La soledat atrapa els més joves: 8 de cada 10 se senten sols tot i viure acompanyats

Els estudis sobre la soledat no volguda acostumen a posar el focus en la gent gran, però l'últim informe de la Creu Roja mostra que els joves són els que registren els indicadors més alts de soledat mai vistos fins ara, tot i viure acompanyats dels seus pares i germans.

L'entitat ha entrevistat 1.511 persones entre el febrer i el maig del 2022, i entre els joves de 18 a 29 anys la sensació de soledat, lleu o greu, arriba al 80% dels enquestats. Una sensació que també han detectat en nois i noies encara més joves, menors d'edat, que acaben demanant ajuda als tècnics de la Creu Roja.

Els experts situen l'origen d'aquesta problemàtica en el confinament i les restriccions per la pandèmia de la covid, que van portar a molts joves a refugiar-se en excés en les xarxes socials.

Espais a la xarxa que inicialment semblava que els ajudava a superar les restriccions imposades i a mantenir el contacte amb els seus amics, a posteriori es van convertir en gàbies per a molts d'aquests joves, que manifestaven por i angoixa davant la possibilitat de tornar a sortir al carrer i retrobar el contacte físic amb companys de classe i coneguts.

Escoltar i preguntar-los com es troben

L'Adriana Quelart, de 15 anys, explica que durant les setmanes de confinament només sortia de l'habitació per dinar i sopar o per anar al bany: "No parlava amb els meus germans, o amb el meu pare o la meva mare".

"Em passava tota l'estona amb el mòbil, que el notava de tan calent com el sentia a les mans"

L'Adriana va detectar que alguna cosa no anava bé quan es van acabar les restriccions i tot i poder sortir al carrer preferia continuar tancada a l'habitació.

Les trobades amb els tècnics i el grup de suport de la Creu Roja, que l'integren joves com ella, l'estan ajudant a superar aquesta situació. "Ara, els nous amics que he fet m'estan ajudant a tornar a confiar en la gent i no tancar-me tant en mi mateixa", explica.

Laura Puig, de Creu Roja Joventut, recomana escoltar els joves i preguntar-los com es troben: "Està bé dir em sento sola, acceptar-ho i demanar ajuda".

"Per al cervell és molt més agraït quan t'abracen, quan hi ha contacte físic, que quan t'envien un sticker amb un petó"

La soledat entre les persones migrades

Un altre col·lectiu que presenta indicadors de soledat superiors a la mitjana són les persones migrades, per la manca de vinculació amb el seu entorn, amb la comunitat.

Julio Ernesto Buitrago, de 55 anys, va deixar tota la seva família a Colòmbia, incloent-hi la seva filla, i fa més de 15 anys que viu a Catalunya.

"L'absència de la meva filla és difícil de portar, perquè moltes vegades ella necessitava la meva abraçada"

El filòsof i comunicador David Pastor explica que la soledat de l'emigrant és complexa, perquè "és una soledat desarrelada". Argumenta que parteixen d'una tristesa de no ser on volen, i això és fonamental entendre-ho: "Poden tenir inicialment una sensació d'eufòria, 'per fi he arribat, això canviarà la meva vida', pensen, però l'esforç que requereix formar part d'una societat individualista és descomunal."

Julio mira amb enyorança la fotografia de la seva filla i rellegeix les cartes que ella li envia. "La possibilitat d'ajudar a la meva família i donar-los una bona qualitat de vida m'ha permès suportar la soledat".