La tenacitat de dos arqueòlegs rescata de l'oblit un antic castell templer a Batea

Arribar al castell d'Algars, també conegut com a castell de Sant Joan, no és fàcil. No hi ha cap cartell indicatiu i tampoc hi ha cobertura de telefonia mòbil. Està situat al terme de Batea, en una zona que ara està deshabitada al límit entre Catalunya i l'Aragó, i ha estat abandonat durant segles.

La fortificació templera, que va tenir un paper clau durant l'edat mitjana per controlar una àmplia extensió de conreus i un antic pas del riu Algars, està sortint de l'oblit gràcies a la tenacitat de dos arqueòlegs locals, Josep Maria Pérez i Pere Rams, i de l'entitat Patronat Pro Batea.

En els últims vuit anys han impulsat diverses campanyes arqueològiques i recerques documentals que han permès rescatar la història del castell, destapar les importants restes que s'hi conserven i impulsar una futura restauració del conjunt.

Les excavacions descobreixen estructures amagades

L'última campanya arqueològica, que acaba de finalitzar, ha descobert diverses estructures que s'amagaven sota la vegetació. Per exemple, l'arrencada de cinc grans arcades d'arc apuntat o la base d'una antiga torre andalusina, que després va ser aprofitada pels templers, l'orde religioso-militar que va ocupar i ampliar la fortificació a partir de la conquesta cristiana del territori durant el segle XII.

"Fins al 2017, el castell d'Algars era només una arcada, un tros de paret i la resta d'una cantonada que va caure als anys 70. No se sabia res més. Es creia que no hi havia res més, que com a màxim podia sortir alguna altra paret, però en les excavacions hem trobat moltes estructures que confirmen la seua importància", explica l'arqueòleg Pere Rams.

"No podia ser que el castell només tingués una arcada. N'hem trobat cinc més. Aquí hi havia un poblament important dels templers."

Segons la recerca històrica que ha fet Josep Alanyà, canonge arxiver de la catedral de Tortosa i també natural de Batea, "les restes ceràmiques àrabs trobades als vessants del castell ens revelen l'existència d'una defensa anterior al nostre castell templer".

Alanya apunta al fet que el castell "havia estat fortalesa de protecció i defensa, de vigilància i d'avís amb senyals de fum i foc per als pobladors de la vall i dels plans de Pinyeres, territori apte per als conreus agraris i per als trofeus de caça".

Projecte de restauració

Un cop confirmada la importància de les restes en les diferents campanyes arqueològiques, l'Ajuntament de Batea, propietari del castell, n'impulsa la recuperació. Ha previst un projecte d'intervenció que preveu recuperar diverses estructures, com algunes de les grans arcades, aprofitant que s'hi han trobat els carreus que les integraven.

"Vam fer una primera consolidació d'unes restes i ara que hem acabat les excavacions arqueològiques volem començar un projecte de reconstrucció del castell", explica el regidor de Cultura de Batea, Xavier Galcerà.

Galcerà afegeix que des de l'Ajuntament han aconseguit una ajuda de la Generalitat per reconstruir-lo de tal manera que quedi un espai tancat, un lloc on la gent del poble pugui gaudir-lo, on es puguin fer activitats culturals:

"Volem que sigui un reclam turístic, perquè és un castell important que s'ha de donar a conèixer perquè explica la reconquesta d'aquesta part de Catalunya."