La Terra amagaria restes d'un altre planeta al seu interior

Fa uns 4.500 milions d'anys, Teia, un protoplaneta de la mida de Mart, va col·lidir brutalment amb la proto-Terra. L'impacte, que es calcula d'una velocitat de 40.000 km/h, va destruir-lo i va ejectar a l'espai una porció significativa del mantell terrestre.

Les restes d'aquell colossal impacte van acabar agregant-se i formant la Lluna. El xoc hauria accelerat la rotació terrestre de tal manera que la durada d'un dia es va reduir fins a les cinc hores.

Aquesta és la "Hipòtesi del gran impacte", la més acceptada per explicar l'origen del nostre satèl·lit. Els estudis posteriors només han fet que reforçar la hipòtesi:

Pristine lunar samples from the Apollo missions, sealed for ~50 years, were opened recently for research. New analysis from a @NASA_Johnson-led team using the samples supports the theory that our Moon was formed when two early planets collided: https://t.co/1gRaeQi2c5 pic.twitter.com/CKoNR4Yokb

— NASA (@NASA) September 20, 2020

Pel que s'ha constatat ara en un estudi liderat pel geofísic xinès Qian Yuan publicat a Nature, l'incident no va acabar totalment amb Teia: una important part del planeta alienígena, de la mida de dos continents, estaria amagada a la capa baixa del mantell terrestre.

L'estudi ha demostrat, utilitzant deteccions provinents d'estudis sismològics, que les dues anomalies amb "velocitats sísmiques baixes" conegudes com LLVPs (Large Low-Velocity Provinces), podrien representar "relíquies enterrades del material del mantell de Teia".

0. Seismologists long discovered two continent-sized basal mantle anomalies, known as 'large low-velocity provinces,' beneath the Pacific and Africa. Traditionally attributed to Earth's differentiation process. Here we propose they originate from the Moon-forming impactor, Theia. pic.twitter.com/qZCsr41ihi

— Qian Yuan (@qianyuan_geo) November 1, 2023

A través de simulacions per ordinador, els responsables de l'estudi han demostrat que part del mantell fos del protoplaneta Teia, d'entre un 2,0 i un 3,5% més dens, va penetrar en el mantell terrestre on, amb el temps, es va solidificar i enfonsar, fins ben bé el límit del nucli terrestre.

L'estudi apunta també que això no seria un fet aïllat de la Terra i que els planetes amaguessin restes d'altres protoplanetes podria ser habitual:

"Com que els impactes gegants són habituals en les etapes finals de l'acreció dels planetes, també poden existir heterogeneïtats similars del mantell causades pels impactes a l'interior d'altres cossos planetaris."