La trampa de Trump i Vance a Zelenski: els 10 minuts que van incendiar el Despatx Oval

Com en tota baralla, en la picabaralla entre Trump i Zelenski a la Casa Blanca la pregunta que surt és "Qui ha començat?" La resposta és sempre relliscosa. El que per uns és una clara agressió, pels altres és la defensa a un atac previ. El que per uns és una argumentació, pels altres és una provocació.  

A la Casa Blanca, divendres al vespre, hi ha un fet incontestable: la trobada davant dels mitjans de comunicació arrenca plàcida en les formes. Els periodistes s'arremolinen al voltant dels dos presidents, el dels Estats Units, Donald Trump, i el d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, asseguts davant la xemeneia del Despatx Oval.

Els dos sofàs els ocupen alts càrrecs de l'administració Trump, amb un lloc destacat per al vicepresident, J. D. Vance, a tocar del cap d'Estat. 

La cerimònia segueix aparentment el patró del que el servei de premsa de la Casa Blanca anomena "bilateral meeting": els mitjans recullen fotografies, imatges i algunes paraules dels caps d'estat, habitualment poc comprometedores. 

Trump, però, decideix, quan li sembla, convertir-ho en una roda de premsa, prèvia a la que hi ha prevista per a més tard. I aquí s'ha començat a gestar --si no és que la concepció ja venia de més endarrere-- el dissortat quadre que encara ara fa la volta al món.

La Casa Blanca, hostil amb Zelenski

Zelenski es començava a mostrar inquiet per les respostes carregades amb la tesi que Rússia no va atacar Ucraïna, sinó que el comportament de Kíiv va motivar una reacció russa. 

El president ucraïnès es va mostrar també visiblement molest per una pregunta sobre la seva vestimenta i la negativa a posar-se una camisa i una corbata per visitar el Despatx Oval. "Pot ser que ni tan sols tingui una camisa?", li diu la periodista.

En aquesta tessitura de roda de premsa improvisada, un altre informador pregunta a Trump pels beneficis que Putin pot treure de la posició de Washington.

Trump deixa anar una resposta de manual sobre equidistància per afavorir negociacions i cerca de la pau... Quan acaba, assenyala els periodistes: "Una pregunta més...". I en aquell instant apareix J. D. Vance, el vicepresident amb l'encenedor i la llauna de benzina.

La "bomba" del vicepresident i la rèplica de Zelenski

"Voldria respondre a aquesta pregunta." I Vance llança un discurs, amb tota l'aparença de ser una falca preparada. Diu que, en aquests 4 anys, la política de Joe Biden ha derivat en la guerra i que cal diplomàcia.

L'"speech" de Vance irrita Zelenski. "Puc fer jo una pregunta?", diu. "I tant", respon Vance. I Zelenski relata com des que Rússia i els prorussos van ocupar el Donbàs i Crimea el 2014, hi ha hagut milers de morts. "I ningú no va fer res: ni Obama, ni Trump, ni Biden." I la diplomàcia que es va desplegar va acabar fallant perquè Moscou --en paraules de Zelenski-- va trencar l'alto el foc. "Quina mena de diplomàcia demanes ara, J. D. [Vance]?"

"Has dit gràcies? Ho has dit?"

I allà, el vicepresident cala foc a la sala. S'adreça amenaçadorament a Zelenski i l'acusa de falta de respecte per venir a donar lliçons a la Casa Blanca. 

Zelenski els diu que si no aturen Putin, més endavant el poden patir. 

Allà entra Trump en escena. Ningú els ha de dir per què s'han de preocupar. I menys un ucraïnès que està --ell i el país-- en una situació molt delicada, que té una mà de cartes dolenta, dolenta, que pot provocar la Tercera Guerra Mundial i que mossega la mà de qui l'ajuda: Trump. 

El president dels Estats Units ha acusat Zelenski de no voler la pau i de no ser un líder adequat per a Ucraïna. Vance li insisteix: "Has dit gràcies? Ho has dit?" Sembla adreçar-se a un nen que no ha agraït un caramel. 

La reunió ha acabat amb un: "O signes l'acord o s'ha acabat. I sense nosaltres, haureu de lluitar, i crec que no serà agradable." 
 

El fang al Despatx Oval

Zelenski ha de veure com li alcen la veu, com la gestualitat dels seus interlocutors es torna amenaçadora, com se'l priva de la paraula."No soc un jugador de cartes. Soc el president d'un país en guerra", mira de dir, mentre Trump li recorda que té mala peça al teler. Que és dèbil. I la Casa Blanca, ara, és molt forta amb els dèbils. 

Trump i Vance tenen un comportament molt proper al dels pinxos de carrer, als companys de classe que maltracten l'alumne apocat. 

Ni una paraula de les garanties que Zelenski demanava a canvi de cedir l'explotació de terres i minerals rars. Era una trampa. Signa o marxa.

Sembla difícil, però Trump salta de nou la tanca de la disrupció fanàtica i impúdica. A Zelenski se l'acusa fins i tot d'haver donat suport als demòcrates durant la campanya. 

El sancta sanctorum de la institucionalitat del país, convertit en un ring de baixa política electoral quan acull una visita d'estat. 

El president que té el 20% del país ocupat per una potència agressora ve a demanar suport i acaba patint "bullying geoestratègic" davant del món. 

Trump ho deixa clar. "Això serà televisió de primera!" "Cal que els americans vegin què passa." La frivolitat esgarrifa. Com al xou que fa 20 anys presentava Trump: "You're fired" (estàs acomiadat).

Enmig de tot plegat, i al marge de la negociació de concessions en terres rares per compensar ajuda de guerra, Zelenski ha mostrat a Trump unes fotos de presoners de guerra ucraïnesos intercanviats i entregats per Rússia, en pèssimes condicions físiques. No ho ha fet explícit, però potser volia dir que el dolor de la guerra és difícil de mesurar en explotacions mineres. Trump les mirava. Aquella gent té una mà de cartes pèssima. Negoci segur.