès en la fase preclínica per poder diagnosticar-los amb antelació i treballar perquè la malaltia alenteixi el seu desenvolupament.

La descoberta de la sinucleïna com a nou marcador

"Tenim un marcador fiable de malaltia de Parkinson, que és detectar agregats de la proteïna que es diu sinucleïna al líquid cefalorraquidi o fent una punció lumbar o a la pell.

En parla Eduard Tolosa Sarró, president del comitè local del Congrés Mundial de Parkinson que se celebra aquesta setmana a Barcelona: "Fent aquesta prova, si surt positiva, és molt difícil pensar que el malalt no té la malaltia de Parkinson".

Tolosa és també catedràtic emèrit de la UB i s'ha dedicat a recerca sobre Parkinson els darrers 40 anys: "Si s'apliqués aquesta prova a subjectes que tenen aquests símptomes --pèrdua olfacte o tenir un familiar afecte, que augmenta el risc de la malaltia--, si és positiu, és una informació molt important."

És en aquesta fase preclínica, explica el doctor Tolosa, quan els agradaria fer assajos clínics de fàrmacs per aturar la malaltia, perquè és un pas inicial fonamental.

"En els últims deu anys s'han fet quantitat d'assajos clínics de fàrmacs que es pensàvem que eren prometedors", afegeix, però lamentablement els han estudiat amb malalts que tenien la malaltia ja declarada.

En aquesta fase, continua el doctor Tolosa, quan es manifesta la malaltia, els malalts ja han perdut un 50% de cèl·lules, com les que produeixen dopamina, una substància important i responsable dels problemes de mobilitat dels malalts.

"Cal fer aquests assajos amb gent que tenen molt poca malaltia, perquè les possibilitats d'èxit són molt més grans."  

La neteja i el reciclatge de les neurones no funciona

Per una altra banda, les cèl·lules tenen un sistema propi de neteja i reciclatge de residus que, en el cas de Parkinson, també s'ha descobert que no funciona.

Miquel Vila, investigador d'ICREA i cap del grup de recerca de malalties neurodegeneratives de Vall d'Hebron Institut de Recerca explica amb què s'estan trobant: "El que veiem és que en els malalts de Parkinson aquests sistemes de reciclatge i eliminació de residus estan fallant."

"Es van acumulant residus tòxics dins d'aquestes neurones al llarg dels anys."

En aquests moments, s'està intentant desenvolupar teràpies per poder reactivar aquest sistema de reciclatge i eliminació de residus de les mateixes neurones per netejar-les i que es puguin mantenir sanes i funcionals. "Ja ho estem aconseguint amb animals d'experimentació i ara ho hem de poder passar a la clínica, però això ha d'anar en paral·lel a la detecció de la malaltia, per poder-ho aplicar en una fase molt inicial", conclou Miquel Vila.

De moment, no hi ha cap fàrmac que retardi la malaltia, però sí d'altres que en milloren els símptomes i la qualitat de vida. En malalts grans, quan el tractament ja no funciona, s'acostuma a fer una operació per instal·lar uns electrodes que estimulen el cervell. També es poden fer sessions amb ultrasons per evitar les cirurgies.

Per poder fer avenços en la recerca sobre el Parkinson, els investigadors de l'Hospital Clínic estan demanant la col·laboració de tothom per mitjà d'un qüestionari públic al qual es pot accedir des d'aquest enllaç.