Apple, Amazon, Google o Facebook guanyen un 75% més a Espanya sense pagar més impostos

Guanyen i valen més que mai, però segueixen pagant els mínims impostos possibles. Els gegants tecnològics coneguts com GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) són les empreses menys afectades per la pandèmia i s'enfilen a borsa un 85% en el seu conjunt, desconnectades de la realitat i fins i tot de qualsevol índex borsari, que com a molt ha augmentat un 11% com l'Standard & Poor de Wall Street. Alguns analistes alerten, fins i tot, del risc que aquestes empreses estiguin aconseguint valoracions irreals.

Però és que aquestes companyies GAFAM en el seu conjunt van disparar el seu benefici un 76% a Espanya, però només van pagar un 0,5% més d'impostos, segons els comptes de les diferents companyies extrets del Registre Mercantil corresponents al 2018, l'últim any disponible.

La suma de les GAFAM van facturar 1.400 milions d'euros, un 39% més; van guanyar 74 milions més, un 75% més; increments substancials que no es repeteixen quan toca parlar d'impostos, que només van incrementar-se un 0,5%, amb 31,8 milions d'euros. És a dir, tot i augmentar tots els paràmetres, les companyies se les van enginyar per pagar menys impostos a Espanya. I és que per companyies que tenen una valoració de cinc bilions de dòlars en el seu conjunt i facturacions comunes de 28.000 milions de dòlars, els imports declarats a Espanya són ínfims. Tot plegat amb dades que no es corresponen amb el negoci real que generen aquí ja que bona part dels diners que guanyen acaben tributant a l'estranger.

Protesta a la Cinquena Avinguda

Al número 212 de la Cinquena Avinguda de Nova York destaca un dels gratacels més luxosos, on Jeff Bezos, fundador d'Amazon i l'home més ric del món, té el seu àtic. Al senyorial portal s'hi aplega un grup de manifestants que criden ‘"Tax Jeff Bezos". Demanen que companyies i multimilionaris paguin impostos: "Pago impostos fins i tot quan estic a l'atur, però aquí hi ha un milionari que, com tots els milionaris, no paga impostos. Quina mena de sistema és aquest?", exclama l'exempleat d'Amazon Gerald Bryson.

El problema és que aquestes companyies són cada vegada més grans i exerceixen un autèntic poder de monopoli dins dels seus sectors, com Apple amb la disputa recent amb Epic Games i el problema de les comissions a l'Apple Store; o el gran poder d'Amazon a l'hora de ser jutge i part com a incentivadora de vendes però a la vegada rival de molts dels seus venedors.

La nova Standard Oil?

Fa un segle, la companyia Standard Oil va ser acusada de pràctiques monopolístiques i el Congrés dels Estats Units la va dividir en moltes companyies. És el futur que una part dels congressistes albiren: dividir i controlar millor aquests gegants tecnològics. Per això el Congrés dels Estats Units va citar els caps de les grans tecnològiques a finals de juliol a la Comissió Antimonopoli. TV3 ha pogut entrevistat l'ex-vicepresident mundial d'Amazon Web Services (AWS) Tim Bray, que va deixar la companyia per discrepàncies amb l'acomiadament d'alguns treballadors que volien sindicar-se. La pregunta és clara:

Pregunta: Què hem de fer amb empreses tan grans com Amazon per limitar-ne el poder de mercat?

Resposta: Jo soc enginyer, i als enginyers ens agraden les solucions simples. I jo crec que el més simple és trencar-les i dividir-les totes. I dic totes perquè el problema no és només d'Amazon, és de moltes grans, i Google n'és una. Google guanya diners des de sempre amb la publicitat, però amb aquells diners finança altres serveis com Gmail o Google Maps. Aquests serveis competeixen amb altres serveis de mail o mapes, però hi guanyen diners realment? Ningú ho sap. A Microsoft li passa el mateix, guanya diners sobretot amb Office, res més. I si aquestes companyies guanyen més diners és per crear sistemes fiscals on paguen el mínim possible.

A Espanya un dels màxims exponents és Apple, que tot i vendre productes tangibles a botigues físiques, i no només a través de serveis per internet, on es pot fer el pagament a qualsevol país del món, tenen les seves eines per fugir d'Hisenda. Per això, els diners que declaren aquí són una petita porció del que realment guanyen, perquè passa que quan algú se subscriu a Netflix o fa el pagament, la factura la farà amb una societat holandesa, no espanyola.

Apple, la poma enverinada

El cas d'Apple és conegut. Per exemple, si es compra un iPhone a Barcelona, Madrid o París, el consumidor en pagarà l'IVA. Però el benefici que en tregui Apple l'acabarà enviant, en concepte de pagament pel subministrament, d'Espanya a Irlanda, on tributa només un 0,005% dels beneficis. Després, torna a fer la mateixa jugada enviant aquests diners a l'illa de Jersey, un paradís fiscal al canal de la Mànega on els diners es perden.

Apple utilitza dues companyies a Espanya. Una és Apple Retail, que gestiona les onze botigues a Espanya; la facturació correspon als subministraments que compra a la filial de Cork (Irlanda), Apple Distribution International, i des d'aquí s'adquireixen tots els productes. L'altra societat espanyola és Apple Marketing, que únicament factura per serveis de publicitat.

L'any 2018, Apple va guanyar quatre vegades més que l'anterior i va veure disparats els beneficis fins als 50 milions d'euros (+294%) amb una facturació de 470 milions d'euros (+11%), i pagant només 15 milions (10%).

Amazon, paquet a Luxemburg

Qui també té una estructura amb múltiples societats a Espanya és Amazon, en concret cinc: Amazon Online, Services, Data, Road Transport i Fullfilment. Entre totes, Amazon ha guanyat a Espanya set vegades més (14 milions d'euros), va facturar 834 milions (el doble) i va pagar tres vegades més d'impostos (5,6 milions d'euros).

Cada societat s'encarrega d'una sèrie de serveis, però la més gran és la que s'encarrega de la logística, com Spain Fulfillment i Road Transport. Tota l'operativa està centrada a Luxemburg, on envien tots els diners.

Google, Facebook i Microsoft, la vella guàrdia

El debat se centra en Apple i Amazon per la rellevància i pujada a la borsa d'aquestes companyies. Apple s'ha convertit en l'empresa més valuosa i ja supera els 2 bilions de dòlars de capitalització, igual que tot el PIB italià. Pel que fa a Amazon, el seu fundador  s'ha erigit com l'home més ric, amb 200.000 milions de dòlars de fortuna.

Però empreses com Google, Facebook o Microsoft ja porten temps fent negoci i pagant pocs impostos. La societat Google Spain va facturar 104 milions (+8,2%), va guanyar 20,1 milions (+20%) però va pagar menys impostos: 6,8 milions (-25%). Facebook ha disparat els seus números: va multiplicar per deu la facturació i va pagar tres vegades més impostos, però va seguir declarant pèrdues, números que no es corresponen en cap cas amb el que genera la companyia a través de Facebook o Instagram a Espanya, ja que només tributa 800.000 euros, com una mitjana empresa. Microsoft també ha pagat menys impostos aquest any a Espanya, només 7 milions d'euros, amb una facturació que ha augmentat fins als 217 milions però amb uns beneficis declarats només d'1,3 milions d'euros.

HBO i Netflix  

Però no només les companyies que venen productes per internet o que controlen les xarxes socials més populars tenen sistemes fiscals opacs. HBO opera des del nord d'Europa i tot l'esquema de Netflix és als Països Baixos, on les societats BV permeten flexibilitat i una tributació molt baixa.

A Espanya, de fet, Netflix només paga per despeses de màrqueting i per haver instal·lat ara un dels grans centres a Madrid, però paga poc més de 3.000 euros, com una petita empresa.