La UE i els EUA aproven sancions contra alts càrrecs russos i ucraïnesos pel referèndum de Crimea
Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea han aprovat aquest dilluns per unanimitat imposar sancions contra 21 dirigents d'Ucraïna i Rússia per la seva responsabilitat en l'organització del referèndum a Crimea. Brussel·les sanciona aquests alts càrrecs amb la congelació de tots els seus béns -comptes corrents, propietats immobiliàries o accions- i la prohibició d'entrar al territori comunitari.
Entre els sancionats hi ha vuit dirigents de Crimea i tretze són parlamentaris o militars russos. No hi ha, però, el president rus, Vladímir Putin, ni tampoc els seus ministres ni persones del seu entorn. En tot cas, els 28 anuncien que en els pròxims dies podrien prendre "més mesures", si Moscou no rebaixa la tensió i no accepta dialogar amb les noves autoritats ucraïneses, segons ha advertit el cap de la diplomàcia lituana, Linas Linkevicius. En aquest sentit, fonts diplomàtiques han assenyalat que Brussel·les podria ampliar la llista de sancionats.
El cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, defensa les sancions i nega qualsevol comparació entre Crimea i Kosovo. "És obvi que entre Kosovo i Crimea no hi ha cap paral·lelisme. A Kosovo es van produir operacions de neteja ètnica que van obligar a separar les forces de la situació". En aquest cas, les sancions són per haver organitzat un referèndum que la Unió Europea considera il·legal i, per tant, no en reconeix els resultats.
Els Estats Units també anuncien sancions
Per la seva banda, els EUA també han anunciat aquest dilluns sancions econòmiques contra set russos i quatre ucraïnesos arran de la celebració del referèndum d'aquest diumenge. Entre els sancionats hi ha l'expresident d'Ucraïna Viktor Ianúkovitx, l'autoproclamat primer ministre de Crimea, Sergei Axionov, i el president del Parlament de la regió, Vladimir Konstantinov, a més d'influents membres de l'administració russa i assessors del president Vladimir Putin.
Ianúkovitx, prorrus i fugit a Rússia després de les protestes ciutadanes, està acusat d'"amenaçar la pau, seguretat, estabilitat, sobirania i integritat territorial d'Ucraïna", a més de "minar les institucions i el procés democràtic".