Acords de la taula de diàleg: voluntat de desjudicialitzar la política i impuls del català

La taula de diàleg s'ha reunit, finalment, aquest dimecres a les deu del matí a La Moncloa i ha durat una hora i tres quarts. Els titulars de Presidència dels governs català i espanyol, Laura Vilagrà i Félix Bolaños, han encapçalat les delegacions a banda i banda de la taula.

A l'una del migdia ha comparegut Bolaños davant de la premsa per explicar la versió del govern espanyol sobre què s'ha acordat en la reunió d'aquest dimarts i, quan el ministre ha acabat, ha comparegut Vilagrà.

Acords sobre desjudicialització i sobre el català

De la reunió n'han sortit dos acords, un sobre desjudicialització de la política i un altre per protegir i impulsar la llengua catalana. Uns punts que han quedat escrits en els documents que han fet públic tots dos governs.

Per Félix Bolaños, són acords dels quals es beneficiarà "una majoria àmplia i transversal de la societat catalana":

"Són acords que donen resposta a una majoria àmplia i transversal de la societat catalana, que deixa enrere els blocs que semblaven fa poc irreconciliables. Avui abandonem els monòlegs i l'intent d'imposar a l'altre i abracem els acords i el diàleg com a forma de fer política útil."

El ministre considera que els acords són representatius de la majoria de la societat catalana, "sense imposicions d'una part de Catalunya sobre l'altra".

Pel que fa a la protecció i l'impuls del català, Bolaños considra que els punts pactats han de permetre ampliar els drets dels catalanoparlants, i ha afegit que l'acord sobre el català el govern espanyol el fa extensible a altres llengües com l'euskera o el gallec, sempre que ho demanin els governs de les comunitats autònomes interessades.

Vilagrà: acord "parcial" sobre desjudicialització

Quan ha acabat la compareixença del ministre Félix Bolaños, ha estat la consellera Laura Vilagrà la que ha comparegut davant dels mitjans al Centre Cultural Blanquerna, la seu de la delegació del govern a Madrid.

Vilagrà ha definit l'acord sobre desjudicialització com a "parcial" i ha remarcat que els dos governs s'han compromès a impulsar reformes legislatives en aquest sentit abans que acabi l'any.

Segons la consellera, l'acord contempla explícitament que hi ha hagut una judicialització del conflicte polític a Catalunya que l'ha aguditzat:

"L'acord per superar la judicialització inclou que la via de la judicialització ha aguditzat el conflicte polític i que la desjudicialització ha de garantir un procés de negociació amb garanties i en igualtat de condicions."

"El conflicte de fons, lluny de resoldre's"

Vilagrà, que ha assegurat que el seu govern no renuncia a l'autodeterminació com a objectiu final, ha admès que és un objectiu que encara està "lluny de resoldre's":

"Abordar la desjudicialització és imprescindible, però cal tenir ben clar que fins que la ciutadania no pugui votar el seu futur polític en llibertat estem lluny de resoldre el conflicte de fons."

Preguntats tant Bolaños com Vilagrà sobre la reforma del delicte de sedició, una de les principals demandes dels partits sobiranistes catalans, el ministre ha dit que el seu govern té la voluntat de fer-la, però que no hi ha la majoria parlamentària necessària.

La consellera, molt al contrari, ha considerat que sí que existeix aquesta majoria.

"El català ha estat perseguit"

Pel que fa al segon acord, sobre el català, Vilagrà ha afirmat que "parteix de la base que ha estat perseguit" i que recentment també s'ha "judicialitzat":

"Hi ha hagut una judicialització obstinada per part d'alguns governs i alguns sectors que ha pretès trencar els grans consensos socials sobre l'ús del català."

Segons Vilagrà, l'acord obliga els dos governs a protegir i impulsar la llengua catalana i a abandonar la imposició de percentatges lingüístics a centres educatius:

"És responsabilitat del conjunt de les administracions fer que mai més esdevingui una llengua minoritzada i que mantingui en tot moment la capacitat que té de cohesió i de progrés social."

"D'aquesta manera aconseguim que el govern de l'Estat enterri el recurs judicial sistemàtic contra el model educatiu a Catalunya."

La composició de la taula

A més de la consellera Vilagrà, a la part catalana també hi havia el conseller d'Empresa, Roger Torrent; el d'Interior, Joan Ignasi Elena, i la de Cultura, Natàlia Garriga. 

Els membres del govern espanyol que han format part de la trobada són, a part de Bolaños, la ministra i portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre de Cultura, Miquel Iceta.

Després de la trobada, Vilagrà i Bolaños atendran la premsa, per separat.

Pere Aragonès i Pedro Sánchez van acordar a la seva darrera trobada a La Moncloa que ells no presidirien la taula i que en formarien part ministres i consellers.

L'absència de Junts

Qui no ha estat a la taula és Junts, soci d'Esquerra al govern, que insisteix que ha demanat a Pere Aragonès que comparegui al Parlament per explicar "l'orientació que està agafant la taula", perquè "s'està allunyant dels objectius originaris que estaven explicitats en un mandat del Parlament, i l'Estat no para de generar conflictes nous que llavors posa com a elements de negociació".

En un comunicat, la formació ha lamentat que "la taula està agafant una deriva que s'està apartant de les raons per les quals es va constituir" perquè "no s'ha parlat ni d'amnistia ni d'autodeterminació, que és l'essència del conflicte entre Catalunya i Espanya".

Per Junts, a la reunió s'hi ha parlat "només de temes sectorials que són molt respectables, però aquest no és l'àmbit on s'han de tractar". La formació també ha insistit que no hi ha un conflicte entre catalans.

Al setembre, Junts i ERC van protagonitzar una discussió pública en què Jordi Sànchez va acusar Pedro Sánchez d'haver "vetat" els noms que proposava la formació. En aquell moment, Pere Aragonès va demanar a Junts que modifiqués la proposta perquè a la reunió només hi anessin consellers.