La triple revolució tranquil·la de Salvador Illa
Analitzem el primer discurs del debat de política general de Salvador Illa com a president de la Generalitat
"El govern de tots" és el lema que ha escollit el govern Illa per contrarestar la necessitat de pactes que té al Parlament; necessitava guanyar-se un titular que fos prova d'aquesta centralitat que busca. I què millor que l'habitatge, una de les primeres preocupacions segons les enquestes. El president, en aquestes primeres setmanes, ha constatat que preocupa col·lectius diversos i molts alcaldes.
Posar-hi 4.400 milions en quatre anys serveix al president per complir els compromisos amb Esquerra i els comuns, agafar la bandera d'un tema que els seus socis li disputaven i, alhora, poder presumir davant de comunitats com Madrid i convertir Catalunya en l'altra cara de la moneda.
Ho necessita Pedro Sánchez per convèncer també els seus que els sacrificis per governar Catalunya valen la pena, i ho necessita Salvador Illa quan viatgi per Espanya i busqui fer pedagogia d'on posa els diners la Generalitat.
Segurament és un pas necessari per obrir la caixa dels trons del finançament singular pactat amb Esquerra. Admet que no serà fàcil, però que s'aconseguirà. I aquí, com en l'habitatge, només el temps dirà si les promeses s'han fet realitat o no.
Situar Catalunya al món
Bona part del principi de la intervenció del president Illa ha estat per parlar del context internacional i de la guerra. Una manera de situar Catalunya al món i en debats d'alçada com les amenaces de la democràcia.
Ja abans de ser president a Illa li agradava començar les anàlisis de la política catalana començant pel context més global. És una manera d'allunyar-se de l'etiqueta de gestor gris que alguns partits de l'oposició li volen penjar. Expliquen al seu entorn que no li preocupa.
Ser un bon gestor és per Illa un elogi que no entén que li puguin retreure. La gestió de la pandèmia ha marcat per sempre la seva carrera política i això també hi influeix.
Salvador Illa apuja el to quan respon als que recelen de fer canvis a l'administració per millorar l'eficiència dels serveis públics o als que qüestionen grans infraestructures per les afectacions que puguin tenir.
Fa bandera de liderar un govern que vol prendre decisions tant si es parla de l'aeroport com de la B-40 o d'afrontar de cara la inseguretat i la multireincidència en els delictes. Sap que aquí és on les costures amb els socis es tensen, però els socis també saben fins on arriben els acords que van signar.
La triple revolució
Illa fuig de l'èpica i només hi fa dues concessions per aquells a qui sap que atreuen paraules com transformació o revolució. Primer quan insisteix a liderar la tercera gran transformació del país, per protegir-ne els serveis públics, i que situa després de les de Pujol recuperant l'autogovern i les de Maragall i Montilla impulsant i aplicant un nou Estatut. Elogia l'herència rebuda d'Aragonès, però passa per alt la transformació social, verda, feminista i democràtica que es va proposar.
I torna a l'èpica quan parla d'una triple revolució: bon govern, normalitat institucional i respecte. Una revolució tranquil·la i una transformació que vol associar a la seva presidència. Com el president reconeix, el govern haurà d'arremangar-se per mantenir uns suports i una complicitat que per ara té al Parlament i a La Moncloa, però que també sap que en política mai estan del tot garantits.