La tornada de Joan Carles de Borbó, la gran incògnita deu anys després d'abdicar

No està previst, com a mínim en l'àmbit oficial, que Joan Carles de Borbó participi en els actes de commemoració del desè aniversari de la pujada al tron del seu fill Felip VI.

De fet, l'emèrit abandonava aquest dilluns la població gallega de Sanxenxo, després d'haver participat —una vegada més— en les regates. Tampoc hi haurà, ni s'ha buscat, cap acte per commemorar la seva abdicació, el 18 de juny del 2014.

La data tampoc és que hagi quedat en l'oblit. Llavors res feia presagiar tot el que es descobriria al voltant de la figura de qui va ser fins llavors Joan Carles I.

L'abdicació va ser un dels secrets més ben guardats des de la Transició. Només n'estava al corrent un petit nucli, entre els quals hi havia el príncep Felip, el president espanyol, Mariano Rajoy, i el líder socialista Alfredo Pérez Rubalcaba; en un moment en què el bipartidisme entrava en eclosió per l'aparició de nous partits com Podem.

Va sorprendre el canvi de guió, perquè Joan Carles sempre havia rebutjat la renúncia al tron. El periodista Fernando Ónega, amb una gran i llarga experiència com a analista de la política espanyola, afirma que "si Joan Carles I abdica és perquè havia passat alguna cosa. Es començava a sospitar que sortirien els papers que li complicarien la vida." 

Després es començaria a parlar de les suposades comissions il·legals arribades de l'Aràbia Saudita. I també hi hauria el deute que li va reclamar la Hisenda espanyola.

Abdicació exprés

Tot va ser molt mil·limetrat i amb una fórmula exprés. En vuit dies, el PP i el PSOE van pactar la llei d'abdicació, amb l'oposició de les esquerres i l'abstenció dels nacionalistes bascos i catalans.

Es tractava de blindar la monarquia i evitar el debat sobre un canvi de sistema polític. "Obrir el meló de la reforma constitucional en aquell moment era revisar la forma de govern, la forma d'Estat", explica Ónega.

Amb un breu adeu al Palau Reial, Joan Carles I va rubricar la llei d'abdicació sense la infanta Cristina ni Iñaki Urdangarin, assetjats ja per la corrupció. La seva encara no havia transcendit.

Segons Ónega, "si els escàndols haguessin sortit sent encara rei Joan Carles I, amb ell al capdavant de l'Estat, hi hauria hagut prou elements per fer caure la monarquia".

Després del traspàs de poders, Joan Carles, que manté el títol de rei per tota la vida, va perdre la seva inviolabilitat, que sí que té Felip VI, però al cap d'un mes les Corts van aforar-lo.

Un solemne acte al Congrés va coronar l'aleshores príncep com a nou rei Felip VI, que va marcar l'objectiu del seu regnat assegurant que volia "una monarquia renovada per a un temps nou".

La celebració de la coronació del nou monarca es va traslladar als carrers de Madrid i al Palau Reial es va certificar l'adeu a 39 anys de regnat de Joan Carles I.

Fa quatre anys de la fugida de l'emèrit als Emirats Àrabs, on té la seva residència, arran dels escàndols vinculats a la corrupció. Cap de les causes ha tingut recorregut a la justícia espanyola i en la vinculada a la seva examant Corina Larssen la justícia britànica ha donat la raó a l'emèrit.

Tot plegat afegeix més elements per trobar resposta a una sèrie de qüestions sobre el destí final de l'emèrit. "Algú està pensant què es farà amb l'emèrit si mor a Abu Dhabi? Se'l porta? Se'l deixa? Com se l'ha de deixar si ha estat rei d'Espanya? Hi ha lloc per a ell al panteó de Reis del Monestir de l'Escorial?" Ónega posa les qüestions damunt la taula.