Els 12 punts del pla de pau de la UE per a Israel i Palestina amb la solució dels dos estats

La Unió Europea vol prendre la iniciativa política per aturar la guerra a Gaza. Aquest dilluns s'han reunit a Brussel·les els ministres d'Exteriors dels 27 i han instat les dues parts a trobar una solució dialogada al conflicte. Una solució que des del punt de vist europeu hauria de passar pel reconeixement de dos estats: l'israelià i el palestí. Una opció a la qual el govern d'Israel s'oposa.

"Crec que hem de deixar de parlar de la pau, del procés de pau, i començar a parlar més concretament del procés de solució de dos estats. Perquè la pau podria ser moltes paus diferents. De quin tipus de pau esteu parlant? Parlem, doncs, sobre el que volem fer. El que volem fer és construir una solució de dos estats." Amb aquestes paraules s'ha dirigit a la premsa l'alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell.

El full de ruta que debaten els ministres d'Exteriors, proposat per Borrell, és un pla amb 12 punts per aplicar al llarg d'un any, que inclou una conferència internacional de pau. Busca l'estabilització de la zona i passa pel reconeixement dels dos estats amb un fort suport de la comunitat internacional davant de la impossibilitat que hi hagi negociacions bilaterals.

La proposta de Borrell

1. Assenyala que és vital i urgent que la Unió Europea abordi la situació humanitària a Gaza, la guerra i els atacs terroristes. Per fer-ho, cal garantir la seguretat futura d'israelians i palestins, l'estabilització dels territoris ocupats i la ràpida recuperació i governança de Gaza.

2. Adverteix que cal promoure la pau general com més aviat millor, ja que en absència d'aquest procés, qualsevol mecanisme de governança i seguretat establert a Gaza serà percebut com una extensió de l'ocupació i una negació dels drets dels palestins.

3. Assegura que no hi ha cap altra solució integral creïble que la d'un estat palestí independent, al costat d'Israel, en pau i seguretat. També en plena normalització i desenvolupament de la seguretat i la cooperació econòmica entre Israel, Palestina i la regió, inclosos els principals estats àrabs.

4. No és realista suposar que israelians i palestins --aquests darrers representats per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP)--, participaran en negociacions de pau bilaterals sense la participació internacional. Els palestins necessitaran una OAP revitalitzada per presentar una alternativa política a Hamas i Israel tenir la voluntat política per arribar a una solució.

5. Recomana organitzar una conferència preparatòria de pau a partir dels resultats de la reunió Esforç del Dia de la Pau, coorganitzada per Borrell en nom de la UE i Egipte, Jordània, l'Aràbia Saudita i la Lliga d'Estats Àrabs. I, si és possible, amb la participació dels Estats Units.

6. Aquesta conferència hauria de convocar ministres d'Exteriors i caps d'organitzacions internacionals rellevants disposats i capaços de contribuir a una pau regional integral. I aquests, alhora, organitzar reunions separades de forma gairebé simultània amb cadascuna de les parts en conflicte.

7. Els coordinadors de la conferència han de presentar un esborrany inicial d'un pla de pau i convidar-hi tots els estats i les organitzacions internacionals interessats a contribuir al seu desenvolupament futur. Així com una agenda per completar-lo en un any.

8. El pla de pau ha de combinar i establir els elements centrals d'una pau integral entre les parts en conflicte, respectant les resolucions pertinents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i basar-se en esforços internacionals previs.

9. Assenyala que un element essencial d'aquest pla de pau hauria de ser el desenvolupament de garanties de seguretat sòlides per a Israel i el futur estat independent de Palestina. Condicionades al ple reconeixement diplomàtic mutu i la integració tant d'Israel com de Palestina a la regió.

10. En cada pas del desenvolupament del pla de pau, els convocants haurien de consultar al màxim les parts en conflicte. No obstant això, el treball en l'elaboració d'aquest pla hauria de continuar, també en moments en què una part o l'altra no estigui disposada a participar.

11. Un cop completat, el pla s'ha de proposar a les parts en conflicte. I, en aquell moment, els estats i les organitzacions internacionals implicades en el procés d'elaboració han d'establir les conseqüències que preveuen per a les dues parts en cas d'assolir un compromís o no.

12. I manté que el desenvolupament del pla de pau ha d'anar acompanyat d'esforços paral·lels, com ara oferir ajuda humanitària, aconseguir l'alliberament dels ostatges, posar fi a la guerra actual, vetllar per la recuperació i reconstrucció de Gaza i les comunitats afectades al sud d'Israel o reforçar la legitimitat democràtica de l'Autoritat Palestina, entre d'altres.

La negativa d'Israel

La proposta deixa al marge Hamas i deixa la representació de Palestina a les mans de l'Autoritat Nacional Palestina i l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.

Borrell assegura que s'estan estudiant "les causes subjacents" que fan que no es pugui implementar aquesta solució i remarca que "aquest enfocament integral s'ha d'estudiar i ha de ser discutit".

Davant la negativa d'Israel a aquesta proposta, els ha etzibat:

"Quines altres solucions tenen al cap? Que marxin tots els palestins? Matar-los?"

Es calcula que més de 25.000 palestins han mort a la Franja des de l'inici del conflicte. "La situació humanitària no pot ser pitjor", ha afegit Borrell.

"No podem acceptar menys que l'alto el foc": El ministre d'Exteriors de Palestina avisa la UE que cada dia que dubta sobre l'alto el foc moren innocents. "La vida dels palestins importa", diu Riyad al-Maliki, que també demana a la UE que imposi sancions contra Netanyahu.

Israel demana el suport de la Unió Europea

Israel ha demanat aquest dilluns el suport de la Unió Europea per la guerra contra Hamas. Concretament, demana ajuda per "desmantellar-lo" i alliberar els ostatges. Ho ha dit el ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, que s'ha reunit amb els seus homòlegs per discutir la situació a l'Orient Mitjà.

Katz, però, ha desatès ostentosament el debat sobre la solució dels dos estats desviant el tema. El ministre d'Exteriors israelià ha fet referència a l'antiga proposta de crear una illa artificial davant de la Franja amb un port, un dipòsit i una central elèctrica. També ha mostrat un segon vídeo sobre una unió d'Europa amb l'Índia a través d'Israel, amb l'objectiu de deixar de dependre del comerç que passa per l'estret d'Ormuz.

En una roda de premsa sense preguntes, Katz ha mostrat fotografies d'alguns ostatges i ha dit que els soldats israelians "estan treballant en condicions molt dures" per retornar la seguretat a Israel després de l'atac del 7 d'octubre i alliberar els segrestats.

Katz no ha volgut respondre les preguntes de la premsa sobre la proposta de Josep Borrell sobre la creació d'un estat palestí. Qui sí que ja s'ha posicionat ha estat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que ho ha rebutjat.

Supervivents al Festival Nova demanden Israel per no prevenir l'atac de Hamas

Quaranta-dos supervivents de la massacre del festival de música Nova han presentat una demanda contra les Forces de Defensa d'Israel (IDF), el servei de seguretat Shin Bet i la policia d'Israel per negligència. Argumenten que "el desastre s'hauria pogut prevenir" si no fos "pels fracassos dels acusats". Uns fracassos que titllen d'incomprensibles. Per això ara demanen una indemnització de 50 milions d'euros.

Aquell dia, a la festa, més de 360 persones van morir pels atacs de Hamas, però també, tal com s'ha pogut demostrar més tard, pels atacs israelians.

La demanda assegura que no s'hauria hagut d'autoritzar la festa tan a prop de la frontera amb Gaza pels riscos de seguretat. També diu que s'hauria hagut de dispersar immediatament els assistents quan l'exèrcit va descobrir l'amenaça d'un possible atac, unes hores abans que es produís.

"Els demandants van resultar greument ferits, tant físicament com mentalment. Pateixen un estrès posttraumàtic greu i això els afectarà tota la vida", ha explicat en declaracions a TV3 l'advocat Gilad Ginzburg.

Aquesta és la demanda més gran per danys i perjudicis que s'ha presentat mai a Israel contra organismes estatals. Una mostra de la profunda crisi de confiança en les institucions de bona part de la societat, molt enfadada per com es va reaccionar durant els fets del 7 d'octubre.

Aquest cap de setmana prop d'un miler de familiars i amics han plantat uns 200 arbres en memòria dels seus éssers estimats a l'aparcament de Re'im, on milers de joves estaven de festa la matinada del 7 d'octubre.

Precisament aquest cap de setmana Hamas ha admès "errors" en l'atac del 7 d'octubre i ha demanat que Israel aturi l'ofensiva a Gaza. Netanyahu ha rebutjat amb contundència les que anomena "condicions de rendició dels monstres de Hamas".