La UE aposta per una política agrària més verda amb més ajudes a plans ecològics
- TEMA:
- Agricultura
Els pròxims anys, la política agrària comuna estarà marcada per regles mediambientals més estrictes i ecològiques.
Els ministres d'Agricultura de la Unió Europea han arribat a un acord sobre un dels temes sempre més difícils de negociar a Brussel·les: la política agrària comuna. A partir d'ara, els diners que arribin d'Europa aniran molt condicionats a les polítiques verdes que es facin.
Aquest ha estat l'os d'una negociació que ha durat 42 hores. Això s'explica perquè la Política Agrària Comuna -la PAC- mou un terç del pressupost de la Unió Europa. Són 390.000 milions d'euros en set anys. Dels quals, Espanya en rebrà 48.000.
Però, aquesta vegada, Brussel·les ha posat noves condicions als estats per rebre els fons: s'han d'implicar més contra la crisi climàtica.
Això vol dir que cada agricultor haurà de cultivar el seu tros amb un model més sostenible, més ecològic. Però també implica que els ramaders descarbonitzin les seves explotacions.
Fins aquí, tots -més o menys- d'acord, però fins a quin punt aquesta arquitectura verda pot condicionar la PAC?
Respondre aquest interrogant és el que ha allargat la negociació i, finalment, els ministres han acordat que sigui un 20%. Dit d'una altra manera, que una cinquena part dels fons que rebi cadascú es destini directament a accions contra la crisi climàtica.
El ministre ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, Luis Planas, veu l'acord prou apropiat.
"Entenem raonable que amb el que hem aprovat es poden complir aquests objectius ambientals i els objectius, en definitiva, que ens condueixen al pacte verd a una Europa, a una economia descarbonitzada a la Unió Europea en l'horitzó de l'any 2050."
Sobre la taula hi ha la creació de plans estratègics estatals, una reducció de la partida de la PAC i la condicionalitat climàtica dels pagaments directes als agricultors. També hi ha una controvertida prohibició de l'etiqueta "hamburguesa vegetal", a petició del sector ramader.
Està previst que l'Eurocambra voti al llarg d'aquesta setmana més de 1.000 esmenes sobre la proposta i que divendres es conegui la posició sobre tot el paquet de reforma. Les converses s'allargaran els pròxims mesos i no s'espera que la reforma de la PAC pugui entrar en vigor abans del 2022.
La CE proposa que cada país dissenyi el seu pla estratègic per complir amb els objectius europeus comuns. "Els estats membres tindran més flexibilitat en l'ús dels seus fons i podran adaptar les seves intervencions a mida", assegura un informe de l'Eurocambra sobre la reforma. Alguns territoris com Catalunya o València demanen la possibilitat de crear plans estratègics regionals, en comptes de participar en aquest pla estratègic estatal.
Després d'Alemanya i França, Espanya és el tercer estat que més diners rep de la CAP, un 12,3% de tots els fons el 2018.
- ARXIVAT A:
- Agricultura