La troballa d'un saurí misteriós acaba amb els problemes d'aigua a Alforja

Va veure al "Telenotícies comarques" els problemes d'abastiment del poble i, des de casa seva --a uns 150 quilòmetres-- va localitzar la veta d'aigua que avui abasteix el 75% d'Alforja

Anna Rius SagreraActualitzat

Encara no havia arribat l'estiu i a Alforja ja feia quasi un any que els calien tres cisternes d'aigua al dia per abastir-se. L'alcalde, Juanjo Garcia, va expressar la seva desesperació al "Telenotícies comarques": "Si no plou, haurem de tancar l'aixeta". El que no es podia imaginar és que la solució arribaria via telefònica.

A uns 150 quilòmetres d'aquest poble del Baix Camp, un senyor d'uns 80 anys estava mirant les notícies i va voler ajudar als alforgencs. Diu que té un do i un reguitzell de pèndols que fa servir per buscar l'aigua, va encendre l'ordinador, va buscar Alforja al mapa i pèndol en mà, va fixar un punt exacte: una finca privada amb un telèfon.

El Christian Salvadó estava treballant quan de cop va sonar el telèfon:

"Escolta'm! Ha sortit el senyor alcalde a les notícies, he vist que Alforja no teniu aigua, que passeu una mala temporada i jo he trobat molta aigua a Alforja i és a casa teva. Tens un arbre molt gros i al costat hi ha una veta molta gran que no us acabareu l'aigua al poble".

El Christian va penjar entre la incredulitat i l'esperança, però va decidir trucar a l'alcalde i, malgrat les reticències, la situació del poble era tan crítica que van decidir fer una primera prospecció amb un especialista que els va dir que no hi havia aigua: "De manera que vam decidir anar a buscar el senyor al seu poble i portar-lo cap aquí", explica.

L'alcalde d'Alforja, Juanjo García, i el propietari de la finca on s'ha trobat la veta d'aigua, Christian Salvadó
L'alcalde d'Alforja, Juanjo García, i el propietari de la finca on s'ha trobat la veta d'aigua, Christian Salvadó

Els 300 quilòmetres que va fer per anar a buscar el saurí i portar-lo a la seva finca van ser fonamentals per allunyar qualsevol dubte:

"Ens va marcar el punt exacte i ens va dir que a 157 metres trobaríem l'aigua que tant necessitàvem".

L'alcalde es mirava bocabadat una escena gairebé esotèrica, però el convenciment d'aquell saurí també el va convèncer a ell:

"Quan un està tan fotut... Saps què?, provem-ho! Vaig parlar amb la secretària interventora i li vaig dir que necessitàvem fer un pou. El pressupost per saber si realment hi havia aigua era d'entre 15 i 18.000 euros, però tenint en compte que les cisternes en costaven 1.000 euros diaris, l'estalvi podia ser molt important".

I la van encertar. Tal i com els havia dit el saurí, a 157 metres de fondària van trobar l'aigua que avui abasteix el 75% del municipi. En poden extreure 144 metres cúbics diaris, superant els 100 metres cúbics que diàriament portaven les cisternes.

Des que al maig es va trobar el pou, tot va anar molt de pressa i, al juliol, l'aigua ja estava canalitzada. L'anar i venir de camions cisterna s'havia acabat.

A dia d'avui, s'han extret set milions de litres d'aigua d'aquest nou pou i ha aflorat un problema gairebé endèmic del municipi: els nitrats. Els nivells d'aquest contaminant han pujat una mica i per poder seguir aprofitant aquesta aigua, un parell de cops al mes, una cisterna aboca aigua al dipòsit i dilueix la concentració d'aquests nitrats.

Juanjo García i Christian Salvadó, al pou d'on Alforja extreu 144 metres cúbics diaris
Juanjo García i Christian Salvadó, al pou d'on Alforja extreu 144 metres cúbics diaris

Els saurins, una figura controvertida

La inversemblant història de com han solucionat el problema de l'aigua a Alforja ens torna a acostar a la figura dels saurins, és a dir, les persones que tenen o s'atribueixen la capacitat de descobrir coses ocultes sota terra, especialment aigües. Es tracta d'un coneixement que genera molta controvèrsia i un gran escepticisme dins la comunitat científica.

Tot i això, en èpoques de sequera, són molts els municipis que els contracten per buscar aigua subterrània.

Però el cas d'Alforja és especial, fins i tot en això, perquè el senyor que va descobrir la veta d'aigua no va voler diners, ni notorietat, segons explica l'alcalde:

"Ens va dir que ell només volia ajudar, que sempre ha tingut aquest do, però que mai s'hi ha guanyat la vida. Això sí, ens va dir que, sobretot, volia seguir vivint tranquil i l'única cosa que ens va demanar és que no donéssim ni el seu nom, ni el seu contacte a ningú."

Però, és clar, enmig d'una sequera tan intensa i amb un reguitzell de pobles amb restriccions o a punt de fer-ne, tothom vol saber qui és aquest saurí. "Em truquen de tot arreu, però jo l'únic que puc fer és passar-li a ell els contactes i, si li ve de gust, ja els trucarà", diu l'alcalde.
 

 

 

Anar al contingut