La sorprenent resiliència de l'economia de guerra d'Ucraïna
La invasió russa ha enfonsat l'economia ucraïnesa, però de la mateixa manera que Kíiv ha demostrat més resistència militar de l'esperada, també ha vençut les pitjors previsions econòmiques
Les xifres econòmiques amb què Ucraïna va acabar el 2022 són catastròfiques. L'índex d'atur va pujar fins al 25%, el de població en la pobresa al 28%, la inflació va arribar a superar el 30% i el PIB va caure un històric 31%. La invasió russa va frenar en sec els principals motors del país.
La producció del sector metal·lúrgic es va enfonsar un 70%. La indústria pesant té l'epicentre just al camp de batalla de l'est del país, dividit entre ucraïnesos i prorussos, i les grans foneries i mines o bé han quedat del tot inutilitzades, com la gegantina Azovstal de Mariupol, o treballen en condicions molt precàries.
El potent sector agrícola ucraïnès també ha patit molt. No només perquè grans extensions de conreus han quedat afectats pels combats o per les mines antipersones, sinó sobretot pel bloqueig naval dels ports ucraïnesos, que va impedir durant bona part del 2022 l'exportació de cereals. Un acord amb la mediació de l'ONU i Turquia va permetre reprendre part del comerç, però està lluny dels nivells d'abans de la guerra.
Per acabar-ho d'adobar, els atacs russos s'han acarnissat contra les infraestructures del país, especialment les energètiques, amb les consegüents frenades de producció que això comporta per la gran majoria d'empreses.
A més, més de 12 milions de persones han hagut de marxar de casa seva i s'han convertit en desplaçats o refugiats. Un milió d'homes estan servint a l'exèrcit i han hagut d'abandonar les activitats que feien abans, en una hemorràgia laboral inèdita en 80 anys.
Com s'ho ha fet Ucraïna per sobreviure?
A principis de la guerra, el Banc Mundial va pronosticar que el PIB ucraïnès cauria un 55% el 2022. Al final, només ho va fer un 31%. Una xifra dramàtica, però no tant com la que es preveia. Com s'ho ha fet per no caure en un pou encara més profund?
El director del Center for Economic Strategy de Kíiv, Hlib Vyshlinsky, ens explica que primer hi ha una qüestió de caràcter i sociològica: Ucraïna no és una societat benestant homologable a les d'Europa Occidental i els ciutadans, per regla general, estan acostumats a espavilar-se més en el dia a dia, a no tenir tanta estabilitat ni comoditats, ni a esperar que l'Estat els ajudi gaire. Per tant, tant les persones com les empreses tindrien més capacitat d'adaptació a circumstàncies difícils.
Un exemple és la xarxa nacional de trens o les d'electricitat. Malgrat els bombardejos russos, aconsegueixen reparar els desperfectes en temps rècord, trobar rutes alternatives i esquivar tota classe d'imprevistos per continuar funcionant com sigui.
En aquest sentit, i després d'uns dies a la capital, també hem pogut comprovar com molts ciutadans tenen mentalitat de resistència: de sumar esforços per vèncer la invasió, des de la feina dels soldats al front fins a la gent de totes les edats anant a treballar per mirar de tirar endavant el país. Cadascú aporta el seu granet de sorra i l'actitud és molt important.
El conjunt, l'economia nacional ha patit moltíssim, però hi ha diferències importants entre regions. Si l'activitat s'ha aturat a l'est i la població d'allà és la que més s'ha empobrit, al centre, el nord i l'oest d'Ucraïna l'economia no s'ha enfonsat tant i fins i tot en algunes àrees ha crescut.
A Kíiv ens ha sorprès veure com els restaurants i les botigues estan plens i, si no fos per les alarmes antiaèries periòdiques i el poc enllumenat públic, res fa pensar que és la capital d'un país en guerra.
Tota crisi és una oportunitat
Al mateix temps, els experts reconeixen al govern presidit per Volodímir Zelenski una bona gestió econòmica de la crisi. Malgrat que destina un astronòmic 43% del pressupost a la defensa, ha continuat pagant puntualment els sous dels funcionaris i les pensions dels jubilats; i fins i tot les ha actualitzat amb la inflació. També segueix recaptant impostos amb què finança bona part de la depesa.
La resistència del sistema bancari ha sorprès, tant pel que fa a la seriositat del Banc Nacional com de la banca privada. Mai s'han hagut d'imposar restriccions en la retirada de dipòsits i els sistemes electrònics han funcionat sense interrupcions.
En tota crisi hi ha una oportunitat i la guerra va pel camí de ser també el catalitzador per millorar o canviar l'estructura econòmica del país. Els oligarques ja han perdut poder i la Unió Europea ha lloat els esforços modernitzadors, reformistes i anticorrupció del govern i les institucions. Saben també que si mai volen entrar a la UE han de canviar molt i, arran de la guerra, estan fent passos i mèrits accelerats en aquesta direcció.
L'assistència clau occidental, fins quan?
Hi ha un element importantíssim que és l'assistència occidental. Sense els préstecs a interès regalat i les ajudes financeres de la UE i dels Estats Units, 3.500 milions de dòlars al mes, Ucraïna estaria ara molt pitjor. L'estat s'està endeutant enormement, però amb la relativa tranquil·litat que els creditors seran comprensius i els experts no veuen, per ara, risc de fallida.
El gran dubte és per quant de temps Occident continuarà salvant Ucraïna, sobretot si, com es preveu i buscaria Rússia, la guerra s'allarga. Ni la paciència ni els recursos de Washington i Brussel·les són il·limitats i es fa difícil imaginar un nivell de suport occidental com l'actual el 2024 o el 2025.
D'aquí la importància de l'assistència militar. Com més armes, tancs i míssils de mitjà abast s'entreguin ara a Ucraïna, abans teòricament podrà acabar aquesta guerra i menys ajuda necessitarà en el futur. Si, per contra, Occident no li proporciona el material amb prou celeritat, creu Hlib Vyshlinsky, la factura econòmica i política acabarà sortint molt més cara per a tothom.
