La UE acorda començar diumenge el retorn dels refugiats de Grècia a Turquia
Els líders de la UE arriben a un acord amb el govern turc per gestionar la crisi, però remarquen que "no hi haurà expulsions col·lectives"
Acord definitiu entre la Unió Europea i Turquia sobre la gestió de la crisi dels refugiats.
Els líders de la Unió Europea han acceptat l'acord entre els representants de les institucions comunitàries i Turquia. Han pactat començar el retorn de refugiats de Grècia a Turquia a partir d'aquest diumenge 20 de març. Es deportaran tots els immigrants irregulars, inclosos els refugiats sirians.
El redactat garanteix que "no hi haurà expulsions col·lectives" i garanteix a Turquia que, una setmana més tard d'implementar aquest acord, començarà a rebre els diners pactats per fer front a la crisi humanitària, que en total podrien ser 6.000 milions d'euros. A Turquia se li promet l'obertura de sis capítols de negociació per a l'adhesió a la UE.
El primer ministre txec, Bohuslav Sobotka, ha confirmat l'acord en una piulada a Twitter en què també ha especificat la data del 20 de març com el moment d'entrada en vigor del pacte.
Dohoda s Tureckem schválena. Vichni nelegální migranti, kteří dorazí do Řecka z Turecka počínaje 20.3. budou vráceni zpět! #EUCO
Bohuslav Sobotka (@SlavekSobotka) 18 de marzo de 2016
Els líders dels 28 asseguren, però, que tots els refugiats podran "demanar asil de forma individualitzada i que no hi haurà expulsions col·lectives."
A la recerca d'un encaix legal de les deportacions
En la trobada d'aquests dijous i divendres, els 28 tenien l'objectiu de fer legals aquestes expulsions que, asseguren, no seran massives i, en tot cas, sí "temporals i extraordinàries". Des de Brussel·les asseguren que l'acord respectarà les lleis internacionals i europees i que s'estudiarà cas per cas, tot i que l'efecte final serà el mateix.
El pacte ha encès les alarmes d'organitzacions i grups de defensa dels drets humans i ha aixecat crítiques de diversos estats, que denuncien que vulnera la legalitat. Un d'aquests estats crítics és Espanya, que ha anat a la cimera amb una posició consensuada per tots els grups del Congrés.
Declarar Turquia "país segur"
Brussel·les mira de trobar la manera de poder executar aquestes deportacions d'acord amb la llei, i tot apunta que s'atendran al fet que la legislació internacional recull que tota persona que fuig d'un conflicte ha de demanar asil al primer país segur que trepitja. Per als que marxen de Síria, aquest país seria Turquia, i la intenció de la Unió Europea és declarar Turquia un país segur, per tornar-hi els refugiats de manera legal. Insisteixen que l'objectiu d'això és salvar vides, en impedir que els migrants s'arrisquin a travessar el mar Egeu.
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha defensat que l'acord busca un efecte dissuasori:
"Quin sentit tindrà que un refugiat pugi a un vaixell, amb el risc que això comporta per a la seva vida, si sap que és probable que el tornin a Turquia?"
L'acord amb Turquia inclou que aquest país rebrà 3.000 milions d'euros d'ajuda humanitària i s'haurà de comprometre a vetllar per la seguretat de les fronteres. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha remarcat que l'acord comportarà que els 28 acceptin després quotes de refugiats.
"Turquia es compromet a tornar a reacceptar tots els refugiats que van travessar el mar Egeu il·legament. Segons el primer ministre turc, quan un refugiat sirià il·legal sigui retornat, un altre retornat podrà viatjar legalment de Turquia a Europa."
Les concessions a Turquia
Turquia s'ha de comprometre a protegir els immigrants segons els estàndards internacionals. A canvi d'acceptar els retornats, la Unió Europea avançarà la integració de Turquia a la UE, un fet que es mira de molt a prop Xipre. No s'ha concretat en quins termes es farà.
Una altra compensació és la liberalització dels visats per als ciutadans turcs. Sobre un increment de l'ajuda per atendre els refugiats, l'esborrany de la UE només apunta que serà possible quan els primers 3.000 milions estiguin "a punt d'exhaurir-se" i sempre que s'hagin aconseguit "els resultats desitjats".
Rajoy defensarà a Brussel·les una posició comuna
El president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha viatjat a Brussel·les amb un text consensuat pels partits del Congrés contrari a les deportacions massives. És el primer consens al qual s'arriba en aquesta XI legislatura.
El text estableix que Espanya exigirà el respecte al dret d'asil i rebutjarà les expulsions col·lectives de refugiats, com ha explicat el secretari d'Estat per a la UE, Fernando Eguidazu.
"Qualsevol actuació ha de respectar els drets dels sol·licitants d'asil, la legalitat internacional i l'europea."
La declaració insta a promoure les vies segures d'arribada de refugiats, per evitar morts, augmentar les operacions de rescat i salvament i ajudar els països de recepció i trànsit.
Actualment, Espanya acull 18 dels 18.000 refugiats que es va comprometre a rebre. Barcelona i Atenes ja s'han ofert per portar un centenar de refugiats sirians a la capital catalana.
