La UE desbloqueja el pacte migratori i endureix les condicions per demanar asil

Han calgut anys de negociacions perquè els 27 estats membres de la Unió Europea hagin desbloquejat finalment el Pacte Europeu de Migració i Asil.

Aquest dimecres la majoria dels ambaixadors dels estats han donat suport al punt que quedava pendent: el reglament de gestió de crisi, que restrigeix encara més l'entrada a la UE i l'acceptació de les sol·licituds d'asil.

Es tracta d'una normativa per a situacions de crisi o de força major, com la recent onada migratòria a Lampedusa. El reglament té el rebuig de les ONGs perquè permet als països europeus allargar el temps de reclusió de demandants d'asil en casos de forta pressió migratòria.

Ara s'han de pronunciar el Parlament Europeu i els estats membres, i la intenció és tancar el pacte migratori abans que s'acabi la legislatura europea el juny de l'any vinent.

Es tracta d'un acord que marcarà la cimera dels 27 que comença aquest dijous a Granada.

Sense quotes de repartiment obligatòries

L'acord inclou, entre d'altres, instruments perquè els països de primera línia d'arribades migratòries rebin ajuda dels altres socis.

La norma no fixa cap quota obligatòria de repartiment de persones refugiades, com demanaven els països on hi ha més arribades: Grècia, Itàlia i Espanya.

En canvi, s'ofereix una "solidaritat a la carta" amb diferents maneres de compensació per eludir aquest repartiment de l'acollida, com per exemple ajudar en els tràmits burocràtics de la gestió d'asil o una contribució financera als socis europeus més afectats.

També s'ha acordat que el registre de sol·licituds de protecció internacional s'hagin de completar molt en quatre setmanes.

Alemanya i Itàlia, finalment, a favor

L'acord ha arribat després que Alemanya i Itàlia hi hagin donat el vistiplau. Fins ara s'hi resistien per motius diferents.

Alemanya era reticent a fer excepcions a les normes comunitàries d'asil i reclamava més garanties per a les famílies i els menors que demanen protecció. En canvi, Itàlia exigia més duresa davant el repunt d'arribades a les seves costes.

Polònia i Hongria, en contra

L'acord tira endavant, tot i que Polònia i Hongria no han donat suport al reglament. I és que, tot i que no hi ha quotes obligatòries, refusen de ple qualsevol responsabilitat compartida en la gestió migratòria d'altres socis de la UE.

Altres països com Àustria, Eslovàquia i la República Txeca s'han abstingut.

I, un cop els 27 s'han posat d'acord sobre com gestionar la immigració dins la UE, ara està sobre la taula quins models cal seguir per reduir les arribades a territori comunitari, amb precedents com el controvertit acord que es va arribar amb Tunísia, que rep diners a canvi de contenir les sortides d'embarcacions de migrants a les seves costes.

Les ONGs adverteixen: no es protegeix el dret a l'asil

L'acord no ha agradat les ONGs. Amnistia Internacional alerta que és "perillós i desproporcionat" i que no protegeix el dret a l'asil.

Amnistia alerta que el pacte migratori pot suposar que els migrants "quedin atrapats, detinguts o condemnats a la misèria al llarg de les fronteres d'Europa".

Per la seva part, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) ha advertit que desbloquejar el reglament implica "incloure derogacions a les normes d'asil i rebaixar garanties de protecció".

També hi ha hagut crítiques des de l'àmbit polític, en concret des de Sumar i Esquerra Unida. Lamenten que suposa "un pas enrere" en relació amb els drets humans.