La UE, incapaç de tancar un acord de reducció d'emissions per les objeccions de Polònia

Compromís de la Unió Europea amb la neutralitat climàtica l'any 2050, però no unanimitat. Fins a 27 estats membres hi han acabat votant a favor, però no Polònia, que depèn del carbó per generar el 80% de la seva energia.

La cimera de caps d'estat i de govern, per tant, no ha adoptat una resolució vinculant, que ha de ser unànime, sobre el tema estrella, però ha servit per ratificar-se en els objectius per lluitar contra l'emergència climàtica.

La solució, després que Polònia no s'hi ha avingut de cap de les maneres, ha estat ajornar l'acord sis mesos, fins al juny.

Els caps d'estat i de govern de la UE no han arribat a cap acord vinculant sobre la crisi climàtica (EFE/Julien Warnand)

Els màxims responsables europeus, de tota manera, han volgut deixar clar que l'objectiu de no emetre més CO2 del que es pot absorbir de manera natural i, per tant, deixar de contaminar, es manté.

Angela Merkel, cancellera alemanya (EFE/Julien Warnand)

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha reconegut que Polònia necessita "més temps", i s'ha mostrat satisfeta amb el resultat de la cimera.

"No hi ha res de divisió d'Europa en dues parts, sinó un estat membre que necessita més temps per veure com l'implementarà [l'acord]."

Charles Michel, president del Consell Europeu (EFE/Olivier Hoslet)

En la mateixa línia, el president del Consell, el belga Charles Michel, ha declarat: "Comprenem que Polònia necessita més temps". Però, ha volgut remarcar la importància de l'acord que no s'ha pogut signar ni presentar com a resultat de la cimera.

"Hem arribat a un acord sobre el canvi climàtic, és molt important, és crucial."

La presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya Ursula von der Leyen, ha il·lustrat la importància que atorga a l'acord dient que és el "moment de l'home a la Lluna" d'Europa.

Ursula von der Leyen parlant amb la premsa abans de la cimera (EFE/Horst Wagner)

Ha reconegut que no tots els socis comunitaris parteixen del mateix punt i que alguns ho tenen "més difícil" a l'hora de complir els seus compromisos.

"Som conscients que no totes les regions es troben al mateix punt de partida i que algunes tenen un camí més llarg al davant, i que a alguns sectors i regions els serà més difícil adaptar-se a aquest nou model i, per tant, caldrà debatre com podem ajudar més bé la gent, les empreses i les regions."

De tota manera, ha volgut deixar clar que això "no canviarà el marc temporal" de Brussel·les i que considera que el consens assolit autoritza la Comissió a començar a desplegar les propostes legislatives relatives a l'assoliment dels objectius marcats per al 2050.

"Reconeixem que la transició és una qüestió important per a Polònia. Necessita més temps per superar-ne els detalls, però això no canviarà el marc temporal de la Comissió."

Entres les iniciatives legislatives que han de tirar endavant el 2020 destaca la "llei climàtica" europea, que s'ha de presentar abans de l'abril.

Abans, Von der Leyen haurà de presentar el seu "fons per a la transició justa", del qual estan molt pendents els països com Polònia, més dependents del carbó.

Polònia, de fet, no era l'únic estat reticent a l'acord, a l'hora de començar el Consell Europeu: la República Txeca i Hongria s'hi han avingut, al final, després d'aconseguir que els socis europeus hagin inclòs l'energia nuclear entre els mitjans acceptats per assolir la neutralitat climàtica.

Andrej Babis, primer ministre de la República Txeca (EFE/Stephanie Lecocq)

El primer ministre txec, Andrej Babis, ha celebrat aquesta concessió, inacceptable per alguns socis:

"L'energia nuclear és la nostra via cap a la neutralitat climàtica."

Viktor Orban, primer ministre d'Hongria (EFE/Julien Warnand)

Abans de la cimera, el seu homòleg hongarès, Viktor Orban, havia deixat clar que considera que la UE ha d'ajudar econòmicament els socis de l'est.

"No podem permetre que els buròcrates de Brussel·les facin pagar a la gent pobra i als països pobres el cost de la lluita contra el canvi climàtic."

Mateusz Morawiecki, primer ministre de Polònia (EFE/Stephanie Lecocq)

Sortint de la cimera, que ha durat hores i ha acabat de matinada, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, al final l'únic cap d'estat o de govern irreductible, ha assegurat:

"Polònia assolirà la neutralitat climàtica al seu ritme."

Caldrà veure què passa al juny, perquè Polònia havia demanat poder retardar el seu compromís vint anys, fins al 2070, i els socis comunitaris li han deixat clar que la solució no passa per aquí. Tampoc per rebre més compensacions econòmiques, segons els socis aportadors nets de fons a la UE.

La manca d'unanimitat ha arribat, d'altra banda, poc més de 24 hores després que Von der Leyen presentés en el Parlament Europeu el seu Green Deal, el Pacte Verd, per invertir 100.000 milions d'euros per assolir les emissions zero de gasos d'efecte hivernacle el 2050.