La UE acusa Bielorússia d'actuar com un "gàngster" en la crisi migratòria amb Polònia

La policia i l'exèrcit polonesos intenten impedir l'accés al país dels migrants acumulats a la frontera, mentre que la Unió Europea acusa l'autòcrata  Aleksandr Lukaixenko d'utilitzar tàctiques "a l'estil gàngster" i anuncia noves sancions.

Varsòvia, per la seva banda, acusa el president rus, Vladímir Putin, d'atiar la crisi. De fet, ja fa setmanes que la pressió és ben manifesta en diversos punts fronterers de Bielorússia amb països de la UE, com Letònia i Lituània, a banda de Polònia.

La situació dels milers de migrants afganesos, iraquians i sirians que s'aglomeren als passos de Kúznica i Narewka és cada cop més dramàtica. El fred i la gana n'amenacen seriosament les vides.

I, mentrestant, la tensió augmenta entre els governs de Varsòvia i Minsk. Polònia ha decidit tancar la frontera i desplegar l'exèrcit com si es tractés d'una zona de guerra. A més, segons diverses ONG, s'ha blindat l'accés d'ajuda humanitària i als mitjans de comunicació, fet que vulnera el dret internacional a l'asil.

Estira-i-arronsa polític

Sobre el terreny, el primer ministre polonès Mateusz Morawiecki assegura que veu amenaçada la sobirania del seu país:

"Sabem que això és una operació preparada que té per objectiu malmetre la nostra sobirania. Sabem del cert que es busquen punts febles a la frontera."

Des de Minsk, el president bielorús ha arribat a afirmar que seria suïcida recórrer a les armes i ha insinuat que Rússia és la potència nuclear més gran del món. Tot plegat mentre descrivia el desplegament militar polonès a la zona.

"Perseguint migrants amb Leopards... ja em disculparà. Tots dos tenim experiència militar," ha dit Lukaixenko, molt crític amb el govern polonès:

"Estar en guerra amb tota aquesta pobra gent a la frontera entre Polònia i Bielorússia i movent columnes de tancs és una amenaça i una intimidació."

Aquesta crisi de refugiats, alhora, es pot convertir en el primer gran repte del pròxim govern alemany. Tal com va passar el 2015, l'objectiu de la majoria de migrants que sol·licitaran l'asil un cop dins la Unió Europea, és arribar demanar-lo a la República Federal d'Alemanya.