La UE insisteix a demanar "contenció" i Netanyahu avisa que Israel "pren les seves decisions"

Israel segueix decidit a donar una resposta contundent a l'atac iranià del cap de setmana i, malgrat les crides reiterades a la contenció que li arriben des de la Unió Europea, reivindica que ningú li dictarà com ha de fer-ho.

Els caps de la diplomàcia britànica i alemanya han visitat aquest dimecres Israel en un gest de solidaritat després de l'atac iranià, però també per mirar de calmar els ànims i evitar una escalada que porti a una guerra regional.

Els ministres d'Afers Exteriors del Regne Unit i d'Alemanya s'han reunit amb Benjamin Netanyahu, però han marxat de Jerusalem sense cap compromís clar del primer ministre israelià.

"Agraeixo als nostres amics el suport que ens donen per defensar Israel i ho dic tant de paraula com de fets. Els agraeixo els suggeriments i consells, però vull deixar una cosa clara: prendrem les nostres pròpies decisions i l'estat d'Israel farà tot el que calgui per defensar-se."

A l'Iran, el president Ebrahim Raisi ha recuperat el llenguatge agressiu contra Israel en el marc de la diada de les forces armades a la república islàmica i ha tornat a advertir d'un atac contundent.

"Si el regim sionista comet el més mínim acte d'agressió contra la nostra pàtria i els interessos de la República Islàmica de l'Iran, respondrem amb un atac molt sever i ferotge."

Uns adjectius que s'afegeixen a l'avís que l'Iran pot atacar Israel "en segons" i amb "armes mai utilitzades", i donar una resposta "immediata, dura i dolorosa" contra qualsevol que actuï en contra seva.

Els 27 ratifiquen l'enduriment de les sancions a l'Iran

La crisi al Pròxim Orient centra la cimera extraordinària dels caps d'estat i de govern de la Unió Europea que es fa aquest dimecres i dijous a Brussel·les, on s'han reiterat les crides a Israel perquè no respongui a l'atac de l'Iran de manera desproporcionada.

Els líders europeus han discutit noves sancions a l'Iran, amb el consens de castigar més la producció de drons i míssils, tal com ja van proposar dimarts els ministres d'Exteriors dels 27. Un dels que més han pressionat ha estat el president francès, Emmanuel Macron.

"Nosaltres som favorables que hi hagi sancions també per als que ajuden a fer els míssils i els drons que es van utilitzar en l'atac de dissabte i que són utilitzats també en l'escenari ucraïnès. El nostre deure és ampliar les sancions, focalitzades en el règim de Teheran."

En canvi, els líders dels 27 no han trobat tant consens sobre el fet de sancionar la Guàrdia Revolucionària i considerar aquest braç militar iranià com a organització terrorista, com ja fan els Estats Units.

França i Alemanya són cauts, però el primer ministre belga, Alexander De Croo, ha deixat clar que la seva posició és que hauria d'entrar en la llista de sancions.

"Hem d'enviar un senyal molt clar que aquest tipus d'atacs són inacceptables i no poden quedar impunes."

Mentrestant, la milícia libanesa de Hezbollah, aliada de l'Iran, ha atacat una base militar israeliana, al nord del país, i ha causat ferides a 17 soldats, segons l'exèrcit israelià. L'aviació israeliana ha respost bombardejant posicions de Hezbollah a l'est del Líban.

Sistemes de defensa aèria per a Ucraïna

Un altre dels focus d'atenció de la cimera dels caps d'estat i de govern de la UE és Ucraïna. Els 27 han constatat aquest dimecres "la necessitat urgent" de dotar aquest país de sistemes de defensa aèria contra els atacs russos.

Els líders europeus també han subratllat la necessitat "d'accelerar i intensificar l'enviament de tota l'assistència militar necessària" a Kíiv, inclosa munició d'artilleria i míssils.

També han celebrat el "progrés" de la iniciativa per fer servir els interessos dels actius russos congelats per rearmar Ucraïna i han demanat una "ràpida adopció" de la proposta.